Sin categoría

[Comunicat] Extinction Rebellion i Aigua és Vida protesten en contra la gestió privada de l’aigua i el monopoli d’Agbar

Extinction Rebellion i Aigua és Vida protesten en contra la gestió privada de l’aigua i el monopoli d’Agbar

  • Les activistes han realitzat una acció reivindicativa pacífica a la ciutat de Barcelona per denunciar el negoci que fa Agbar amb un Dret Humà com l’Aigua.
  • Alerten del risc de l’entrada de l’aigua al mercat de futurs a Califòrnia, una tendència que podria estendre’s a altres països i que faria pujar els preus de l’aigua en un context de creixent escassetat.
  • Exigeixen una gestió pública i democràtica de l’aigua  i la creació d’espais de control ciutadà de les polítiques d’aigua l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Avui dissabte 20 de desembre de 2.020, un grup d’activistes dels col·lectius dels moviments Extinction Rebellion Barcelona i Aigua és Vida han realitzat una performance a la font ornamental que hi ha a la plaça Catalunya . Els moviments han dut a terme aquesta acció en dues fases, per denunciar el model de gestió de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, la manca de transparència de l’empresa Agbar, i la seva involucració en casos de corrupció.

En un context de crisi climàtica, moltes zones del planeta ja estan experimentant escassetat d’aigua. Segons un informe de la FAO del 2020, 3,2 mil milions de persones al món viuen en zones agrícoles on hi ha escassetat d’aigua alta, o molt alta; i d’aquestes, 1,2 mil milions de persones (una sisena part de la població mundial) viu en zones agrícoles amb severes limitacions a l’accés a l’aigua.

Els incendis continuats, les sequeres i l’augment de pluges torrencials, conseqüència del canvi climàtic, fan incrementar l’escassetat d’aigua i el risc de pèrdua de vides i de béns materials. Aquesta tendència anirà a més els pròxims anys i pot ser molt acusada si no s’aturen ja les emissions de carboni amb l’objectiu de reduir els efectes del canvi climàtic.

Després de les acusades sequeres i els grans incendis que Califòrnia ha patit aquests darrers anys, aquest desembre de 2020, l’aigua de l’estat més ric del món passava a cotitzar al mercat de futurs de matèries primeres juntament amb l’or i el petroli. L’objectiu d’aquesta mesura és assegurar els preus futurs d’aquest recurs. Tanmateix, la cotització de l’aigua ha empitjorat la volatilitat del seu preu, i assegura una tendència de constant pujada de preu en un context d’increment de l’escassetat d’aquest Dret Humà essencial per a la vida [1].

Les organitzacions ecologistes mostren molta preocupació davant d’aquest fet, donat que si aquesta pràctica s’estén a altres regions o països, l’accés a l’aigua es tornarà cada cop més exclusiu, i més car. Opinen que permetre que l’aigua cotitzi al mercat de futurs és un pas en la transició equivocada. En comptes de caminar cap a una transició ecosocial, en la qual els béns comuns guanyin terreny, d’aquesta manera es converteix un bé comú essencial per la vida en una mercaderia.

L’any 2010, Nacions Unides va reconèixer el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament, i al Juliol de 2020, s’ha publicat un informe del relator especial del DHAS per NNUU sota el títol de Els drets humans i la privatització de l’aigua i el sanejament. Aquest informe conclou que la privatització presenta riscos per al compliment del DHAS, i en descriu tres causes principals, la maximitizació dels beneficis, el monopoli natural que caracteritza el servei i els desequilibris de poder.

Tanmateix, la gestió de privada de l’empresa Agbar a l’àrea metropolitana de Barcelona està marcada per la manca de transparència, i per facilitar el negoci de la multnacional en contra del bé comú, de les institucions i de les persones. L’Octubre de El maig de 2018 més de 26.000 barcelonines van recolzar una iniciativa ciutadana l’Ajuntament de Barcelona perva voler El ple de l’Ajuntament va aprovar realitzar la consulta, però Agbar va posar diversos recursostraves jurídicsques (diversos recursos) i per tal d’aturar la consulta que amenaçava els seus beneficis. Degut als recursos judicials, la consulta, realitzar una multiconsulta no vinculant per preguntar a la existent.. ciutadania, entre d’altres coses, com volien que fos la gestió de l’aigua a la ciutat.

El grup Suez España, al qual pertany Agbar, està sent investigada pel Cas Pokémon,un cas de corrupció que assenyalava diversos alcaldes gallecs, funcionaris, i membres de les forces d’estat, i esquitxava els partits PP i PSOE, però també l’empresa Agbar. A partir d’aquest episodi, l’empresa Agbar va iniciar un procés de rentat de cara, i va canviar els seu nom en funció de la localitat. [2] Agbar també ha estat investigada pel cas 3%; Agbar hauria estat la principal empresa en donar fons pel finançament irregular de l’antiga Convergència (actual PDeCat).

D’altra banda, segons un informe d’Aigua és vida, un 8% dels municipis amb gestió pública de l’aigua realitzen talls de subministrament. Quan la gestió és privada, el percentatge s’eleva fins al 74% [3]. Tallar l’aigua és intolerable en qualsevol context, ja que és un bé essencial per a la vida. En context de pandèmia, encara és menys acceptable.

Aigua és Vida ha impulsat el Compromís per l’Aigua Pública i DemocràticaPacte Social de l’Aigua per tal de garantir que l’aigua a Catalunya sigui gestionada de forma pública, per garantir a tothom l’accés a aigua potable, per garantir que l’aigua es gestioni amb criteris d’eficiència i no mercantils, i per garantir que no s’especuli amb l’aigua dels espais naturals: aiguamolls, aqüífers etc. i crear espais de control ciutadà de les polítiques de l’aigua. [4]

Extinction Rebellion i Aigua és Vida volen fer pressió per posar la gestió de l’aigua a l’agenda política del nou govern, i de la ciutat de Barcelona. Amb les accions dutes a terme, volen sensibilitzar a la ciutadanía sobre la importància de la bona gestió de l’aigua, i la necessitat de protegir aquest recurs com un bé comú i un dret humà.

[1] https://www.elsaltodiario.com/agua/consecuencias-agua-cotice-bolsa-mercado-de-futuros

[2] https://www.elsaltodiario.com/agua/agbar-negocio-espana-poder-irregularidades-opacidad-fronteras

[3] https://www.aiguaesvida.org/wp-content/uploads/2015/05/150507-Informe-talls.pdf

[4] https://www.aiguaesvida.org/wp-content/uploads/2015/04/150331_pacte_h20_Cat_defweb.pdf

acte
Article anterior

Text i video de l'acte preelectoral 'Els reptes de l'Aigua a Catalunya amb candidates al Parlament de Catalunya. Legislatura 2.021-25.

decaleg
Següent article

[Comunicat] Insten als partits que poden conformar el proper govern de Catalunya a incorporar 10 mesures per l’aigua.