Notícies

El Llobregat, sense cabal ecològic al tram final

La planificació de l’aigua del Govern retalla un 40% els cabals mínims per als rius acordats pels experts el 2006

La nova planificació de l’aigua de Catalunya, promoguda pel Govern català (i pendent d’aprovació), no ha previst fixar uns cabals ecològics o de manteniment mínims als trams finals del Llobregat i de la Muga. Aquesta situació contrasta amb les demandes de la Generalitat amb motiu de la redacció del pla hidrològic de l’Ebre, per al qual sí que ha reclamat augments substancials del cabal a la desembocadura a Tortosa.

La decisió de l’Agència Catalana de l’Aigua (responsable del pla) ha causat malestar en diversos cercles, com ara la comunitat de biòlegs i experts independents. La idea de fixar un volum mínim d’aigua per a rius es va recollir al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, pactat amb els experts l’any 2006, però el nou pla hidrològic català -rius que neixen i moren a Catalunya- retalla un 40% el volum reservat llavors per als diversos trams i èpoques de l’any i, en el cas dels trams finals del Llobregat i la Muga, no hi ha ni tan sols aquesta obligació.

“La directiva comunitària marc de l’aigua obliga que els rius tinguin un bon estat ecològic, i això implica que tinguin un flux suficient d’aigua”, explica Lluís Benejam, doctor en Ecologia Aquàtica i professor de la Universitat de Vic. “El cabal ecològic és clau perquè el riu funcioni com un sistema viu”, afegeix. Un riu amb prou cabal afavoreix la depuració de les aigües, arrossega sediments i nutrients al mar (amb els quals es fertilitza la producció piscícola marina) i evita que creixi la vegetació al llarg del seu curs (de manera que s’estalvien abundants despeses de manteniment), alhora que afavoreix les avingudes naturals sense greus incidències. El resultat és que un tram final de la Muga de 20 quilòmetres “pot quedar sec”, afegeix Benejam.

Jordi Agustí, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), addueix que no és possible garantir la reserva d’aigua mínima recollida al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, ateses les nombroses demandes existents. Agustí afegeix que els cabals ecològics no eren obligatoris fins ara (“ara començarem realment”), i que l’establiment definitiu estava supeditat a acords concrets que s’havien de tancar mitjançant plans zonals, els quals requerien un consens amb els afectats (sobretot, els posseïdors de concessions, hidroelèctriques, regs…), però que no s’ha aconseguit. “De manera inicial, s’implanta un 60% del cabal ambiental i s’analitzarà la millora real aconseguida”, assenyala, i apunta a possibles canvis després de rebre les al·legacions.

En relació amb la desembocadura del Llobregat, Agustí sosté que no es fixa el cabal ecològic perquè “no és possible garantir” ni tan sols el 60% de l’acordat el 2006. Reservar un volum ecològic per al tram final (des de Sant Joan Despí al mar) suposaria deixar fluir de manera contínua un cabal des dels embassaments del Llobregat i posar en risc unes reserves necessàries en cas de possible sequera, afegeix l’ACA. La nova planificació de l’aigua a Catalunya (període 2016-2021) conclou que la regió de Barcelona (Ter-Llobregat) tindrà un dèficit anual de 60 hm3 d’aigua, xifra inferior a l’estimada fins ara (en haver-se reduït el consum, i ampliat i millorat les infraestructures), encara que no es concreta ni hi ha propostes per saldar aquest dèficit. “Això dependrà del pla hidrològic nacional”, diu Jordi Agustí, en un discurs de supeditació al que es decideixi al conjunt d’Espanya.»

La Muga, un riu sobreexplotat?
Que s’hagi eximit la Muga de l’exigència de tenir cabal ecològic es deu al gran nombre de concessions d’aigua del riu (per a abastament i regadius). Lluís Benejam apunta que es capta massa aigua perquè les reserves subterrànies s’han abandonat després d’haver-se contaminat pels nitrats procedents dels residus ramaders. “La solució veritable és atacar el problema de soca-rel, i abordar la contaminació subterrània i el malbaratament d’aigua en l’agricultura. Així, tindríem més aigües als rius”, diu.

Font: La Vanguardia

Article anterior

El consum d'aigua cau amb la crisi i el preu puja un 59%

Següent article

Al delta del Ebro se le seca la paciencia

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>