Aigües Ter Llobregat (ATLL)Manifestos

[Comunicat] La nova Generalitat ha de recuperar Aigües Ter-Llobregat

La nova Generalitat ha de recuperar Aigües Ter-Llobregat

La privatització exprés de la “joia de la corona” ha comportat més espoli a les arques públiques i pitjor servei

Junts pel Sí i la CUP tenen l’oportunitat de demostrar la seva aposta per un país al servei de la gent i no de les multinacionals

Barcelona, 9 d’octubre de 2015. Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l’empresa pública encarregada de subministrar l’aigua als dipòsits de capçalera de gairebé 5 milions d’habitants de Catalunya, fou creada el 1990 amb una visió de crear estructures d’estat que els últims anys, paradoxalment, sembla haver-se perdut. La companyia, guanyadora de premis internacionals per la seva bona gestió, fou privatitzada el 2012 pel llavors recent arribat govern de Convergència i Unió a través d’una simple disposició addicional en la llei Òmnibus.

Però el procés de privatització ha sigut més que polèmic. Alguns dels elements que cal destacar són:

  • La forta oposició municipal que ha aixecat, en tant que els municipis són copropietaris d’ATLL i en cap moment han sigut consultats, fet que ha propiciat l’aprovació de nombroses mocions municipals arreu del territori.

  • El desgavell polític i judicial en què s’ha vist immersa des del primer dia, amb situacions tant esperpèntiques com són la Generalitat denunciant-se a ella mateixa, dimissions de consellers, canvis en l’Òrgan Administratiu de Resolucions Contractuals de Catalunya (OARCC) – l’organisme unipersonal depenent del departament de presidència que inicià la batalla judicial –, o l’aparició de misteriosos correus no signats a aquest òrgan, que aportaven arguments per convertir AGBAR en la guanyadora del concurs.

  • La subordinació de l’interès general als interessos privats: la dessaladora del Prat, que ha d’alleugerir i contrarestar la sobreexplotació que viu el riu Ter, està funcionant sota mínims o directament aturada, per una qüestió de maximització de beneficis.

  • La constatació un cop més de la incapacitat del regulador per controlar al regulat, com es donà per exemple en el capítol de contaminació del passat mes de febrer al riu Anoia, on Acciona (gestionant ATLL) i Agbar s’acusaven mútuament de l’episodi mentre l’Agència Catalana de l’Aigua era incapaç de fer prevaldre els criteris públics en les fonts d’abastament

Avui aquesta privatització està en fals. L’última sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul el concurs de privatització, per la qual cosa ni Acciona, la guanyadora del concurs i que a dia d’avui continua gestionant ATLL, ni AGBAR, l’aspirant que busca acabar de completar el monopoli de l’aigua a Catalunya, es podran quedar amb ella. La Generalitat, en lloc d’acceptar que ha fet el ridícul i aprofitar la porta que obre la sentència per replantejar-se la seva visió de país, decidí xutar la pilota endavant i recórrer l’escrit judicial.

Les eleccions del 27S han reconfigurat el mapa polític català. En aquest context, Junts pel Sí i la CUP estan en converses per dibuixar els grans acords de país. Més enllà de presidències i cares visibles, entenem que cal apostar per posar les institucions al servei del país, començant per recuperar la gestió pública d’ATLL.

A més a més, Catalunya Sí Que Es Pot, la CUP, ERC i el PSC van signar públicament el Compromís de l’Aigua de Catalunya, el passat 8 de setembre, on es comprometien amb les demandes que aquí fem. Des d’Aigua és Vida entenem que una política de primera ordre com és el subministrament d’aigua a la població no pot estar subordinat a cap altre tipus de discussió o negociació. Amb l’aigua no es negocia.

Article anterior

[Notícia] La remunicipalització a l’AMB, propers passos

Següent article

[Notícia] Empeora la transparencia en la gestión del agua

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>