Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

Diners passats per aigua

El Govern justifica el decret que dóna més competències sobre aigües a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i pel qual cobrarà 800 milions per la «urgència» d’obtenir més ingressos

El Govern necessita fons «amb urgència» per cobrir despeses socials i relacionades amb la funció pública. Així ho reconeix al decret llei que transfereix competències de sanejament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que va publicar ahir el Diari Oficial de la Generalitat. De fet, vincula el cobrament d’uns 800 milions d’euros per aquesta operació, aprovada per l’Executiu català dimarts passat i que requereix negociar un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’AMB, a poder pagar despeses «amb una forta incidència social, com les de caràcter sanitari, social o les lligades a la funció pública». L’alternativa serien noves retallades, afegeix.

La necessitat d’accelerar les negociacions entre les parts implicades en aquest procés, entre les quals hi ha el sector financer, per poder ingressar els 800 milions abans que s’acabi l’any, ha fet que l’Executiu català recorri a la «facultat legislativa excepcional del decret llei». Per negociar i aconseguir que la Generalitat redueixi el dèfcit en la quantitat prevista i comptar, al seu torn, amb els 800 milions de tresoreria és necessari tenir aprovada la norma que transfereix competències a l’AMB, que al seu torn traspassarà a la societat mixta que controla Aigües de Barcelona (Agbar) amb el 85 % ; i a la qual preveu així mateix cedir un percentatge del cànon de l’aigua que es recapta al territori metropolità durant uns 30 anys.

Crítiques

L’operació ha estat criticada per entitats com Aigua és Vida, que afrma que el Govern «privatitza el cànon de l’aigua» i deixa «inviable» l’ACA, a la qual treu una gran part de la seva principal font de fnançament. L’ACA ingressa uns 400 milions a l’any, dels quals uns 150 provenen de l’àrea metropolitana de Barcelona. En essència, la Generalitat traspassa una part dels ingressos previstos pel cànon de l’aigua durant 30 anys perquè el benefciari, la societat d’AMB i Agbar, pugui obtenir recursos per poder pagar-li 800 milions amb els quals sortir del pas per reduir dèficit. I això sense afectar els comptes de l’Àrea, que també és un organisme públic.

En el decret llei, la Generalitat assegura que ha optat per accelerar aquesta operació perquè és «l’única alternativa viable» a «una primera opció» que consistia a cedir en gestió la xarxa de depuradores de Catalunya i que hauria generat un ingrés d’«import més elevat». El problema és que moltes de les 450 instal·lacions afectades no són propietat de la Generalitat i altres estan cedides en gestió. El Govern considera que «seria possible» traslladar el model que s’aplicarà amb l’AMB «a altres àmbits territorials catalans».

El Govern pitja l’accelerador perquè el temps apressa per aconseguir els més de 2.300 milions pressupostats aquest any en ingressos extraordinaris. Fins avui, només ha recaptat uns 60 milions per vendes d’immobles, i espera arribar a 300. A això s’haurà de sumar els 800 milions previstos amb aquesta última operació. Tot i així encara es quedarà a mig camí de la suma total prevista.

Font: El Periódico de Catalunya

Article anterior

Xerrada: “Què s'amaga darrere la factura de l'Aigua?”

Següent article

Reportatge- La burbuja del agua amb @aiguaesvida

1 Comentari

  1. […] vía Diners passats per aigua | Aigua és Vida. […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *