Sin categoría

L’aigua, més cara

Un 8,5% més. Totes les empreses subministradores incrementaran els preus el 2014 per sobre de l’IPC

Font: El Vanguardia

Mentre milers de famílies continuen ajustant els pressupostos i esperen que els brots verds creixin en algun lloc o altre, el preu de l’aigua per als consumidors de l’àrea metropolitana de Barcelona tornarà a pujar a partir de l’1 de gener de l’any que ve. Un 8,5% de mitjana, segons les estimacions de l’Administració, per bé que hi ha organitzacions de consumidors que calculen que aquest increment serà superior i tot.

El dia 6 el ple de l’Àrea Metropolitana de Barcelona aprovarà una revisió de les tarifes de la nova companyia Aigües de Barcelona Metropolitana que afectarà els habitants de 23 municipis (una mica més de tres milions d’usuaris) incloent-hi la capital catalana i la major part de municipis del seu entorn on aquesta companyia semipública és distribuïdora.

La resta de petites empreses que també donen servei en altres municipis d’aquest territori ja ha incrementat les tarifes o ho faran ben aviat. Per exemple, Sant Cugat ja ha aprovat una pujada de les tarifes del 4,8%; Ripollet del 8,3%; Cervelló apujarà el preu de l’aigua un 14,3%; Corbera un 13,2%. Al ple del dia 6 també s’aprovarà la pujada de la Palma de Cervelló, un 9,8%, o de Tiana, un 9,3%.

Totes les companyies han apujat o apujaran els rebuts per sobre de l’increment de preus al consum (IPC) previst per al 2014, un 1,5%, l’indicador que en teoria hauria d’orientar l’actualització dels preus dels serveis bàsics.

En el cas dels clients dels 23 municipis de l’Àrea Metropolitana, l’increment proposat, que previsiblement serà aprovat amb els vots dels grups majoritaris de l’àrea metropolitana, CiU i PSC (queda per veure què farà la resta de forces polítiques), multiplicarà per més de cinc l’índex de preus al consum de referència.

Per què aquest augment tan fora de mida Doncs perquè el consumidor pagarà moltes coses de cop, alguns increments que van quedar congelats l’any passat i també els importants sobrecostos originats per la depuració de residus, cada vegada més costosos.

Però a més el consumidor pagarà les repercussions econòmiques dels canvis que s’han produït l’últim any i mig en la gestió de l’aigua, és a dir, la privatització d’Aigües Ter Llobregat i la constitució de la nova societat publicoprivada Aigües de Barcelona a l’àrea metropolitana, a més de les conseqüències, que s’arrosseguen des de faja temps, del dèficit astronòmic que acumula l’Agència Catalana de l’Aigua. Combinats, comportaran costos afegits al rebut del 2014. Intentarem explicar-ho:

CAUSA NÚMERO 1 La privatització d’ATLL
Un dels esdeveniments que incrementarà el preu de l’aigua serà la privatització d’Aigües Ter Llobregat. La gestió d’aquesta companyia pública, que capta l’aigua que es beu a l’àrea metropolitana de Barcelona, va quedar en mans d’Acciona a finals del 2012. En contrapartida, aquesta empresa va pagar a la Generalitat vora 300 milions i n’hi pagarà 700 més al llarg dels cinquanta anys que dura la concessió.
Però aquesta operació -que va acabar als tribunals, i encara hi ésva significar que el preu de l’aigua que estableix Aigües Ter Llobregat (ATLL) gairebé es va duplicar en els dos últims anys. Ara, la matèria primera amb què treballen les companyies que porten l’aigua fins a l’aixeta de casa nostra els costa gairebé el doble del que els costava abans d’aquesta privatització i repercuteix en l’increment en els usuaris (vegeu la causa número dos).

Aquest augment de preu es va idear perquè la companyia fos més desitjable als eventuals compradors d’ATLL, en aquest cas Acciona. Però a més, un cop ultimada la venda, es va acordar també que el preu tornaria a pujar un 13% durant els tres anys següents, a raó d’un 4,25% cada any.

Doncs bé, ara aquest augment s’aplicarà incrementant un 2,66% el cost del servei de l’aigua que paguem a casa perquè, en el cas de l’àrea metropolitana, es farà repercutir la pujada que no es va aplicar el 2013 més la del 2014.

CAUSA NÚMERO 2: Nova empresa metropolitana
El segon esdeveniment que repercutirà en el preu de l’aigua és la creació de la nova empresa mixta que gestiona la distribució de l’aigua en els municipis metropolitans, Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua. Aquesta empresa, constituïda fa uns mesos -a l’agostestà integrada per Agbar, que té un 85% del capital (n’és president Angel Simón) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que representa el 15% restant.

La creació d’aquesta empresa és tan polèmica com la privatització de la gestió de l’ATLL i es va constituir, segons expliquen a l’Àrea Metropolitana, per salvar el forat negre en el qual estava a punt d’entrar el finançament de tot el cicle de l’aigua.

Però salvar-nos de la ruïna significarà pagar més. Per començar els usuaris hauran de finançar un cànon nou, uns vint milions anuals que, d’acord amb el conveni firmat entre l’Àrea Metropolitana i la nova companyia, haurà de pagar l’empresa a l’Àrea Metropolitana. Ara per ara una part d’aquest import -6,5 milionses carregaran a la factura del client a raó d’un 1,17% del rebut segons les estimacions de l’Àrea Metropolitana mateix.

