AccionsAgència Catalana de l'Aigua (ACA)Aigua i Canvi ClimàticÀrea Metropolitana de Barcelona (ÀMB)BARCELONADepuradoresDret humà a l'aigua i al sanejamentEbreLlobregat, Cardener i AnoiaManifestosRius

[COMUNICAT] En plena sequera i en context de crisi climàtica qüestionem l’actual política d’oferta d’aigua i exigim passar a una gestió de la demanda

En plena sequera i en context de crisi climàtica qüestionem l’actual política d’oferta d’aigua i exigim passar a una gestió de la demanda

• Catalunya es troba en una situació de sequera pluviomètrica extrema, les reserves dels embassaments a Conques Internes són al 55% i les dessalinitzadores funcionen al 85%.
• Enginyeria sense Fronteres, Ecologistes en Acció i Aigua és Vida alerten que cal gestionar la demanda per a garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
• Presenten l’informe ’El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament davant l’emergència climàtica. Diagnosi, debats i propostes per l’Àrea Metropolitana de Barcelona’ amb 13 mesures concretes d’adaptació

 

Avui presentem l’estudi El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament davant l’emergència climàtica: diagnosi, debats i propostes per l’Àrea Metropolitana de Barcelona que analitza els plans de l’administració per adaptar el Cicle de l’Aigua de l’AMB a la crisi climàtica, i aporta un seguit de propostes i mesures urgents d’adaptació de l’aigua al canvi climàtic per a l’AMB. La presentació és a les 18h a la Lleialtat Santsenca (C/Olzinelles, 31).

 

Donada la situació de sequera excepcional anunciada pel Servei Meteorològic de Catalunya per falta de pluges, les reserves dels embassaments de les conques internes es troben al 55% i ja s’han activat mesures excepcionals com l’activació a màxim rendiment de les dessalinitzadores. Totes les projeccions del canvi climàtic apunten a sequeres més fortes i més recurrents. L’augment de la temperatura, les onades de calor i l’augment de la freqüència de grans tempestes son inevitables a la conca mediterrània. Aquests efectes impacten sobre la garantia del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament.

 

L’AMB és un territori altament vulnerable a la crisi climàtica, atès que comprèn un territori de 636 km2 que representa només el 0,5% del territori català, però on hi viuen 3.652.096 persones, gairebé la meitat dels habitants de Catalunya. El model de desenvolupament metropolità, basat en el turisme de masses, el comerç i la mobilitat internacional, genera la major demanda d’aigua del país. L’AMB és altament dependent dels sistemes Ter-Llobregat, i molt sovint ha generat greus desequilibris territorials i incompliment de cabals al Ter per sota de El Pasteral i a l’últim tram del Llobregat.

 

Des d’Enginyeria Sense Fronteres, Ecologistes en Acció i Aigua és Vida demanem que en la nova planificació hidrològica l’AMB i l’ACA planifiquin acuradament la gestió de la demanda tenint present els recursos locals que tenim. No és possible planificar noves fonts d’aigua de forma indefinida per un consum creixent, atès que cada vegada es posa el sistema en un major risc de fallida. Cal qüestionar la vella política d’oferta d’aigua i posar en el centre la garantia del dret humà a l’aigua, dels cabals ambientals i ecològics i el bon estat de les masses d’aigua exigit per la Directiva Marc de l’Aigua.

 

Les mesures d’adaptació a la crisi climàtica requereixen d’inversions i per tant encariran el rebut de l’aigua. En aquestes inversions cal que es defugi d’abusar de grans infraestructures com els dipòsits anti-DSU de retenció de pluvials, que aconsegueixen retenir l’aigua de pluja però la barregen amb l’aigua del clavegueram. Per contra, proposem diversificar fonts alternatives com ara aprofundir en l’aprofitament de les aigües pluvials en origen, com a font d’aigua local que cal explorar.

 

Altres mesures que es proposen i tenen un menor cost econòmic i un positiu impacte social i ambiental és la protecció del Parc Agrari Metropolità, la renaturalització de rius i ciutats, l’estalvi d’aigua, els Sistemes de Drenatge Sostenible (SUDS), la realització d’auditories hídriques, la recuperació d’aqüífers i la gestió agroforestal a les capçaleres i trams mitjos del Ter i Llobregat. Per últim, però no menys important cal protegir les persones més vulnerables amb la implementació d’un mínim vital d’aigua.

 

cartellAiguaCC
Article anterior

Presentació estudi. 'Aigua i emergència climàtica a l'AMB'

Riscos-privatitzacio-Aigua-Pedro-Arrojo - Horizontal
Següent article

‘Riscos i impactes de la mercantilització i la financiarització de l’aigua sobre els drets humans a l'aigua potable i al Sanejament’