Sin categoría

Notícia – Milions de firmes

Font: Ara

Per telèfon noto que Carsten Berg està tan content i exultant com Ada Colau dimarts al Congrés de Diputats, quan la iniciativa legislativa popular (ILP) sobre la dació en pagament de la hipoteca va ser acceptada a tràmit. M’assegura que no es coneixen de res. Tenen més o menys la mateixa edat, moltes inquietuds i, sobretot, tots dos lluiten amb energia i determinació per obtenir firmes dels ciutadans, a Espanya l’una i a tot Europa l’altre. En busquen i n’obtenen milions.

“És un dia important per a la democràcia europea. Els ciutadans del continent han demostrat que volen fer ús del dret a la iniciativa ciutadana europea (ICE), el primer exemple de democràcia participativa transnacional”, explica Carsten des de Bonn. I és que la primera ICE acaba d’assolir la xifra màgica d’un milió de signatures.

Els impulsors d’aquesta ICE, anomenada Right2water (dret a l’aigua), pretenen que es declari l’aigua com un bé públic i no un bé comercial. Això implicaria que la Comissió Europea hauria de modificar la legislació que té en marxa perquè les autoritats locals i regionals obrin a concurs l’explotació i la distribució de l’aigua. “Volem canviar l’agenda”, diu Jan Willem Goudriaan, un dels inspiradors d’aquesta ICE, convençut que amb la gestió privada de l’aigua els preus pugen i la qualitat del servei baixa. “Les institucions europees tenen la responsabilitat d’assegurar que tots els ciutadans tenen dret a l’aigua. El seu subministrament no pot estar sotmès a les normes del mercat i, per tant, aquest servei no pot ser liberalitzat. L’aigua no és una mercaderia, sinó un bé públic que s’ha de protegir. Tampoc vol dir que hagi de ser de ser de franc, ja que l’aigua neta i segura costa de produir”. No se li pot negar ni profunditat ni manca d’interès al tema escollit per aquests activistes de la mobilització ciutadana! Aquestes explicacions apareixen a la web www.right2water.eu acompanyades d’un suggestiu vídeo. Divendres al vespre un milió de persones ja hi havien inscrit el seu nom.

Les ICE s’acaben d’estrenar. Van néixer amb el Tractat de Lisboa (en vigor des del desembre del 2009) amb l’objectiu d’obrir les institucions europees i facilitar que els ciutadans poguessin influir en les decisions que es prenen a Brussel·les. Les ICE són, sens dubte, una de les incorporacions més valuoses per reforçar la legitimitat d’unes institucions sovint titllades d’opaques i allunyades dels interessos de la gent. En poc temps es van establir les normes de joc de la captació de firmes i dels tipus de temes que en poden ser objecte. És evident que tot aquest procés és molt més difícil a nivell europeu que en cada estat individual. Les normes bàsiques diuen que s’ha d’obtenir un mínim d’un milió de signatures, que el tema ha de ser d’interès general a tot Europa i no només en un o diversos estats, i que almenys s’han de recollir signatures en set països de la UE, en una proporció diferent segons el nombre d’habitants.

La ICE sobre l’aigua no té encara el quòrum necessari de firmes del nombre de països exigit. Ja l’ha superat a Àustria, Bèlgica i Alemanya. Per tant, el milió ja assolit encara no és suficient. Ara els organitzadors estan captant gent sobretot a Holanda, Eslovènia, Eslovàquia i en algun altre país, el primer que caigui, per arribar als set necessaris. A més, es volen assegurar un 20 per cent més de signatures, atès que cal preveure que hi haurà invalidacions per una raó o altra. Carsten Berg subratlla la complexitat de la recollida de signatures transnacional. Es necessiten uns sistemes informàtics molt potents i ben gestionats. A més, en uns països es demana que la gent inscrigui el seu DNI i en d’altres no. “Espanya és un dels llocs on l’exigència d’identificar-se amb DNI dissuadeix”, assegura.

La feina d’aquest “mobilitzador social” no es limita a la ICE de l’aigua. De fet, la seva organització, Iniciativa per les ICE, agermanada amb Democràcia Internacional, ofereix assessorament polític i consells pràctics a tothom qui tingui una idea i la vulgui convertir en una ICE. De fet, explica que quan la Federació Europea dels Sindicats de la Funció Pública van demanar-li consell sobre la iniciativa sobre l’aigua, va trobar que el tema no era gaire atractiu. “Em vaig equivocar. Els ciutadans tenen molta més consciència del que ha de ser un servei públic del que sembla”. El milió de signatures ho demostra, ja que cap de les altres 13 ICE en marxa -aborden tot tipus de temes- ha aconseguit el mateix suport popular.

Igual que Ada Colau en el seu moment, Carsten Berg considera que el més difícil encara s’ha de fer: aconseguir que la Comissió accepti processar la proposta i que sigui votada pel Consell de la UE i el Parlament Europeu. “Primer les signatures, pas a pas”. Ànims!

Article anterior

Notícia - Girona prorrogarà 8 anys més el servei d'aigua a l'actual societat

Següent article

Article - Falcon Crest a la catalana

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *