Font: Regio7

Autor: Josep Ribera, portaveu de la Plataforma Prou Sal

Ja era hora, encara que la sentència del TSJC que declara il·legal l’autorització ambiental del Cogulló arribi quan l’empresa ja havia dit que marxaria de Sallent, després que hagi llençat les tones de runam que ha volgut al costat del riu i que cap administració hagi fet res per impedir-ho. Serà ara algú capaç de prohibir a aquesta multinacional que aboqui una tona més al costat dels nostres rius? A ProuSal ho hem demanat/exigit des del 2007 i ho continuem dient: “prou d’abocar sal als nostres rius!”

El runams del Bages no són un problema de paisatge: es tracta del problema mediambiental més greu de Catalunya, perquè afecta un bé essencial i cada cop més escàs: l’aigua. Si les administracions no fan res, els runams seguiran salinitzant l’aigua del Baix Llobregat i de Barcelona els propers cent anys i ens endeutaran, i faran apujar encara més el rebut de l’aigua. Comptem que, a més de les moltes inversions que ja hem pagat amb els nostres impostos, ens costa 3 milions d’euros anuals dessalar l’aigua a Abrera: és un problema de país.

Preparem el futur. Iberpotash ha declarat uns actius de 375 milions d’euros, i ha reduït els sous dels nous contractes de minaires el 8%. Caldria comptar bé quan costarà restaurar el Cogulló (un estudi recent xifrava la fiança en 50 milions d’euros) i començar a construir la cooperativa/societat municipal/empresa que hauria de treure aquest disbarat que mai hagués hagut de ser aquí. Tenint en compte els temps que corren i que el perfil actual de molts polítics és baix, aquesta futura empresa potser aniria millor si fós gestionada pels mateixos treballadors, si ens controléssim nosaltres mateixos: potser així aconseguiríem que aquests diners -qui ha contaminat i contamina, que pagui- servissin de veritat per treure el runam i no per omplir les butxaques d’algú, que la feina és un valor fonamental i els diners, per pocs que siguin, millor que vagin a les mans dels treballadors.