Aigua PúblicaRemunicipalització

[Article opinió] Rebut

Font. El Periódico de Catalunya. Article d’Opinió de Josep Maria Ureta

DILLUNS, 14 DE DESEMBRE DEL 2015 – 23:50 CET

No és tan difícil calcular quant costa portar l’aigua fins a cada domicili o a cada empresa productiva i després distribuir-la segons les necessitats i el profit de cadascú. Sobretot perquè produir aigua únicament és qüestió de recollir la pluja o d’extreure-la des de l’interior de la terra, i repartir-la. ¿Fàcil? Tant com que a partir del dret d’accés a aquest bé comú s’han creat malles d’interessos particulars i empresarials disfressats d’interès general amb una capacitat d’imposar la voluntat del polític de torn com poques altres a Espanya. Diumenge es reproduiran aquests interessos en no poques votacions, segons quina conca regui cada demarcació electoral.

A Catalunya anem al davant uns quants anys, que no és sempre cap a millor. Hem convertit l’aigua en un bé escàs –malgrat estar-ne ben proveïts– en una inversió que cotitza a la borsa espanyola i francesa. Va començar l’antiga Agbar, concebuda per Ricard Fornesa des de La Caixa. Va tenir la contestació ciutadana (¿ningú recorda la protesta contra el rebut de l’aigua dels 90?). Els que ara denuncien el domini absolut de l’aigua dels catalans per 50 anys i a preu fix, tal com va acordar, múrriament, el Govern de Mas, són els mateixos de fa dècades. ¿No ho entenen?

 

Article anterior

[renacionalització] La gestió de l'ATLL obre la primera esquerda en Junts pel Sí

Següent article

Junts pel Si vol arrossegar a la CUP a desobeir una sentencia en ferm i tres sentències del Tribunal Superior de Justícia que anul·len la privatització d'un Dret Humà

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>