Notícies

Agbar va apuntar com a R+D una conferència encarregada a Maza

L’empresa publicoprivada Aigües de Barcelona va pagar per una xerrada del llavors magistrat

La torre Agbar, antiga seu de la companyia, on va tenir lloc la conferència de José Manuel Maza.La torre Agbar, antiga seu de la companyia, on va tenir lloc la conferència de José Manuel Maza

Grup Agbar va convidar l’any 2014 l’ara fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, perquè oferís una conferència a Barcelona. Maza, llavors magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem, va acceptar la proposta i va participar en un cicle centrat en la jurisprudència en l’àmbit de l’aigua. Però Fundació Agbar, a través de la qual es va encarregar la xerrada, no va assumir tota la despesa de la xerrada: una bona part la va desviar a la societat público-privada Aigües de Barcelona, de la qual controla la gestió i un 70% del capital, però en què participen també l’Àrea Metropolitana de Barcelona (15%) i Criteria (Grup La Caixa; un altre 15%).

Segons documentació interna a la qual ha tingut accés l’ARA, una auditoria que està fent l’Àrea de Medi Ambient de l’AMB ha detectat que la companyia publicoprivada va pagar una factura per un import de 3.235,55 euros en concepte d’aquella conferència de Maza, titulada La prevenció penal a les empreses. Li va pagar, en concret, una empresa denominada Integrated Facility Management, que, segons consta al Registre Mercantil i va confirmar ahir el grup, formava part del perímetre d’Agbar, grup presidit per Àngel Simón. Aquesta societat va ser liquidada l’any passat.

La documentació prova que la conferència va acabar sent carregada al capítol de Recerca i Desenvolupament de la companyia que dona servei a prop de tres milions de persones, i, per tant, aquesta despesa es va integrar en la tarifa de l’aigua que paguen els seus clients, entre els quals hi ha els ciutadans de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona, segons expliquen fonts de la corporació metropolitana.

Consultada per l’ARA, Agbar va confirmar aquest pagament, però va negar que fos un pagament directe a l’actual fiscal general. Segons expliquen fonts del grup, la factura cobria els costos de la preparació de la conferència i el cost de la producció de l’acte. El pagament a l’aleshores magistrat, van afegir, es va fer a través de la Fundació Agbar, que va desemborsar 1.200 euros nets (1.519 euros bruts) aquell mateix 2014. Per la seva banda, fonts de l’Àrea Metropolitana deien que desconeixien si la factura de 3.235 euros apareguda era per pagar el jutge del Tribunal Suprem o l’organització de l’acte.

Agbar va confirmar ahir aquesta segona hipòtesi i va argumentar per què l’empresa mixta havia d’assumir aquest cost. “Aigües de Barcelona, l’accionista majoritari de la qual és Agbar, és una de les empreses del grup que, com a tal, promou nombroses activitats de la Fundació Agbar. Per aquest motiu, Aigües de Barcelona va facilitar la infraestructura necessària per a aquest cicle de conferències”, va al·legar mitjançant un correu electrònic.

A la mateixa web de la Fundació Agbar consta la participació de Maza en un cicle denominat Espai Gaudí, que té com a objectiu acollir conferències de juristes per aprofundir en temes d’actualitat vinculats amb el negoci de l’aigua. El llavors jutge del Tribunal Suprem va fer la conferència el 10 de juliol del 2014 a les instal·lacions de la Torre Agbar, que llavors era la seu del grup. La Fundació havia signat el 2011 un conveni de col·laboració amb el Consell General del Poder Judicial perquè jutges espanyols poguessin donar conferències amb l’objectiu d’oferir formació.

Des de la seva creació, la societat mixta Aigües de Barcelona ha sigut una font de polèmica, després que l’AMB –cogovernada per CiU i el PSC– decidís constituir-la l’any 2013 directament amb Agbar, sense plantejar la possibilitat d’obrir un concurs públic en què concorressin altres companyies o crear una societat totalment pública. El cas, que va acabar judicialitzat, va patir un cop fort del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va detectar “vicis” en la seva creació i va anul·lar la constitució de l’empresa. El recurs d’Agbar ha fet que el futur de la societat mixta es trobi en mans del Tribunal Suprem, que ha de dictar una sentència definitiva.

El nou escenari obert pel TSJC i el canvi de partits després de les passades eleccions municipals han canviat molt l’escenari. La presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és ara Ada Colau –com a alcaldessa de la capital catalana– i, malgrat que cogoverna la corporació metropolitana amb el PSC, està disposada a convertir la societat mixta en una companyia pública. Dins del seu partit, Barcelona en Comú, hi ha molts dels activistes que van denunciar el concurs que va donar llum a Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua (el seu nom complet) i que són partidaris d’un model públic de la gestió i el subministrament de l’aigua si el Suprem tomba definitivament la constitució de la societat mixta.

L’auditoria que ha descobert la factura per pagar el fiscal Maza té aquest objectiu: detectar si hi ha sobrecostos eludibles que acaben afectant la factura de l’aigua. Segons l’Observatori del preu de l’aigua que elabora l’Agència Catalana de l’Aigua, les tarifes de l’aigua de boca en els 23 municipis on dona servei aquesta empresa mixta no són les més altes però sí que se situen en la franja alta de preus pagats a tot Catalunya.

El cas ATLL

El de la societat mixta amb l’Àrea Metropolitana no és l’únic cas que Agbar té actualment als jutjats. El Tribunal Suprem també està pendent d’emetre una sentència definitiva sobre l’adjudicació d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), la privatització més gran feta en la història de la Generalitat, per un import de 1.000 milions d’euros. En aquest cas, el grup controlat per la francesa Suez va recórrer el concurs després que no fos el vencedor del concurs, que va acabar en mans d’un consorci d’empreses liderat per Acciona.

El TSJC va evitar donar la raó a cap dels dos grups que van lluitar pel control de la gestió de l’aigua en alta –la que va des de la captació en les capçaleres dels rius fins als dipòsits municipals– i va apostar per refer el concurs, en considerar que s’havia fet sense respectar els principis de “publicitat, concurrència i igualtat”. El Suprem ha de decidir si ratifica aquesta sentència. Si no es així, Junts pel Sí i la CUP van acordar que la Generalitat començaria un procés perquè la concessionària tornés a ser una empresa pública. Si és així, s’haurà de negociar amb Acciona com recupera els diners que ha invertit fins ara.

Font: Diari Ara

Article anterior

Entrevista a Jordi Ballart: "El tema del agua precipitó mi desconexión con el PSC"

Següent article

El Juzgado desestima íntegramente el recurso del Estado contra la remunicipalización del agua en Valladolid

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>