Aigua és VidaManifestosSin categoría

Balanç i Reptes. Declaració 3a Àgora Girona, Maig 2017

Balanç i Reptes.

Declaració 3a Àgora Girona, Maig 2017

El balanç de la gestió dels rius i aqüífers de Catalunya és dolent. El Pla hidrològic de l’Ebre persisteix en el creixement de regadius, la construcció d’embassaments i els usos mercantils de l’aigua que tenen com a conseqüència principal la subsidència, regressió i salinització del Delta de l’Ebre.

Estarem atentes a l’anunci d’un nou Pla Hidrològic Nacional que pot obrir la porta a un fatídic transvasament de l’Ebre. Així mateix volem denunciar la inviabilitat ambiental, social i econòmica del Canal Segarra-Garrigues, tal i com actualment està concebut, i del risc que en una fugida endavant es converteixi en un transvasament encobert a la regió metropolitana de Barcelona.

I pel que fa a la resta de rius de Catalunya, el Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya aprovat per la Generalitat, redueix els cabals ecològics un 40% sense cap criteri científic, demanem que aquest pla es derogui. I exigim que es compleixi el pla sectorial de cabals de manteniment aprovat l’any 2006. Així mateix, denunciem la inoperància de la Taula del Ter per resoldre els problemes històrics que pateix el riu.

Respecte la qualitat de l’aigua, el pla no aporta cap mesura que comporti una millora, ni en la recuperació de les masses d’aigua afectades per la contaminació de purins ni de la salinització del Llobregat. Aigua és Vida persisteix amb el repte col·lectiu d’aconseguir el bon estat de les masses de l’aigua amb mesures concretes com la recuperació dels aqüífers, el compliment dels cabals ecològics, l’arribada de sediments als deltes i la fi de la permissivitat amb la contaminació. En concret, exigim que es compleixin les diverses sentències que demanen aturar els abocaments de runams salins que contaminen el Llobregat abans del 30 de Juny de 2017.

Tanmateix, l’hegemònica privatització de l’aigua a Catalunya (83% de la població) veu per primera vegada en molts anys com trontolla el seu domini. La tendència a la remunicipalització ha impactat amb força a Catalunya, amb el cas de Terrassa, l’exemple del qual pot generar una onada de municipis cap a la recuperació de la gestió pública de l’aigua.

Amb un potent moviment social al capdavant, a la Taula de l’aigua de Terrassa, el debat traspassa el tradicional dilema «gestió pública – gestió privada» per anar més al fons de la qüestió reivindicant no només la gestió pública sinó un model de servei amb participació, control ciutadà i rendició de comptes que resulta inexcusable i fonamental per el seu correcte funcionament.

La manifestació del passat 19 de març a Terrassa també va servir per constatar que hi ha una majoria social a favor de la gestió pública, més del 70% segons una enquesta del GESOP de Gener de 2017, i que els partits polítics s’estan decantant majoritàriament per la gestió pública.

En aquest context favorable cal innovar en la relació entre la societat civil, les institucions i les empreses públiques d’aigua, fent que la ciutadania pugui ser partícip de la seva gestió, en correspondència al fet de la qualificació de l’aigua com a dret humà i al seu caràcter de bé comú fonamental per la vida i els ecosistemes.

Cal fomentar les col·laboracions entre les empreses públiques d’aigua i els municipis com eina d’intercanvi de coneixement, tot creant una xarxa ciutadana i de municipis per construir la nova gestió pública amb l’imprescindible control ciutadà.

Cal que els municipis assumeixin una política d’aigües racional, que tingui presents els límits i la qualitat de les seves fonts d’aigua, i les accions necessàries per la conservació o la recuperació del bon estat de les mateixes. La nova gestió de l’aigua que demanem, cal que lligui la preservació del bon estat del medi aquàtic, els diversos usos de l’aigua i el nou model de gestió urbana de l’aigua.

