La privatització d’Aigües Ter Llobregat comporta uns costos de 5000 M€ a repercutir en el rebut que paguen les famílies i l’incompliment del cabal ecològic del Ter

L’aigua és utilitzada com un producte financer per a facilitar el negoci de les multinacionals.

El mateix dia que Aigua és Vida argumenta a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat com la privatització d’Aigües Ter Llobregat ha suposat no respectar el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment aprovat pel Parlament de Catalunya amb l’incompliment reiterat del cabal ecològic del Ter i un increment de costos de gairebé 5.000 Milions d’Euros que repercuteix en la butxaca de les famílies, el Conseller de Territori i Sostenibilitat davant un informe de l’Oficina Antifrau de Catalunya demolidor que detecta indicis evidents de delicte i després de tres sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la la concessió a Acciona en comptes d’optar per la recuperació de la gestió només interposa una sanció de 4 milions d’Euros a Acciona.

L’excusa de la privatització d’Aigües Ter – Llobregat va ser el seu endeutament de 645 M€. L’empresa pública Aigües Ter Llobregat va haver d’assumir la gran majoria de les despeses per a fer front a les infraestructures necessàries per evitar una situació de sequera com la produïda els anys 2006-08 (recuperació de pous contaminats, construcció de la desalinitzadora del Prat, ampliació de la de la Tordera, interconnexió de les Xarxes Ter – Llobregat mitjançant una gran canonada que travessa Collserola de Nord a Sud, etc.etc).

La privatització aportava un cànon concessional a la Generalitat de 1000 milions d’Euros, 298 al signar-se el contracte i la resta a pagar durant els 50 anys següents de la concessió. Tot i això, no entenem com econòmicament aquella operació pot considerar-se rendible quan el deute de 645 Milions d’Euros era assumit per la Generalitat de Catalunya i l’operació comportava uns costos a repercutir en el rebut de les famílies de més de 1.600 milions de costos financers, 1668 milions d’€ de beneficis d’Acciona, entre 700 i 900 Milions d’€ d’impost de societats que com a empresa pública no es paguen i també els 1.000 Milions d’€ del cànon concessional. L’augment de tarifa durant la concessió es calcula en un 300%, de fet ja supera el 80%. L’aigua era de nou emprada com un producte financer per a facilitar el negoci de les multinacionals i millorar les arques de les administracions públiques en contra dels interessos dels ciutadans i ciutadanes.

El TSJC va anul·lar la concessió a Acciona mitjançant tres sentències, una de mesures cautelars que també ha fallat el Tribunal Suprem, a la qual incomprensiblement el Govern encara no ha donat resposta. Les altres dues sentències del TSJC que anaven més a fons i anul·laven la concessió a Acciona per diversos incompliments del plec de licitacions van estar recorregudes pel Govern de la Generalitat justificant-ho en un temor a una possible indemnització en cas que el Suprem donés en última instància la raó a Acciona.

Semblava que l’informe d’Antifrau, aquesta va ser la via proposada de Junts pel Si a la CUP, que també demanava anul·lar la privatització d’ATL i rescindir el contracte a Acciona per haver inflat unes factures per valor de 13,3 Milions d’€ comportaria la inexcusable decisió de recuperar la gestió pública d’ATL; però ahir el Conseller Josep Rull ens va sorprendre amb la notícia que només imposarien una sanció.

Aquesta desconcertant decisió és una nova mostra de com les grans corporacions, en aquest cas les de l’aigua, sigui per les amenaces dels seus equips jurídics, els seus tentacles que es mouen des de l’administració a la justícia passant per l’Acadèmia i les forces polítiques són les que realment governen.

Denunciem el rentat de cara que aquesta ínfima sanció suposa tant per la Generalitat com per Acciona i reclamem que el Govern atengui els requeriments judicials i recuperi ATL, una estructura de gestió imprescindible per garantir el dret a l’aigua com un dret humà.