Font: Diari de Girona

Agbar, que ha perdut dos contractes de 10.000 milions en una setmana negra, també ha aconseguit regularitzar la seva situació a Barcelona; les tres grans concessions de València i Catalunya estan recorregudes als tribunals.

Aigües de Barcelona (Agbar), participada en un 75% per la companyia francesa Suez Environnement, no passa pel seu millor moment. En el termini de poc més d’una setmana s’ha quedat sense dues de les joies que pretenia obtenir, ambdues de cinquanta anys de durada: els subministraments d’aigua en alta a la zona de l’àrea metropolitana de Barcelona -inclosa la Ciutat Comtali nou comarques i el de València i la seva àrea metropolitana.

Dos negocis que representen una facturació total de més de 10.000 milions d’euros. I el que és pitjor, ara està també en «perill» la concessió d’«aigua en baixa» de Barcelona i 36 municipis metropolitans, després del recurs presentat pel seu competidor Aigües de València (AVSA), un negoci de prop de deu mil milions d’euros.

En total, vint mil milions en joc que, al final, hauran de resoldre els tribunals.


Ter-Llobregat: 8.000 milions
Els vuit mil milions del contracte d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) se’ls va emportar sorprenentment el grup liderat per Acciona, en el qual participa el banc brasiler BTG, en presentar una oferta econòmica que sup0sa un estalvi de prop de 855 milions al final del contracte en la tarifa de l’aigua, al qual s’afegia un descompte en el preu de licitació de les obres del 13%. Unes condicions que Agbar, que concorria a la concessió de la mà de First State i Caisse Depôt, ha recorregut en considerar que l’oferta encapçalada per la constructora de José Manuel Entrecanales «no és viable econòmicament».


Barcelona: 10.000 milions
Precisament, el mateix dia en què Acciona aconseguia un dels contractes més desitjats per Agbar -que li hauria permès tancar el cercle del control del subministrament de l’aigua a gran part de Catalunya-, el Consell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) li donava una bona notícia: regularitzava la seva situació en el servei d’aigua en baixa a Barcelona, i li afegia la gestió del sanejament en alta, la regeneració d’aigües residuals i la resta de municipis de l’àrea metropolitana. En resum, una facturació de gairebé 10.000 milions d’euros en un termini de 35 anys, una quantitat equivalent a la suma de les concessions de València i Aigües Ter-Llobregat.

L’opció escollida per adjudicar el contracte sense treure’l a concurs públic: crear una societat mixta públic-privada en què Agbar, la firma presidida per Ángel Simón, tindrà el 85% del capital mentre que l’organisme Àrea Metropolitana de Barcelona es quedarà el 15 % restant. L’acord per a la constitució de la nova empresa va tirar endavant amb els vots favorables de CiU i del PSC.

D’aquesta manera es resolia la delicada situació en què es trobava Agbar amb el subministrament de l’aigua en baixa de Barcelona, una concessió històrica de la qual no hi ha un contracte que l’acrediti, com ja es va posar en relleu en una sentència del jutjat contenciós número 12 de Barcelona, arran de la denúncia d’un usuari a qui pretenien tallar el  subministrament, actuació que no es va poder executar en no acreditar l’empresa d’Ángel Simón la titularitat oficial de la concessió. Per descomptat, la sentència està recorreguda.

El problema d’aquesta nova adjudicació, en la qual Agbar es juga més de 10.000 milions d’euros de facturació, és que la seva eterna rival, AVSA -també participada amb un 33% per Suez Environnement, que no aconsegueix fer-se amb el seu control tot i els nombrosos intents-, ha decidit acudir als tribunals per invalidar l’acord, a més de sol·licitar mesures cautelars immediates perquè l’adjudicació no s’acabi d’executar.

València: 2.500 milions
Un ultimàtum que l’empresa presidida per Eugenio Calabuig ha llançat en el propi territori d’Agbar, després que aquesta última fracassés en el seu últim recurs judicial per intentar fer-se amb el contracte del subministrament d’aigua en alta, la producció d’aigua potable i el sanejament de residuals en 51 municipis de l’Àrea Metropolitana de València.

Finalment, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (Emshi) -seguit d un concurs públic forçat pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana després d’invalidar l’adjudicació de 2008 a instància d’Aigües de Barcelona-, va tornar a concedir el contracte a l’oferta de AVSA enfront a la mostrada per Agbar, que es presentava en una unió temporal d’empreses (UTE) amb Rover Alcisa. Per descomptat, aquesta última adjudicació ha tornat a ser recorreguda per l’empresa d’Àngel Simón.

En total suposa al voltant de 2.500 milions d’euros en una població d’1,5 milions d’habitants.


Huelva: 80 milions
Les males notícies també van arribar la setmana passada a Aigües de Barcelona des de les antípodes peninsulars. El seu màxim competidor, AVSA, es feia amb el contracte de gestió de 19 estacions depuradores i 120 estacions de bombament distribuïdes en 22 municipis de Huelva. El contracte amb l’empresa pública Giahsa per un període de sis anys, permetrà a l’empresa d’Eugenio Calabuig facturar al voltant de 80 milions d’euros i posar el cap per primera vegada al mercat andalús.

La paradoxa d’aquesta concessió és que Agbar, que no es va presentar al concurs, és actualment el gestor del subministrament de l’aigua a 1.350.000 habitants de Huelva, després d’entrar el 2011 amb el 49 % del capital, com a soci tecnològic, en l’empresa mixta Emahsa. El contracte per 25 anys, al qual accedeix a través de la firma Aquagest Andalusia -Agbar (50%), Unicaja (35 %) i Cajagranada (15 %)-, li ha suposat una inversió de 57,4 milions d’euros.

En cas d’haver obtingut també el contracte de Giahsa, ara en mans del seu principal competidor, s’hauria fet amb el monopoli de la província de Huelva. AquagestAndalusia ja és present a les localitats de Granada, Marbella, San Fernando, Roquetas del Mar, Lucena, Marchena i Torremolinos.