CiU i ERC no detallen d’on sortiran uns 2.320 milions reduïbles si l’Estat paga els deutes

El govern d’Artur Mas fia l’equilibri dels pressupostos del 2014 a aconseguir una xifra sense precedents en venda de patrimoni i privatitzacions. Ja ho va fer el 2012, quan a última hora es va desprendre d’Aigües Ter-Llobregat i Tabasa per reduir aquell any el dèficit, tot i que els ingressos extraordinaris només li van permetre tancar amb un 2,21%, per sobre del límit de l’1,5%. El govern espanyol li ha imposat per al 2014 un sostre de l’1% i, per aspirar a complir-lo sense aplicar més retallades, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha previst obtenir fins a 864 milions per venda de patrimoni i 1.456 milions per privatitzacions i concessions -per sobre del que va aconseguir amb les operacions de fa dos anys.

El conjunt de les comunitats preveuen ingressar en total per aquests conceptes 4.581 milions, segons les dades fetes públiques pel ministeri d’Hisenda amb el recull de tots els projectes de pressupostos autonòmics -menys el de Navarra, que s’ha retirat per falta de suports parlamentaris-. Així doncs, els 2.320 milions que ha previst Mas-Colell equivalen al 50,65% de tots els ingressos per venda d’immobles i privatitzacions de totes les comunitats per al 2014, un percentatge que demostra fins a quin punt Catalunya depèn d’aquestes partides.

Madrid, criticada per la seva dèria privatitzadora, aspira a ingressar per aquestes partides 908 milions, un 19,8% del total de les comunitats. El País Valencià, en tercer lloc, vol rebre 453 milions per vendes i concessions, un 10% del total. Al final del rànquing, el territori amb menys ingressos en aquestes partides són les Illes Balears, que en pressuposten 3,6 milions, un 0,08% del total.

El CGE valida l’opacitat

Aquesta setmana CiU i ERC aprovaran al Parlament els pressupostos i la seva llei d’acompanyament, després que el Consell de Garanties Estatutàries rebutgés el recurs del PP contra als comptes, que n’ha retardat unes setmanes l’aprovació. Precisament una de les motivacions que van argumentar els populars per presentar els recursos va ser l’opacitat d’aquestes partides, ja que el Govern no ha detallat quins edificis vol vendre i quines empreses públiques o serveis pensa privatitzar. Un aspecte que ha estat durament criticat per l’oposició, que exigeix saber els detalls de les operacions pactades per CiU i ERC.

Fonts de la negociació justifiquen aquesta opacitat per la necessitat de mantenir la discreció per no “dissipar possibles operacions” o que, un cop es faci públic que la Generalitat es vol desprendre de determinats actius, aquests perdin valor. Les mateixes fonts apunten igualment que es tracta de “partides xiclet” i que marquen el màxim a què es vol aspirar, tot i que és probable que no calgui executar-les totes si Mas-Colell aconsegueix que l’Estat li pagui algunes de les compensacions pendents que li reclama o que li compensi o li deixi recaptar l’impost a la banca -unes opcions que ara per ara semblen força llunyanes-. Si arribessin ingressos no previstos per aquestes vies, el nombre d’actius a vendre o privatitzar es podria reduir.

De fet, algunes fonts assenyalen que no existeix ben bé un cens detallat d’organismes o serveis que s’aspiri a concessionar, sinó que CiU i ERC han pactat les “línies generals” sobre cap on es poden encarar les operacions. I aquestes ja s’anirien concretant al llarg dels mesos.

Els dos àmbits principals des d’on apunten que podrien arribar els recursos, en tot cas, són l’Incasòl i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), tot i que no és gens senzill assolir l’objectiu marcat. D’una banda, el pacte per als pressupostos descarta que l’executiu pugui desprendre’s de l’habitatge social de l’Incasòl, tal com ha ratificat el Parlament. De l’altra, l’ACA només és la propietària del 30% de les depuradores catalanes, mentre que la resta depenen també de consells comarcals o d’ajuntaments. “Hi hauria d’haver consens amb la resta”, reconeixen.

El 45% de l’impost al patrimoni

Sigui com sigui, CiU i ERC defensen aquestes mesures com les úniques possibles per no haver de fer noves retallades, com Mas-Colell va comprometre’s a evitar. “És preferible això que retallar despesa social”, argumenten. Malgrat tot, els nous recursos també vindran de les recents mesures fiscals, com la rebaixa del mínim exempt de l’impost al patrimoni. Catalunya preveu recaptar amb aquest tribut 458 milions d’euros el 2014, el 45% del que pressuposten totes les comunitats.

Els recursos extraordinaris han permès a la Generalitat no pressupostar cap retallada addicional en polítiques socials el 2014. De fet, segons les dades agrupades del ministeri d’Hisenda, només quatre comunitats redueixen la despesa no financera -el País Basc, Andalusia, Galícia i Castella-la Manxa-. Tot i això, Catalunya acumula el 19% de tota la retallada autonòmica en educació i sanitat des del 2012, malgrat que el pressupost en aquestes matèries de la Generalitat només és el 15,4% del total.

Una de les dificultats del Govern per evitar fer tisorades és l’elevada despesa que té en deute públic. El 2014 preveu haver de pagar per aquest concepte 7.876 milions, més del doble del que va pressupostar el 2012 i un 25,7% del que paguen totes les comunitats autònomes per aquesta partida.

Font: Ara