Notícies

Set de cada deu municipis conserven a Lleida la gestió de l’aigua en mans públiques

Només un ajuntament, el d’Alfés, l’ha recuperat, i a Catalunya ja hi ha 10 casos de remunicipalització

S’ha privatitzat en un 42 per cent de les localitats catalanes, amb el 84 per cent de la població

Uns 160 ajuntaments de Lleida, incloses set de les dotze capitals de comarca, mantenen la gestió de l’abastament d’aigua en mans públiques, mentre que la resta n’ha adjudicat el subministrament a empreses especialitzades. A Lleida,Aqualia (a la capital), Sorea (grup Agbar) i Cassa (també d’Abgar) es reparteixen la majoria de les xarxes locals de subministrament, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua referits al 2014. Aquestes xifres contrasten amb les del conjunt de Catalunya, ja que si a Lleida són un 70% dels ajuntaments els que gestionen directament l’aigua, a Catalunya són un 54% (506 dels 945 analitzats per la plataforma Aigua és Vida), mentre que uns altres 45 compten amb una gestió mixta i 394 (42%) s’han privatitzat. A més, la gestió privada de l’aigua cobreix el 84% de la població catalana, mentre que a Lleida és una mica més de la meitat.

Un estudi que ha portat a terme aquesta plataforma assenyala a més que a Catalunya s’han registrat en els últims dos anys deu casos de deu ajuntaments que han recuperat la gestió del subministrament. A Lleida s’inclou només el cas de l’ajuntament d’Alfés, que a començaments del 2014 va remunicipalitzar l’abastament per desacords amb l’empresa adjudicatària, entre d’altres, relatius a la proposta que va fer d’incrementar tarifes. L’alcalde, Hilari Guiu, va reiterar ahir que la gestió de ‘aigua seguirà en mans públiques i va afegir que el servei no suposa ingressos ni despeses al finalitzar l’any En canvi, dóna feina a un veí de la localitat. El portaveu de la plataforma Aigua és Vida, Moisès Subirana, va explicar a més que al llarg de l’actual mandat municipal (2015-2019) finalitzaran una trentena de contractes de gestió amb empreses privades, dels quals a Lleida només es troba Oliola, la qual cosa “obre les portes” al fet que els equips de govern locals en promoguin la remunicipalització, que implica preus més barats.

Diferències de fins a un 22% en el preu de la gestió de l’aigua
Un informe que han fet públic entitats favorables a la gestió pública de l’aigua (entre les quals Enginers sense Fronteres i Aigua és Vida) reprodueix dades recollides peel Tribunal de Comptes espanyol en què es destaca que a les localitats de mida petita i mitjana la diferència de costos entre la gestió pública i privada de l’aigua assoleix fins al 22 per cent a favor de la pública, com la més barata. A Lleida (especialment als municipis de l’àrea de Pinyana) el preu de l’aigua s’ha encarit en els últims anys. Concretament, el preu mitjà de l’aigua de boca a la província ha passat en pocs anys de ser el més barat de Catalunya al segon més car després del de la de Barcelona, fins als 1,887 euros/metre cúbic.

LES CLAUS

– Lleida: uns 160 ajuntaments de Lleida mantenen la gestió municipal de l’abastament d’aigua per als domicilis. Aquesta xifra suposa gairebé un 70 per cent dels 231 consistoris lleidatans.
– Catalunya: En el conjunt de Catalunya, 506 ajuntaments (un 54%) gestionen directament l’aigua, mentre que uns altres 394 han privatitzat la gestió i 45 tenen un sistema mixt de treball.
– Comarques i població: La majoria de casos de gestió pública se centren en els municipis amb menys població. No obstant, hi ha set capitals de comarca que, segons la informació de l’ACA, mantenen el servei com a públic: Balaguer, Cervera, el Pont de Suert, la Seu d’Urgell, Solsona, Sort i Vielha, mentre que la resta (Lleida, les Borges, Mollerussa, Tremp i Tàrrega) l’han privatitzat.També municipis de més població compten amb un sistema privatitzat. Per exemple, Almacelles, Alcarràs, Alpicat, Juneda, Ponts o Torrefarrera.
– Agbar domina el sector: A través de Sorea, Cassa, i la Companyia General d’Aigües de Catalunya, Agbar controla bona part de la gestió privada de l’aigua a Lleida. La capital és gestionada per Aqualia.

Font: El Segre

Article anterior

Plataforma por la Gestión Pública del Agua Benalup-Casas Viejas

Següent article

Rosell ocultaba documentación del canal Segarra Garrigues que él licitó