Els experts preveuen per primer cop l’afectació de l’escalfament global sobre el litoral 

La costa Brava tindrà menys afectació que el Maresme

Reclamen mesures “ara que encara hi som a temps”

Semblen extretes d’una catastròfica ficció cinematogràfica, però la successió d’imatges en què el mar engoleix la majoria del delta de l’Ebre són, en realitat, la representació gràfica del que haurà d’afrontar la costa catalana en les pròximes dècades. Com a mínim, així ho defensen els investigadors que, amb resultats a la mà, han presentat el primer treball que detalla com afectarà el canvi climàtic el litoral del país.
“Segons els nostres models, el 2100 el nivell del mar Mediterrani pujarà una mitjana de 88 centímetres, però les previsions més extremes, amb les quals hem de treballar per curar-nos en salut, assenyalen que podria arribar als 1,8 metres”, explicava ahir Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (LIM-UPC).

El seu grup va ser triat per la Unió Europea per liderar un estudi sobre els efectes del canvi climàtic a les zones costaneres. Els primers resultats, fets públics ahir, vaticinen un greu retrocés del litoral català.

Els experts no poden predir amb exactitud quants metres de costa desapareixeran per aquest augment del nivell del mar, perquè l’afectació dependrà molt de les condicions del terreny. “Les platges del Maresme, per exemple, que tenen al darrere una escullera per protegir la via del ferrocarril i la carretera, són les que tindran més erosió i acabaran desapareixent. En canvi, les que estiguin en entorns més naturals i no tinguin cap barrera arquitectònica al darrere podran retrocedir de manera natural”, assenyalava ahir José Antonio Jiménez, un dels investigadors del projecte.

Un altre factor que influirà en la conservació de les platges serà si són molt obertes i exposades o bé si estan més tancades i protegides naturalment, com les de la costa Brava, que en sortiran més ben parades. El pendent de la sorra també influirà en la regressió del litoral, de manera que les platges més planes, com les de la costa Daurada, són les que tenen més mal pronòstic.

Les onades canvien
Les simulacions amb les quals treballen els científics projecten una disminució del clima global d’onatges. Hi haurà menys tempestes, però seran més concentrades i energètiques. En termes generals, el nivell mitjà d’onades anuals registrarà un descens. Això suposarà un repte per als enginyers, ja que, amb els recursos actuals, hauran de gestionar la costa tant per la davallada general com per la pujada extrema.
Els models també dibuixen la tendència a un canvi en el sentit en les onades, segons el qual es passaria a tenir més incidència dels garbins i menys presència de vents de llevant. Això, en un principi, podria resultar un factor positiu per al litoral, ja que les llevantades tenen un poder més devastador, però a la vegada obligaria a reorientar la sorra de les platges més artificials. En les més verges, en canvi, la compensació es faria de manera natural. El director del LIM, però, adverteix que la projecció sobre el canvi de sentit de les onades no és tan fiable com la que fa referència a la seva intensitat.

Decidir què protegim
“La sorra comença a ser un bé escàs i hauríem de mirar com tractar-lo”, coincidien a indicar els ponents de la jornada sobre els efectes del canvi climàtic a la costa catalana. La sensació entre els experts és que ha arribat el moment de prendre mesures per protegir el litoral, però també es té la certesa que “no hi haurà prou diners, prou energia ni prou sorra per protegir-ho tot”. Amb aquest panorama, es va fer una crida a “decidir com a societat cap a on es vol anar: interessa protegir les platges de més valor natural? Les més turístiques? Les que tenen a prop la via del tren o l’aeroport?”, es demanava Sánchez-Arcilla.

Salvador Samitier, cap de l’oficina catalana del canvi climàtic, assenyalava que cal posar-s’hi de seguida: “El 2050 o el 2100 poden semblar molt lluny, però si volem fer alguna cosa, cal fer-ho ara, perquè quan ens hi trobem ja serà massa tard.” Jiménez li donava la raó i emfatitzava el fet que, si es vol mantenir l’aposta pel sector turístic com un dels tractors principals de l’economia del país, mantenir les platges hauria de ser una prioritat, ja que la seva desaparició comportaria una gran reducció de la capacitat recreativa.

El cap de l’equip de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, Jordi Cunillera, va alertar que per al 2050 s’espera que la temperatura mitjana hagi pujat un grau. Encara que el clima s’aconseguís estabilitzar, però, el nivell del mar continuaria pujant, ja que la inèrcia tèrmica de l’aigua fa pensar que almenys creixerà durant 200 o 300 anys més.

El delta de l’Ebre, engolit per la pujada del mar
Aquesta successió d’imatges ha estat generada pels investigadors del projecte europeu de recerca Rises-AM per tal de mostrar els efectes del progressiu augment del nivell del mar sobre el delta de l’Ebre. En cadascuna de les fotografies es pot veure com el mar s’ha elevat deu centímetres en relació amb la captura anterior, i els efectes que això té sobre la superfície deltaica. A mesura que passin els anys, doncs, els investigadors preveuen que la gran majoria del terreny haurà desaparegut. Aquesta projecció arriba fins a un increment del nivell del mar d’un metre, però les previsions més pessimistes indiquen que podria ser de fins a 1,8. La costa daurada, com que té molt poc pendent, també veuria retrocedir el seu front marítim força metres.

Font: El Punt Avui