Un informe de la Generalitat adverteix dels impactes del pla de l’Ebre

Estima que els regadius i els embassaments projectats reduiran a un terç les aportacions d’aigua al delta
El cabal mínim anual que fgura en el text, ara en revisió, amenaça hàbitats d’interès comunitari

El Pla Hidrològic de l’Ebre aprovat pel Consell de Ministres el febrer del 2014, que és el document que ha de regir la gestió de la conca durant els pròxims anys, ocasionarà impactes «severs» al tram final del riu que hauria de protegir, amb una reducció dràstica del cabal i una alteració d’hàbitats i espècies. Aquestes són algunes de les advertències que llança la Direcció General de Medi Natural de la Conselleria d’Agricultura en un informe emès el dia 16 passat que recopila els possibles efectes del pla.

L’estudi considera que «no es garanteix un cabal ecològic mínim que permeti la conservació dels hàbitats presents al tram fnal del riu i molt especialment al delta de l’Ebre». A més a més, la construcció prevista de fns a 50 noves preses i milers d’hectàrees de regadiu agreujarà la situació: «S’estima que l’aportació del riu a la desembocadura serà una tercera part de la mitjana dels últims 25 anys», alerta Agricultura.

A petició de la plataforma / L’informe, que ha estat elaborat a petició de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, arriba en plena revisió del pla de conca, la modificació del qual, ara en exposició pública, culminarà a fnals d’any, segons el calendari previst per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, i deixarà una nova planifcació per a la conca en vigor fns al 2021. El gran cavall de batalla dels antitransvasament és aconseguir que el pla revisat modifiqui a l’alça el cabal ambiental fxat per al tram fnal cosa que no es preveu en la nova proposta-, com a garantia de supervivència per al delta i també per evitar que, a partir de l’excés de reserves d’aigua riu amunt, puguin tramar-se transvasaments. L’informe d’Agricultura aborda aquesta qüestió. «El que no s’explica és que els cabals mínims establerts al Pla Hidrològic actual siguin signifcativament inferiors als que resulten de l’aplicació de la mateixa metodologia que exposa la memòria del pla, i per això demanem que es revisi com s’han calculat les xifres», explica Ramon Jordana, responsable de l’Àrea de Projectes Transversals de la direcció general i frmant de l’informe.

Efectivament, el primer que destaca el document és la discrepància entre els cabals ambientals i els apuntats en la memòria com a necessaris. «Apunta a la necessitat d’un cabal ecològic de 159 m3/s, mentre que en el pla hidrològic actual s’acaben fixant cabals que baixen fns als 80 m3/s», assenyala. Els situa, per tant, en uns 3.000 hm3 a l’any, una tercera part del que sol portar actualment el riu fns a la desembocadura. «Normalment el riu aporta en l’actualitat entre 7.000 i 10.000 hectòmetres cúbics anuals. Només en un any d’excepcional de sequera pot baixar dels 4.000, i el pla hidrològic encara situa el cabal ambiental per sota d’aquesta xifra, fet que posa en risc clarament els objectius ambientals al delta de l’Ebre», sosté el tècnic Rafa Sánchez, assessor de recursos hídrics i ecologia de la Comissió Europea.

La «variació dràstica del règim hidrològic» que pronostica l’informe «implica una penetració més gran i més prolongada en el temps de la falca salina, fet que redunda en un canvi molt important en les condicions fsicoquímiques de l’aigua i del sòl», apunta Agricultura. «Els redactors del pla són conscients del gran impacte que aquest suposarà a causa de la variació de la falca salina, i preveuen la instal· lació d’un sistema de comportes» sense que s’hagi analitzat «la viabilitat econòmica i ambiental de la mesura». Això, juntament amb l’estabilització de la costa mitjançant dics de contenció, «podria afectar l’estat de les masses d’aigua del riu, de transició i costaneres, les zones humides, incloses les considerades lloc Ramsar, el parc natural i la ZE· PA del delta de l’Ebre i la mateixa reserva de la biosfera».

A més a més, estima que l’important increment de la superfície regada prevista en el pla de conca (fns a 1,5 milions d’hectàrees per al 2027), a més de l’increment del consum d’aigua per a reg, «també pot implicar una amenaça per al manteniment de la qualitat de les aigües a causa d’una aportació més gran de fertilitzants i plagui· cides». Altres efectes de la reducció del cabal, afegeix, seran la disminució de la productivitat biològica al mar circumdant del delta de l’Ebre a causa de la disminució de nutrients i la reducció en l’aportació de sediments, cosa que comportaria una debilitació de la plataforma deltaica.

EL PROCÉS
El 30 de juny finalitza el termini d’informació pública de l’esborrany de la revisió del Pla Hidrològic de l’Ebre. Ateses les al·legacions, ha de ser aprovat pel Consell de l’Aigua de la Demarcació, el Comitè d’Autoritats, el Consell Nacional de l’Aigua i, fnalment, pel Govern al desembre.

EL CABAL
El Govern de la Generalitat i la plataforma defensen un cabal per al tram fnal d’entre 7.200 i 9.500 hm3 a l’any, en funció de si és sec o humit, unes xifres que pròximament seran revisades per la Comissió per a la Sostenibilitat. El pla el deixa en 3.000 hm3.

REGADIUS I EMBASSAMENTS
El pla planteja afegir mig centenar de preses a les 109 que ara estan en explotació, principalment per a reg. També preveu incrementar en 465.000 les hectàrees de regadiu el 2027, de manera que la demanda agrària passaria de 7.600 a 11.000 hm3.

Font: El Periódico