Font: EcoDiari

Com a respota al que es considera una il·legalitat, s’ha posat en marxa un iniciativa ciutadana, que recolza Aigua és Vida, per reclamar una legislació que contempli l’aigua i el sanejament com a dret humà

Davant l’onada de privatitzacions del cicle de l’aigua al sud d’Europa (Catalunya inclosa), la Unió Europea ha respost que aposta decididament per la privatització com a mesura de reducció del dèficit públic dels estats. Efectivament, en un comunicat fet públic avui, la Federació Sindical Europea de Serveis Públics (EPSU, en anglès) hi afirma que la Comissió Europea promou deliberadament la privatització dels serveis d’aigua com una de les condicions que s’imposa com a part dels rescats, segons reconeix en una carta dirigida als grups de la societat civil datada el 26 de setembre de 2012. Olli Rehn, vicepresident de la Comissió Europea i membre responsable d’afers econòmics i monetaris, va respondre a les preguntes formulades en una carta oberta, el mes de maig passat, sobre el paper de la Comissió Europea en la imposició de la privatització a través de la Troica a Grècia, Portugal i altres països. Els grups de la societat civil han escrit avui al comissari Rehn (vegeu-ne la traducció al català) –citant-hi un estudi de Germà Bel et al– per exigir-li que aturi “qualsevol pressió addicional per imposar condicionants a la privatització de l’aigua”.

L’impuls de la Comissió a la privatització no té en compte el fet que la privatització de l’aigua no ha aconseguit obtenir resultats ni a Europa ni enlloc del món. París, i moltes altres ciutats, han remunicipalitzat recentment els seus serveis d’aigua a causa de les experiències negatives que han patit amb la privatització. L’any 2004, el Govern holandès va aprovar una llei que prohibeix al sector privat l’oferta d’abastament d’aigua i el Tribunal Constitucional italià va declarar que qualsevol futura legislació per intentar privatitzar els serveis públics seria inconstitucional.

La Comissió no ha presentat cap evidència que recolzi la seva postura en la resposta esmentada, tot i que les investigacions mostren que la provisió pública és sovint més eficaç que la privada. Viola, a més, els articles clau del Tractat de la UE pel fet que la UE ha de ser neutral en la qüestió de la propietat de l’aigua. De fet, apareix com una violació de la suposada neutralitat la Unió Europea sobre la qüestió de la propietat pública o privada i sobre la gestió dels serveis d’aigua col·lectius (article 345 del TFEU i l’article 17. 1 de la Directiva 2006/123/CE relativa als serveis en el mercat interior)

Membres del Parlament Europeu ja han presentat una pregunta a la Comissió sol·licitant un aclariment sobre la contradicció entre les recomanacions de la Troica i la neutralitat requerida de la Comissió.

“Això certament demostra com la Comissió ha perdut el contacte amb la realitat. Els seus arguments ideològics no es basen en fets justificats i arriba a l’extrem d’ignorar la voluntat democràtica del poble”, ha manifestat Gabriella Zanzanaini, director d’Afers Europeus de Food & Water Europe.

“La Comissió té molt a explicar. No es tracta, només, que no hi ha cap evidència que doni suport a l’opinió que el sector privat és més eficient, sinó que existeix una molt forta resistència pública a la privatització. Els ciutadans europeus no faran marxa enrere ni callaran davant d’això”, ha assenyalat Jan Willem Goudriaan de la Federació Sindical Europea de Serveis Públics (EPSU, en les sigles en anglès).

Com ja fan diversos moviments de tot Europa estan impulsant la lluita contra la venda d’aigua pública, s’ha posat en marxa la primera iniciativa ciutadana europea per promoure la legislació del dret humà a l’aigua i al sanejament per a  tots els europeus, amb la la idea que el subministrament d’aigua i la gestió dels recursos hídrics no ha de quedar subjecta a les “regles del mercat interior” i que l’aigua que s’ha d’excloure de la liberalització.

[vimeo http://vimeo.com/49869372]

La Plataforma Aigua és Vida també recollirà firmes per a la ICE

La plataforma Aigua és Vida impulsarà la recollida de firmes coordinada per la Federació de Sindicats Europeus de Serveis Públics, mitjançant la qual s’insta a la Comissió Europea a frenar per llei la consideració de l’aigua com un bé mercantil i que es reconegui efectivament com a dret humà que és.

L’any 2010 l’assemblea general de les Nacions Unides va reconèixer per unanimitat el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. Tanmateix, només a Europa, avui 2 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable i a un sanejament adequat, i moltes més viuen en situació d’estrès hídric per la dificultat de fer front a les tarifes de l’aigua.

La consideració de l’aigua com un dret humà xoca frontalment amb la concepció mercantilista que té el recurs avui per part de nombroses institucions i administracions; les lleis del mercat prevalen per sobre de qualsevol consideració social. Sota aquesta lògica, les empreses privades assumeixen la gestió de l’aigua i operen sota criteris basats en la maximització del benefici, i no en la universalització de l’accés independentment de les condicions i capacitats econòmiques de cadascú. La liberalització dels serveis d’aigua està tenint forts impactes socials i mediambientals.

A Catalunya podem veure com la situació no és diferent. El procés de privatització que està vivint l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat reportarà beneficis multimilionaris a la companyia que n’obtingui la concessió durant els propers 50 anys, mentre la ciutadania ja estem patint importants augments de tarifa que aniran directament a la butxaca dels accionistes i no a millorar aquest servei públic. A més tenim una gestió de l’aigua domiciliar monopolitzada per una sola empresa, AGBAR, propietat de la francesa SUEZ i de La Caixa, que opera il·legalment a bona part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, està immersa en nombrosos escàndols i, com no, pugna per fer-se també amb Aigües Ter-Llobregat.

Per lluitar contra aquesta situació, des de la Federació de Sindicats Europeus de Serveis Públics s’ha impulsat una Iniciativa Ciutadana Europea -ICE-, campanya de recollida de firmes en la qual es reclama el compliment efectiu del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. Entre els seus objectius destaca l’exigència que els serveis d’aigua i sanejament no es regeixin per les normes del “mercat interior” i que s’excloguin els serveis d’aigua de l’àmbit de la liberalització.

La iniciativa, que està present a la majoria de països de la Unió Europea, necessita recollir un mínim d’un milió de firmes repartides en almenys 9 estats. A l’Estat espanyol, on la iniciativa es coordina des de CCOO i UGT i compta amb el suport d’Aigua és Vida, es necessiten recollir un mínim de 50.000 firmes.

Les firmes es recolliran tant en paper com per via on-line a través de la pàgina web.