Aigua és VidaAigua i Canvi ClimàticAigua PúblicaBARCELONADret humà a l'aigua i al sanejamentGovernançajornadesRemunicipalitzacióTerrassa

Noves governances per la gestió pública de l’aigua. El paper dels observatoris urbans i la societat civil en els processos de re-municipalització

La taula de discussió sobre “Noves governances per la gestió pública de l’aigua” va reunir quatre ponents representants de plataformes de la societat civil, observatoris i l’administració pública.

La primera intervenció de Bea Escribano, representant de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), va centrar-se a recopilar tant el procés fundacional de l’Observatori com en definir la seva estructura i organització interna. L’OAT va ser un actor clau en el procés de re-municipalització de l’aigua de la ciutat, que ara es gestiona des de l’empresa pública Taigua. “La seva creació” recordava Escribano “es remunta al febrer del 2019 i partia de dues idees claus: la voluntat de trobar una governança en la qual la participació ciutadana sigui clau i la necessitat d’aproximar-nos a una gestió comunitària i compartida dels bens comuns de la ciutat”.

Per la seva banda, Edurne Bagué,  representant del projecte de creació de l’Observatori de l’Aigua de Girona, encara en fase de gestació, i membre de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Sostenible, afirmava que el procés que ha seguit Terrassa els ha servit d’inspiració en diversos eixos. l rescindir el contracte  amb l’empresa mixta AGISSA i gràcies a la incidència de la plataforma Aigua és Vida Girona es va apostar per la remunicipalització des de l’equip de govern gironí. Respecte el seu model d’autonomia, per exemple, es va seguir el model de la capital vallesana i es va decidir que el govern assumia la gestió però delegava el lideratge del nou procés a les entitats locals. Per tant, la vinculació amb l’administració existeix però sobretot a nivell estructural. Així ho va confirmar posteriorment el director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Ismael Peña, que reconeixia com l’administració ha de ser present en aquests processos per oferir el seu suport, però ha de ser la ciutadania qui els lideri.

En general, una diagnosi comuna és que hi ha una manca general de coneixement sobre els actors i serveis tècnics –motivada per l’opacitat característica dels consorcis privats– però a l’hora una forta voluntat de lluitar per un nou model: “aquest ha d’aportar una dimensió socioecològica que el model actual no contempla” conclou Edurne.

La intervenció de Míriam Planas, representant d’Aigua és vida i membre d’Enginyeria sense Fronteres, va aportar la veu de les plataformes ciutadanes, responsables de l’empenta inicial en la creació d’aquests observatoris com a eina essencial en els processos de remunicipalització. Recorda com, fa cinc anys, es van dur a terme les primeres jornades de participació ciutadana emmarcades dins els debats “Parlem de l’aigua” on hi van participar municipis d’altres països, operadors, tècnics i ciutadania.

20211201_101332-768x861

Temàtiques com la democratització del coneixement, la reivindicació de l’autonomia dels observatoris i el grau de participació dels operadors, encara són claus per a la creació de nous observatoris urbans. “Ara seguim tenint preguntes, però ja gaudim d’una experiència pràctica que podem compartir en dies com avui.”

En el cas concret de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i la voluntat social de re-municipalitzar l’aigua, Aigües de Barcelona (AGBAR) va iniciar un desplegament d’eines de pressió i intimidació que van aturar el procés, “però va ser aleshores que el debat es va fer públic i va fer que l’aigua passés a ser una preocupació compartida quan no ho havia sigut durant molts anys.”

Iniciar el procés per a la gestió directa de les aigües és complex i les empreses privades imposen tot tipus de sancions i processos judicials a qui decideix posar fi a la concessió. “El mes passat vam reunir-nos representants de tots els observatoris per a crear una estratègia comuna, això i aquest congrés, per mi, són exemples de com treballar de forma conjunta, compartir el coneixement i generar formes mancomunades de gestió, el qual és l’eina essencial per a lluitar contra els grans oligopolis.”

Per últim, també es va presentar el treball que s’està fent des del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB i Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció, en col·laboració amb estudiants de grau i de màster de la Universitat de Barcelona, per l’elaboració d’indicadors pel servei de l’aigua i sanejament. Aquest treball és clau per dotar-nos d’eines que ens permetin fiscalitzar els serveis d’aigua i sanejament, permetent la participació ciutadana i establint marcs innovadors de transparència i accés a la informació. “Actualment son inexistents o no es coneixen els indicadors que s’utilitzen des de l’administració pública per controlar el servei de l’aigua que presten diferents operadors. Sense eines com aquestes és impossible conèixer l’estat dels nostres serveis públics”.

Font: ESF Catalunya.

Font: AMAP
Article anterior

Municipis i agents socials defensen la gestió pública de l’aigua a Catalunya en el seu primer congrés

Maqui-i-salats-1-768x512
Següent article

[Comunicat] Una acció reclama l’atenció dels participants al campionat maqui de les curses de muntanya