HO SOSPITÀVEM de fa temps i aquest diari ho confirmava divendres fent-se ressò d’un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): els lleidatans paguem l’aigua més cara que la resta de ciutats catalanes a excepció de Barcelona. La Paeria, tal com publicava també SEGRE, va assegurar que l’estudi no estava ben fet i que la seves estimacions conclouen que el 2014 l’aigua era més cara a Tarragona, Reus o Mataró. Per allò de sant Tomàs no he pogut per més que fer la meva pròpia comparativa amb tres factures pròpies (alguna utilitat té guardar papers) per confirmar que els preus han pujant i molt en contra de la versió oficial.

Factura de 22 de febrer del 2012,27 m3 facturats amb el següent detall: aigua 9,74; quota fixa 24,72; clavegueram 3,93; cànon 28,12.Total, comptant el 8% d’IVA, 71,83 ¿. Factura de 23 de març del 2013,28 m3 facturats: aigua 14,94; quota fixa 45,00; clavegueram 6,04; cànon 32,18.Total, amb el 10% d’IVA, 107,98. Factura de 25 de febrer del 2015,24 m3 facturats: aigua 13,75; quota fixa 78,48; clavegueram 5,17; cànon 34,50. Total amb el 10% d’IVA inclòs, 144,76. Efectivament, el preu de l’aigua no ha pujat!

Però les citades fonts de la Paeria fan trampa jugant al solitari i el que ara paguem pel servei s’ha disparat: consumint menys paguen més del doble. El cost del manteniment del servei s’ha multiplicat per dos en tan poc temps Han pujat els salaris en aquesta proporció Hi ha hagut una inflació fora mida No, no i no. Resultat: l’ACA té raó. En realitat no s’incentiva econòmicament consumir menys aigua ni es grava el major consum sinó que el que es dispara és el fet en si de tenir el servei d’aigua i, com a conseqüència, que no ens facin beure en una orella de ruc, el seu preu real.

A Lleida no tenim petroli, ni minerals, ni indústries… Per no tenir no tenim ni gent, i la que hi viu es concentra a la capital i el seus voltants. Tenim, això sí, terra (que no podrem regar) i aigua, element aquest tan important i nostrat que el principal portador del líquid dóna nom a la capçalera d’aquest diari. Alguna cosa no rutlla, doncs, si resulta que allò que més tenim ho paguem més car que ningú.

Font: Segre