Caldrà veure, a més, com repercuteix el canvi dels trams de consum. Si doneu un cop d’ull al rebut de l’aigua veureu que el preu del metre cúbic és més alt en funció de la quantitat d’aigua que es consumeixi. Doncs bé, la constitució de la nova empresa ha donat lloc a un canvi dels trams de despesa, de manera que si abans n’hi havia tres ara n’hi ha cinc. L’Àrea Metropolitana justifica aquest canvi pel fet que d’aquesta manera els consums baixos tenen més bones condicions. Tanmateix, en els trams de més augment de consum en unitats familiars que no tinguin cap bonificació, el preu del metre cúbic s’incrementarà. El preu unitari puja entre un i dos euros, però l’efecte real d’aquesta pujada es veurà a finals del 2014 en funció del comportament dels consumidors.

CAUSA NÚMERO 3: El dèficit de l’ACA
L’Agència Catalana de l’Aigua és l’organisme que gestiona la depuració de l’aigua. El que bevem i també els residus líquids que generem passa d’una manera o altra per les seves mans. La situació financera d’aquesta agència pública és desastrosa. Deu 1.102 milions d’euros (dades de març del 2013) malgrat les retallades que ha fet l’últim any, sovint a compte dels ajuntaments que gestionen les depuradores de la xarxa.

Al rebut que tenim a casa hi ha un apartat consagrat al cànon de l’aigua que paguem en funció del consum amb un mecanisme semblant al que també s’aplica en el preu de l’aigua distribuïda per Aigües de Barcelona Metropolitana. El consell d’administració de l’ACA va acordar fa unes setmanes incrementar un 7,4% el cànon de l’aigua, cosa que repercutirà en el preu que paguem els consumidors un 1% més segons les estimacions que fa l’Àrea Metropolitana mateix.

De fet, el cànon de l’aigua ha anat pujant des del 2010. En total s’ha incrementat un 18,3% en tres anys. La pujada més important va tenir lloc entre el 2011 i el 2012, quan va augmentar un 10% de cop.

En el cas dels usuaris de l’Àrea Metropolitana el cànon de l’aigua té una especial repercussió perquè, segons les estimacions de l’empresa mateix, els clients de la zona de Barcelona estan subvencionant part del sanejament de la resta de municipis de Catalunya. Amb aquestes dades a la mà resulta que a l’àrea metropolitana es recapten a través del rebut 140 milions d’euros, però en el sanejament en alta de l’aigua només se’n gasten 49,3, és a dir, segons aquesta anàlisi, el 65% del que paguen els consumidors metropolitans es gasta a la resta de Catalunya.

CAUSA NÚMERO 4: L’augment de l’IPC
L’índex de preus al consum és l’indicador que fan servir les empreses per calcular els augments de costos de producció. En els dos últims anys, primer Agbar i ara Aigües de Barcelona Metropolitana no han aplicat l’augment de l’IPC. Aquest any entraran de cop els dos increments endarrerits, un 2,9% del 2012 i l’1,5 del 2013. Sumen el 4,4%.

En descàrrec es podria afegir que l’Àrea Metropolitana no apujarà tant com hauria d’apujar perquè el conveni entre l’administració i Aigües de Barcelona Metropolitana inclou una clàusula per la qual si el consum baixa l’Àrea Metropolitana ha de compensar la companyia, de la mateixa manera que si puja molt la companyia ha de compensar a l’Àrea Metropolitana.

Des del 2004 el consum d’aigua a l’àrea metropolitana no ha parat de baixar, en part per les campanyes d’estalvi i en part perquè la crisi ha obligat petites empreses i famílies a reduir el consum. En total la facturació ha caigut un 18,8% que no s’ha compensat a la companyia. Fonts de l’Àrea Metropolitana asseguren que la clàusula terra no s’aplicarà, ara per ara.

CAUSA NÚMERO 5 …i a més, els residus
Aquesta no és una factura pròpia de l’aigua però, en el cas de molts municipis metropolitans, està incorporada al rebut. La taxa metropolitana de tractament de residus pujarà l’equivalent a l’IPC, és a dir un 1,5%, però aquesta xifra s’ha de negociar. La taxa de clavegueram, almenys a Barcelona, no pujarà.

Tarifes socials contra els talls de subministrament
L’increment del cost de l’aigua va a contracorrent de la situació de moltes famílies. Molts alcaldes reconeixen la seva preocupació per l’impacte que tindrà aquesta mesura, malgrat que no hi ha xifres públiques sobre el nombre de famílies que han deixat de pagar els rebuts des que va començar la crisi. Conscient d’això, l’Àrea Metropolitana de Barcelona es proposa crear una base de dades en què es creuin la informació dels serveis socials municipals i els problemes de morositat de la nova empresa Aigües de Barcelona Metropolitana. ¿El nostre propòsit és que aquest servei estigui en marxa al llarg del 2014 -explica Assumpta Escarp, vicepresidenta de l’AMB i responsable de Medi Ambient-. D’aquesta manera, abans que es produeixi un tall de subministrament s’haurà de verificar la situació social de les famílies”. L’AMB, com passa també amb l’Agència Catalana de l’Aigua, té bonificacions per a famílies en situació de vulnerabilitat. Precisament aquesta setmana passada el Síndic de Greuges va alertar que aquestes bonificacions són poc conegudes pels usuaris.

Article anterior

La Generalitat plantea una subida del canon del agua del 7,2% en 2014

Següent article

26 fonts públiques tancades a Salt. Tenim set i volem aigua!