La Plataforma en Defensa de l’Ebre presenta al·legacions als documents inicials del nou pla hidrològic de l’Ebre i denuncia que els informes de seguiment mostren un “empitjorament de l’estat del riu”.

Amb l’inici del quart cicle de planificació hidrològica i la publicació dels documents inicials del pla, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i les organitzacions de la xarxa Cuenca Azul han tornat a presentar al·legacions, com ja van fer en els cicles anteriors.

La PDE i COAGRET són les dues entitats que representen els col·lectius ambientals i socials al “Consejo del Agua” de la conca de l’Ebre, i actuen com a veu crítica davant les polítiques que afecten la gestió del riu.

Amb aquestes al·legacions, les entitats impulsen un procés de reactivació tant a escala de conca, amb la recuperació de l’activitat de la xarxa Cuenca Azul, com a escala estatal, amb la convocatòria del Foro Estatal del Agua. Aquesta trobada, promoguda per la PDE, tindrà lloc aquest juliol a Madrid i comptarà amb la participació de les principals ONG ambientals —Ecologistes en Acció, Greenpeace, WWF, SEO/BirdLife, Fundación Nueva Cultura del Agua, AEMS-Rius amb Vida— i col·lectius d’arreu de la península (Tajo, Xúquer i altres conques). L’objectiu: preparar una resposta conjunta als Esquemes Temàtics Importants (ETI) del 2026 i al nou Pla de Conca previst per al 2027.

D’aquest quart cicle, la PDE destaca:

1. El procés de participació és insuficient. No tothom té les mateixes oportunitats de participar-hi, com en el cas dels treballs de reducció de dotacions de reg, que s’han negociat directament amb els regants sense intervenir altres agents socials ni experts.
2. Els informes de seguiment mostren un empitjorament de l’estat del riu. Han augmentat les pressions i impactes, la contaminació i les masses en mal estat, hi ha problemes en els abastaments per la contaminació de nitrats i fitosanitaris. Els cabals ecològics són insuficients.
3. Les hectàrees de regadiu continuen avançant, tot i que cada cop tenim menys aigua disponible.
4. Embassaments com el de Yesa continuen gasten grans quantitats de diners públics tot i ser l’amenaça més gran en seguretat de tota la conca.
5. La modernització de regadius és un frau ambiental perquè ha generat major consum efectiu d’aigua, reducció de cabal circulant als rius i major concentració de contaminants en moltes séquies.
6. El Delta de l’Ebre, espai de major valor ambiental de tota la conca per la seva importància a escala mediterrània, continua patint una greu degradació. De les 20 masses d’aigua identificades, 13 no assoliran el bon estat ecològic el 2027. No s’observen mesures eficaces, i tot apunta que es posposarà l’objectiu fins al 2033.
7. Les llacunes i badies no disposen de cabals ecològics, ja que depenen de les dotacions de reg dels arrossars. La Instrucció de planificació hidrològica estableix que les zones de la Xarxa Natura 2000 han de tenir cabals ecològics i que, en condicions de sequera, aquestes zones no poden reduir els cabals ecològics.
   Durant la sequera del 2023, aquests cabals es van reduir, provocant afectacions en les badies i les llacunes. Tot i això, totes les administracions han mantingut silenci per evitar afrontar la realitat.
8. La PDE exigeix que en aquest quart cicle es defineixi un cabal ecològic per a les llacunes i les badies, per tal que no es repeteixi la mateixa situació que amb la recent sequera. En cicles anteriors, tant els regants com la mateixa PDE van demanar que les dotacions de reg —que són les que, de fet, aporten aigua a llacunes i badies— fossin reconegudes com a cabal ecològic.
9. Els cabals ecològics no són només d’aigua; també són cabals ecològics de sediments. Demanen a la CHE que l’estratègia de gestió de sediments sigui una realitat i no una maniobra d’entreteniment sense resultats efectius per al delta.
10. La PDE fa una crida a la implicació activa de tots els agents del territori i de l’administració catalana per defensar els espais de major valor ambiental del Delta de l’Ebre. És imprescindible construir un front comú que treballi per dotar de cabal ecològic els espais de major valor ambiental del delta i per fer efectiva la recuperació de sediments en la plana deltaica.