Notícies

La Fiscalia tornarà a demanar presó per a Rosell pels 80.000 euros trobats a la caixa forta

Als documents confiscats al director d’Infraestructures de la Generalitat hi havia informació del canal Segarra-Garrigues

Anticorrupció també s’oposa a excarcerar el tresorer de CDC Andreu Viloca

La Fiscalia tornarà a demanar presó per al director d’Infraestructures de la Generalitat, el lleidatà Josep Antoni Rosell, després que es trobessin 80.000 euros en metàl·lic en una caixa forta que se li atribueix, mentre s’ha oposat a excarcerar de moment el tresorer de CDC, Andreu Viloca. Segons van informar ahir fonts de la investigació, aquesta és la pretensió d’Anticorrupció després de la troballa dels diners a la caixa que es va obrir la setmana passada davant del jutge del Vendrell instructor del cas de les presumptes comissions pagades per empresaris a CDC a canvi d’adjudicacions públiques. En aquesta caixa forta també es va trobar diversa documentació, alguna de relacionada amb el canal Segarra-Garrigues, el mateix que en set maletins que es van obrir en presència del jutge i les parts, uns papers que està analitzant la Guàrdia Civil. L’existència d’aquesta caixa forta és un dels motius que van portar la Fiscalia a demanar al jutge que ordenés l’ingrés a presó sense fiança de Rosell, a l’entendre que era una mostra de la seua intenció de destruir proves incriminatòries, però el magistrat instructor va descartar la petició de la Fiscalia i el va deixar en llibertat.

En el cas de Viloca, el jutge sí que va decretar la seua entrada a presó per risc de destrucció de proves i després la seua defensa va recórrer aquesta mesura i va demanar la seua excarceració. Tanmateix, Anticorrupció s’oposa en un escrit que se l’excarceri, ja que creu que encara pot tenir en el seu poder mitjans probatoris i existeix el risc que els destrueixi.

Ara, els investigadors es plantegen demanar informació a altres països, mitjançant comissions rogatòries, per intentar descobrir si els implicats en aquest cas van poder haver blanquejat diners. També esperen que, com va passar en altres casos com Gürtel, siguin les autoritats d’aquests països les que informin la justícia espanyola de si algun dels imputats -especialment Viloca i Rosell- tenen capitals fora d’Espanya.

Encara que no es preveuen noves detencions per aquest cas, els investigadors sospiten que més empreses van pagar comissions a CDC, unes “mossegades” que no tenien per què ajustar-se a un 3 % de l’obra pública que rebien a canvi, sinó que fluctuaven. En el cas d’aquestes noves empreses, no planegen efectuar més escorcolls, sinó més aviat requeriments d’informació, ja que es tractaria en principi de contractes de menor quantia que els analitzats fins ara.

El canal Segarra-Garrigues, la major adjudicació d’obra pública de Catalunya per 1.069 milions d’euros, és un dels eixos de la investigació. Mitjans digitals apuntaven ahir que sis empreses adjudicatàries de l’obra de Lleida van destinar donacions a Catdem, fundació afí a Convergència, per valor d’l,6 milions d’euros entre els anys 2008 i 2013.

Font: Segre

Article anterior

Crítiques a la gestió actual del servei de l'aigua en una jornada de debat al Casal Popular

Següent article

Xirivella abandona SUEZ - AGBAR i remunicipalitza el servei d'aigua

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *