1. Perquè es un bé comú

L’aigua és un dret humà i un servei bàsic i públic, no una mercaderia. Per tant, la seva gestió ha d’estar fora de lleis del mercat, interessos privats o mans privades amb interessos comercials.

• L’aigua és un dret humà, la seva gestió s’ha de fer des del sector públic, i no des del sector privat amb ànim de lucre. Ha d’estar fora de les lleis del mercat. La implementació del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament no pot estar sotmès als interessos dels sector privat dels operadors ni a criteris econòmics. La gestió pública és una oportunitat per a la construcció de societats democràtiques i l’enfortiment de les seves institucions.

• El servei d’aigua és una servei bàsic essencial per a la vida i, com a tal, ha d’estar gestionat pel sector públic.

• Els serveis públics de l’aigua es regeixen per paràmetres d’eficàcia social, ambiental i econòmica alhora que han de promoure la participació i el control social i una gestió transparent

2. Perquè és de tothom

Totes i tots hi intervenim i tots i totes en gaudim. La participació ciutadana és indispensable per a una bona gestió de l’aigua i una oportunitat per construir societats compromeses.

•El sector privat en la gestió de l’aigua posa pel davant els seus interessos particulars als de la ciutadania. Alhora redueix a una pura relació mercantil la relació entre el titular (Ajuntament) i el gestor (empresa privada) i la ciutadania passa a ser client i espectador sense capacitat de control i incidència sobre la gestió.

•La ciutadania ha de poder participar de la presa de decisions estratègiques, impulsant l’apropiació comunitària del servei públic i la seva millora col·lectiva, mai individual.

•A Europa s’està duent a terme un procés de retorn a la gestió pública de l’aigua, mentre que aquí la privatització augmenta. Perquè impulsem models caducs i menys eficaços?

3. Perquè som ciutadans i ciutadanes

No som clients individuals que alimentem un negoci privat, sinó usuaris i usuàries corresponsables d’un servei públic i bàsic del que gaudim a nivell col·lectiu.

• Els usuaris i usuàries no poden veure supeditada la garantía d’aquest servei, almenys al mínim bàsic en que es garanteix el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, a les seves condicions monetàries.

• Com a servei públic, s’ha de garantir a tota la ciutadania.

4. Perquè és transparent

L’accés a la informació d’un servei bàsic i públic com l’aigua és imprescindible per a una gestió eficaç i eficient del mateix, una garantia per als usuaris i un deure per als seus responsables.

• El Conveni Aarhus, d’accés a la informació i a la participació medi ambiental, garanteix que l’accés a la informació en matèria de Medi Ambient, com l’aigua, ha de ser per tot el “públic interessat” (tota aquella persona afectada per decisions al medi ambient).

• La gestió del cicle integral de l’aigua i els seus serveis públics associats no ha de ser considerada una qüestió d’experts, és una qüestió que afecta a tota la ciutadania, per tant tothom ha de tenir-hi accés.

• L’aigua no és una mercaderia, la gestió dels seus serveis públics ha de ser totalment transparent i en cap cas es pot negar informació per qüestions de mercat. El secret professional no pot ser esgrimit com argument per evitar la informació de la ciutadania respecte a la gestió del servei d’aigua.

5. Perquè volem qualitat

Volem serveis públics gestionats públicament, on l’objectiu no sigui generar dividends sinó millorar el servei.

• Per a garantir un servei públic d’aigua de qualitat fan falta paràmetres de qualitat i de bona gestió del servei que permetin als usuaris i usuàries exercir plenament la seva condició de ciutadania.

• La gestió pública permet la reinversió dels beneficis en la millora del sistema d’aigua i sanejament i l’adaptació a les necessitats socials del moment, sense anteposar els beneficis econòmics sinó responent a les necessitats de les persones.

6. Perquè és vida

L’accés universal a l’aigua no pot estar sotmès a l’ànim de lucre. L’aigua és condició bàsica per assolir la dignitat dels pobles i les persones.

• Les persones no poden viure sense aigua. Hi ha un consum mínim que ha de ser garantit a tots els éssers humans, i aquest accés no pot estar condicionat a la capacitat de pagament de les persones usuàries niper l’ànim de lucre dels operadors privats.

• L’accès a l’aigua potable i al sanejament ha estat reconegut com a dret humà, que com a dret bàsic i fonamental ha de ser implementat i gestionat pel sector públic. El mercat no pot gestionar drets, només acostuma a gestionar el compte de resultats, les pèrdues i els beneficis.