BARCELONAcomunicats

Barcelona aprova una ordenança d’aigües grises insuficient i allunyada del consens del procés participatiu

Denunciem que el text definitiu s’aprova sense incorporar les propostes ciutadanes ni mesures ambicioses per reduir el consum.

Avui, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament l’ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Considerem que el consistori ha perdut una oportunitat clau per fer front a l’emergència climàtica amb mesures valentes i efectives.

La norma obliga els edificis de nova construcció o gran rehabilitació amb 16 o més habitatges a comptar amb sistemes de reutilització d’aigües grises, així com altres edificis com hotels o gimnasos que generin un mínim de 595 m³/any d’aigües grises.

Des d’Aigua és Vida, conjuntament amb Enginyeria Sense Fronteres, Societat Orgànica i CICrA Justícia Ambiental, considerem que l’aprovació de l’ordenança és un pas necessari, però clarament insuficient. Malgrat les aportacions que vam fer durant el període d’esmenes —basades en el procés de participació i en demandes compartides per la majoria dels col·lectius participants— l’Ajuntament ha optat per mantenir una proposta de mínims que no respon a l’emergència climàtica actual.

Ordenances com les de Sant Cugat del Vallès o Sabadell ja obliguen des de fa vint anys a incorporar aquests sistemes a partir de 8 habitatges. En canvi, Barcelona, la ciutat amb més consum d’aigua potable de Catalunya, es manté en un llindar molt superior.

Les justificacions econòmiques que posa l’Ajuntament són excuses. Hem proposat mesures com subvencions, bonificacions de taxes i d’altres per abaratir els costos i permetre obtenir un estalvi global major, però l’Ajuntament no ha ni considerat aquestes mesures. De fet, segons les previsions municipals, l’ordenança només suposarà un estalvi del 0,07% sobre el consum domèstic anual de la ciutat. Uns valors molt baixos per a la ciutat de Catalunya que més aigua consumeix.

Exigim incorporar noves mesures de baix cost

També volem denunciar que l’ordenança no incorpora mesures d’estalvi toves, com ara airejadors, reductors de cabal o cisternes de doble descàrrega, que podrien reduir el consum d’aigua domèstic a la meitat. Tampoc incorpora un registre que permeti avaluar si els grans consumidors apliquen la norma i mesures d’estalvi.

Aquestes mesures no requereixen grans inversions, sinó voluntat política i convicció per avançar significativament en la reducció del consum d’aigua als edificis existents. De fet, aquestes mesures toves i de fiscalització, així com el llindar dels 8 habitatges, es troben recollits al model d’ordenança d’estalvi i ús eficient de l’aigua que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels municipis de la seva regió, i que va aprovar el març passat.

Denunciem que l’Ajuntament de Barcelona no acata els resultats dels processos participatius

El procés de participació ciutadana iniciat l’octubre de 2024 va posar de manifest la necessitat d’actuar també sobre el parc d’edificis ja construïts i d’incloure ajudes i bonificacions fiscals. Malgrat això, l’Ajuntament ha optat per ignorar aquestes demandes.

A més, tampoc ha tingut en compte el dictamen aprovat el febrer passat pel Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, que reclamava molta més ambició, com integrar l’escassetat hídrica en la gestió municipal, i que incorporava esmenes específiques que no s’han ni avaluat.

Amb l’aprovació definitiva de la norma, Barcelona s’afegeix als 109 municipis catalans que ja compten amb ordenances d’estalvi d’aigua. Però creiem que cal anar més enllà: Barcelona no es pot permetre polítiques de mínims davant l’emergència climàtica. Les solucions hi són, i són viables. Només cal voluntat política. Des d’Aigua és Vida continuarem pressionant perquè el dret a l’aigua deixi de ser una promesa buida i esdevingui, d’una vegada per totes, una realitat.

Article anterior

La PDE presenta al·legacions als documents inicials del nou pla hidrològic de l'Ebre

Següent article

Els municipis amb gestió pública de l'aigua perden menys aigua que els de gestió privada