Antecedents

Naixement Aigua és Vida. Novembre de 2011

Aigua és Vida es va constituir formalment el novembre de 2011. L’any 2010, un any abans, una sentència d’un Tribunal de Barcelona detectava que AGBAR no tenia contracte per prestar el servei d’aigua a Barcelona. 

Aigua és Vida va encetar el seu camí denunciant que la privatització d’Aigües Ter – Llobregat prioritzaria l’obtenció de benefici en detriment de la qualitat del servei i de les qüestions socials, laborals i mediambientals. Destacant que  la gestió de l’aigua ha de ser pública per aconseguir que la participació ciutadana, la transparència i el control social siguin els eixos vertebradors dels serveis públics. Així mateix fa una una crida a la ciutadania i les organitzacions socials i ecologistes a mobilitzar-se i crear un front socio-ambiental amb el lema “L’aigua és vida, no una mercaderia”. El moviment català de l’aigua aposta amb fermesa per vincular la gestió urbana de l’aigua i la preservació dels ecosistemes fluvials.

Dia Mundial de l’Aigua. Març de 2013

Aigua és Vida denunciava el deficient estat ecològic d’una part significativa dels nostres ecosistemes fluvials, l’increment de talls d’aigua als domicilis, l’opacitat informativa i la situació irregular en què es troba Agbar-Suez a molts dels municipis de l’AMB on opera.

Aigua és Vida ja havia endegat la seva campanya de denúncia de la fraudulenta concessió a dit del servei d’aigua metropolitana a l’AMB on Agbar-Suez té el 85% del control accionarial, saltant-se els principis de lliure competència i concurrència.

La campanya d’Aigua és Vida es va centrar en l’incompliment del Dret Humà a l’aigua a la vista de que a l’AMB aparegueren 69.789 expedients de tall del servei d’aigua a famílies. El fet va comportar la nostra ferma aposta per crear l’Aliança contra la Pobresa Energètica i una crida a la mobilització ciutadana en la recollida de signatures de la Iniciativa Ciutadana Europea per demanar a la UE que la seva legislació incorpori el dret humà d’accés a l’aigua i el sanejament mitjançant la gestió pública d’aquest bé essencial.

Declaració 1a Àgora Aigua. Manlleu, Dia Mundial de l’Aigua 2014

 Exigiem fer efectiu el principi segons el qual el manteniment i la recuperació del bon estat ambiental de les masses de l’aigua –inclosos els cabals ecològics- és un requeriment i una restricció prèvia a qualsevol ús. La determinació dels impactes potencials s’ha de fer en processos transparents, amb bases científiques i amb processos participatius, i ha de tenir caràcter normatiu.

Conseqüentment, manifestàvem tot un seguit de mesures concretes a les conques internes i intercomunitàries de Catalunya per tal d’ aconseguir el seu bon estat ecològic. On destacàvem els impactes i deteriorament del Segre, baix Ebre i Ter i alertàvem dels riscos dels efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes fluvials i la garantia d’abastament de les poblacions. La contaminació de les nostres reserves naturals per nitrats i a la conca del Llobregat pels runams salins. També la necessitat de prendre mesures en la gestió de la demanda en els usos agraris i urbans.

2a Àgora. Terrassa Juliol de 2015. 

La 2a Àgora de 2015 no va produir cap document. L’espai va tenir com a prinicpal objectiu alimentar els vincles entre les lluites a les conques per la preservació del bon estat ecològic de rius, aqüífers, llacs, etc i la remunicipalització del servei de gestió urbana. Que es fes a Terrassa no va ser cap casual. La remunicipalització de l’Aigua a Terrassa era possible. La concessió finalitzava el 2016, s’havia formalitzat un moviment social que perseguia els nostres objectius, la Taula de l’Aigua de Terrassa.

Article anterior

Obertes Incripcions #3aÀgoraAigua. 27 de Maig de 2017. Girona.

Següent article

Els britànics debaten sobre la gestió de l'aigua a les eleccions

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>