Notícies

Antifrau conclou que ATLL va inflar factures per pujar el preu de l’aigua

L’Oficina Antifrau de Catalunya va rebre el passat mes d’abril de 2015 una denuncia de la secció sindical de CGT a Aigües Ter Llobregat sobre les factures falses d’Acciona per valor de 7,3 milions d’euros, La companyia d’aigües, com va denunciar el sindicat llibertari, no tenia ni un sol empleat en la filial a la qual va facturar els treballs.

L’ens que investiga el frau ha descobert que les irregularitats són encara més grans, elevant al xifra de treballs no realitzats cobrats a filials seves fins a més de 12 milions. Arran d’aquestes irregularitats ha reclamat a la Generalitat “iniciar el procediment de resolució del contracte per causa imputable a la societat concessionària”. També envía a la fiscalía el cas per  falsetat mercantil i administració deslleial, en haver fet aquestes factures sense informar l’Agència Catalana de l’Aigua.

Ermengol Gassiot, de la CGT, però, ha denunciat que el Govern d’Artur Mas sí que tenia constància de la subcontractació de serveis  ficticis a Acciona en participar en el consell d’administració d’ATLL, malgrat que el Govern ha intentat mantener-se’n al marge, acumulant un nou despropòsit en la discutida privatització del servei que proveeix un dret bàsic com l’aigua als 4,5 milions d’habitants que reben el servei d’aquesta companyia. També ha explicat que les factures inflades servien a la companyia per justificar els increments de preus de l’aigua.

La gran privatització del govern Mas i els beneficiaris habituals

En arribar al poder autonòmic, Artur Mas amb el lema del govern ‘business friendly’ i de retallada de despesa pública,  s’apressà a desplegar el seu programa que incloïa gran privatitzacions.  La privatització d’Aigües Ter Llobregat, però, que n’havia de ser la gran insígnia, es materialitzà el 2012, i ha acabat esdevenint un maldecap per al govern pels nombrosos revesos judicials i administratius que ha anat acumulant.

L’empresa Agbar i Acciona es disputaven el sucós contracte arran del lliurament d’aquest servei públic a una empresa privada, i el govern Mas va optar per la companyia madrilenya presidida per Manuel Entrecanales que anava de la mà de Ferran Rodés president del diari Ara, afí a CDC, i vicepresident del grup Havas, i Manel Torreblanca, del holding d’inversions de Barcel Eur, amb el suport financer del banc brasiler BTG Pactual, beneficiari d’altres privatitzacions del govern principatí. Curiosament Torreblanca, amb la seva dona Liliana Godia, és també accionista d’Abertis, que també optava mitjançant Agbar a la concessió, en aquest cas amb el suport financer de La Caixa.

La concessió a Acciona va despertar la que es coneix com a “guerra de l’aigua” entre les grans multinacionals, amb una ofensiva d’Agbar per rescindir la concessió a la seva rival. Finalment aconseguí l’anul·lació del concurs per part de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya, confirmat tant pel TSJC com pel Tribunal Suprem.  Però la Generalitat quedava lligada a una important indemnització a Acciona si anul·lava el contracte. Tot el procés de privatització havia estat dirigit pel conseller convergent de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder, avui directiu de la consultoria KPMG, especialitzada en dissenyar processos de desmantellament del sector públic, privatitzacions. Estratègies d’evasió fiscal, i altres serveis financers.

En els darrers mesos, alguns d’aquests accionistes han fet moviments per desprendre’s de la seva participació. BTG ja s’ha venut la seva part, i Rodés i els Godia intenten col·locar la seva, arran del poc èxit de les negociacions entre govern, Agbar i Acciona.

Es dóna el cas que la decisió de l’Oficina Antifrau podría afavorir al govern evitar una quantiosa indemnització a Acciona en cas de rescissió. Indemnització que Mas-Colell quantificava en 326 milions d’euros. L’OAC també és benevolent amb el govern en suposar que no coneixia les irregularitats, malgrat estar en el consell d’administració durant tot aquest temps.

La privatització de l’aigua feta pel govern convergent ha suposat  un augment del 25% del seu preu en quatre anys, justament en un període de grans dificultats econòmiques de la majoria de la població arran de la crisi. La Generalitat no ha qüestionat en cap cas la decisió de privatitzar l’aigua, de fet CDC es va negar ni tan sols a plantejar-ho en les famoses negociacions per la investidura de l’actual govern de Junts pel Sí, posant com a pretext l’elevada indemnització.  Arran de la decisió d’Antifrau, la consellera Neus Munté s’ha limitat a titllar els fets de “operacions societàries”.

 

Font: L’accent.cat

Article anterior

El nou govern de Catalunya ha d'aprovar urgentment un Pla de Gestió Sequeres

Següent article

Calen solucions per a “Les nou principals mancances del Pla de Gestió de l'Aigua a Catalunya”

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>