La xifra de llars afectades és un 22% més elevada que la del 2012

Un 11% de les llars espanyoles, amb més de cinc milions de persones, no poden escalfar casa seva a l’hivern per incapacitat de pagar la factura energètica, segons un estudi dut a terme per l’Associació de Ciències Ambientals (ACA).

Els experts de l’ACA defineixen la incapacitat econòmica per pagar l’energia com a “pobresa energètica”, i, per tercera vegada, han portat a terme una investigació sobre quina quantitat de llars espanyoles afecta que ha sigut presentada aquest dijous durant una jornada a Madrid.

L’estudi es basa en dades del 2014, i la xifra de llars afectades per pobresa energètica (un 11%) és superior a la mitjana europea (10,2%) i un 22% superior a la del primer estudi d’aquesta índole que va fer l’ACA amb xifres del 2012.

A més, l’últim informe revela que fins a un 21% de les llars espanyoles experimenten condicions associades a la pobresa energètica, és a dir, “la casa no rep una quantitat adequada de serveis de l’energia per dificultats per pagar la factura”, ha indicat Sergio Tirado, director acadèmic de l’estudi i vicepresident de l’ACA.

Per comunitats autònomes, Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia són les quatre regions on la pobresa energètica té més incidència.

Al costat oposat de l’índex, hi ha el País Basc, Astúries i la Comunitat de Madrid, com les regions amb menys vulnerabilitat dels seus ciutadans a patir aquest fenomen.

Respecte a la densitat de població, els indicadors de despesa assenyalen “més incidència de la pobresa energètica en zones rurals o escassament poblades”, ha dit Tirado.

Una de les novetats del tercer estudi de pobresa energètica és com afecta en funció de la caracterització socioeconòmica de les llars.

NIVELL EDUCATIU

En aquesta línia, s’ha tingut en compte el nivell educatiu i s’ha detectat que afecta més (un 31%) les cases amb persones que no saben llegir ni escriure que aquelles on els habitants tenen estudis superiors (un 7%).

També s’ha vist que les vivendes en règim de lloguer mostren taxes més altes de pobresa energètica que les de propietat; i que les llars amb rendes més baixes gasten menys per persona i unitat de superfície de la vivenda però fan un sobreesforç per assumir les factures.

El 2014, any de l’estudi, la mortalitat addicional a l’hivern respecte a un any triat de mitjana va ser de 24.000 morts, entre les quals més de 7.000 morts prematures estarien associades a la pobresa energètica, segons l’ACA.

Per combatre aquest fenomen, els experts que han elaborat l’estudi recomanen la posada en marxa de l’estratègia estatal de lluita contra la pobresa energètica, ajustar millor el bo social a la realitat dels consumidors més vulnerables, i l’impuls de la rehabilitació energètica d’edificis.

També proposen reformar les polítiques de finançament d’eficiència energètica, actuar en l’àmbit dels talls de subministrament amb canvis legislatius, i posar en marxa programes de formació orientats a col·lectius vulnerables en bons hàbits d’eficiència.

Després de la presentació de l’informe, ha tingut lloc un debat en què la portaveu d’Energia del PSOE al Congrés, Pilar Lucio, ha advocat per impulsar un marc legislatiu d’àmbit nacional per lluitar contra la pobresa energètica, “un fenomen que no existeix per a partits com el PP”.

Per la seva banda, Rosa Martínez, diputada de Podem, ha subratllat que la pobresa energètica ha permès “visibilitzar la dimensió social del model energètic, fins ara només vist des del punt de vista econòmic i mediambiental”.

Martínez ha dit, a més, que la pobresa energètica és la punta de l’iceberg, i que “les famílies que la pateixen són aquelles que tenen fills que han hagut d’abandonar la universitat per no poder permetre’s les taxes o deixar de menjar proteïna al no poder-la pagar”.

Les dues diputades han coincidit en la necessitat de reformar el bo social per ajustar-lo més a la renda, ja que actualment “no funciona per a la finalitat amb què va ser creat”.

Font: El Periódico