Des del gener del 1990 fns avui, el camí recorregut per Ipcena no ha estat planer, perquè, incomprensiblement, la defensa del patrimoni natural sovint ha topat amb interessos inconfessables. On són els grans patriotes, defensors de la terra En general, no els trobarem entre els governants. Des dels temps dels Pujol fns a l’actualitat, el medi natural s’ha tractat amb menyspreu. S’ha venut el país i han destruït paratges singulars a f d’enriquir una elit amiga del poder. Però, aquest pla maquiavèl·lic s’ha vist obstaculitzat per col·lectus que han cregut en el bé comú. Per això, l’existència d’Ipcena d’altres associacions ecologistes, així com de les plataformes cíviques, ha estat crucial per protegir una part signifcatva del territori.

A Ponent, el lideratge d’Ipcena ha estat la clau de l’èxit de moltes reivindicacions, així com el focus des d’on s’han endegat campanyes de sensibilització mediambiental de gran abast i el pal de paller capaç d’aglutnar enttats, com és el cas de Lleida Ambiental o la Federació Ecologistes de Catalunya. Aquestes són aportacions que, fns i tot, han estat valorades pels agents polítcs responsables d’alguns dels greuges que pateix el nostre entorn. Aquest és el cas de la Paeria de Lleida, amb la qual, Ipcena ha mantngut unes relacions marcades per certs alts baixos. En aquest sentt destaquem que l’alcalde Àngel Ros va lliurar, el 9 de maig passat, a l’Antoni Rodríguez, president d’Ipcena, una placa commemoratva dels 25 anys de serveis prestats a la ciutadania mentre aquest lluïa una samarreta on li reclamava al paer en cap el cabal ecològic pactat per al Segre.

Ipcena, en aquestes dècades, ha treballat moltssim. Des de l’àmbit de la conscienciació, ha editat llibres, revistes, còmics, jocs; ha realitzat campanyes, com la del reciclatge de la brossa orgànica, que han arribat a milers de persones; ha trat endavant una de les fres ecològiques més importants; ha organitzat camps de treball, etc. I, des de l’àmbit de la defensa mediambiental, ha contribuït a protegir el congost de Mont-rebei del projecte de presa d’Endesa, la Timoneda d’Alfés, de les agressions de l’Aeroclub; la vall d’Àrreu de l’ampliació de Baqueira-Beret, entre altres. La recuperació de l’Estany d’Ivars, la reintroducció de l’ós bru pirinenc, la promoció de l’agricultura ecològica i el rebuig als transgènics i al fràquing, també han estat qüestons entomades. Ipcena ha estat al darrere de les pancartes per al desdoblament de l’autovia Cervera-Igualada i per la retrada del projecte d’abocador metropolità de Gimenells, ftes de la defensa del territori aconseguides mitjançant una mobilització popular sense precedents. La polèmica per l’Autopista Elèctrica, la il·legalitat del restaurant de Camarasa i les centrals eòliques del Tallat i Vilobí, així com el transvasament del Segre, i l’obra faraònica del canal Segarra-Garrigues són qüestons que Ipcena ha enfocat des d’un punt de vista que ha contravingut l’especulació i el lucre a costa de l’espoli d’un territori poc explotat com les nostres comarques. Pel que fa a Grefacsa i a l’escorxador de Navès, almenys, va aconseguir retallar-ne l’ampliació, pel que fa a la primera indústria, i denunciar els impactes ambientals en ambdós casos.

Tot aquest volum ingent de feina s’ha dut a terme gràcies al caràcter vocacional i al voluntariat de l’associació, que ha comptat amb el suport d’un equip professional que ha estat a l’alçada d’objectus impensables d’assolir fa 25 anys. Aleshores parlar de defensar la natura era quelcom utòpic i allunyat dels interessos predominants i, que, més d’un cop es relacionava amb el terrorisme. Actualment, moltes de les idees que l’ecologisme anunciava llavors s’han assumit; tanmateix, del dit al fet, encara hi ha massa distància. La tasca al servei de les demandes mediambientals ha exigit una dedicació de 24 hores al dia, 365 dies a l’any, gràcies als pèssims gestors polítcs que sempre hem tngut. Però, cap esforç ha quedat sense recompensa, almenys, moralment; malgrat la persecució polítca i les amenaces dirigides, sobretot, cap al Joan Vàzquez, portaveu i secretari general de l’enttat des dels seus inicis, un dels més veterans i mediàtcs dels ecologistes catalans.

En síntesi, Ipcena, malgrat la crisi del model insostenible que patm, representa un far que il·lumina una alternatva viable de desenvolupament, que és cap a on hem d’anar per deixar enrere molts confictes. Per tot plegat, en aquesta diada del medi ambient, des de Ponent, retem homenatge a la labor d’aquesta enttat en l’any del seu 25è aniversari, la qual ha estat possible de la mà de tots els seus socis, del voluntariat els simpattzants que l’han sostngut i, especialment, de les juntes que l’han dirigit. Per molts anys! I visca la terra!

David Colell Orrit

Font: La Mañana