Prou Urbanisme Inundable: reclamem veracitat i responsabilitat davant l’urbanisme en zones amb risc d’inundabilitat

• Davant la cancel·lació del documental que s’havia d’emetre avui 30 de setembre, denunciem el silenciament que la televisió pública de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua està fent sobre aquesta greu qüestió i donem tot el suport a les professionals que hi han treballat i en denuncien la censura.

• Des de la campanya Prou Urbanisme Inundable i Aigua és Vida continuarem pressionant la classe política per aturar la construcció en zones inundables i per la transparència en la informació sobre aquest risc a tota la ciutadania.

A Catalunya, un 15% del sòl edificable es troba en zona inundable. Malgrat el risc, es continua edificant en aquests terrenys, com s’ha fet els darrers 60 anys. Milers de persones viuen i treballen en zones inundables i no en són conscients per falta d’informació. Amagar informació hauria de ser un delicte, però encara s’executen plans urbanístics i es posen a la venda immobles en zona inundable sense informar-ne les persones compradores.

Des del mes de novembre del 2024, els col·lectius de la campanya Prou Urbanisme Inundable estan requerint al Departament de Territori una moratòria en qualsevol projecte urbanístic en zones inundables. Reclamen que aquesta moratòria es mantingui fins que s’actualitzin els mapes de risc d’inundabilitat d’acord amb criteris científics que tinguin en compte el canvi climàtic i les seves conseqüències en els esdeveniments meteorològics. Avui, 30 de setembre, han fet arribar el tercer requeriment a la consellera de Territori.

Denunciem que la construcció en terrenys inundables es considera un “projecte de pais”. El PDU de les Tres Xemeneies, denunciat per l’Entesa per un Parc Litoral, en va rebre aquest tractament amb el suport de gairebé tots els partits polítics, excepte la CUP/Guanyem i els Comuns de Sant Adrià. Casos similars es donen amb les Àrees Residencials Estratègiques (ARE), com denuncia la plataforma Ribera-Salines de Cornellà.

Considerem que les administracions estan menystenint els riscos d’inundabilitat, amb els riscos per a la seguretat de les persones que suposa. Els ajuntaments, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Departament de Territori s’espolsen responsabilitats i s’escuden en les mesures de mitigació dictades per l’ACA. Mesures que són completament insuficients i que abandonen la ciutadania a la seva “protecció individual”.

El moviment “Prou Urbanisme en zones inundables” manifesta:

• Un equip de Sense Ficció hi va contactar per un documental sobre els riscos d’inundabilitat a Catalunya en marc de l’aniversari de la Dana a València. La segona quinzena d’agost se’ns va dir que es programava per estrenar-se el dia 30 de setembre.
• L’equip de periodistes van filmar activitats de les plataformes (juntes, manifestacions, assemblees) i fer entrevistes a companyes implicades en la lluita contra l’urbanisme en zona inundable.
• A una setmana d’emetre’s, l’equip periodístic els comunica que l’emissió s’ha cancel·lat “sine die” per motius que no poden compartir.
• Sense haver-ne vist el resultat, volem conèixer-ne el contingut emparant-nos en el nostre Dret a la Informació, inclòs en la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
• Atesa la rellevància i l’interès públic de la temàtica del documental, és urgent i necessari disposar d’informació clara, contrastada i veraç. Només així es podran prendre decisions individuals i col·lectives crucials per a la protecció dels béns i de les vides de les persones. Cal deliberar públicament sobre les polítiques que l’administració no vol emprendre.
• El dret a la informació és un dret fonamental recollit a la Constitució. Particularment, l’article 20.1.d reconeix el dret a comunicar o rebre lliurement informació veraç. Així mateix, l’article 20.2 explicita que l’exercici d’aquest dret no es pot restringir mitjançant censura prèvia.
• D’altra banda, la llei 11/2007, d’11 d’octubre, de la Corporació catalana de Mitjans Audiovisuals inclou dins de la seva funció de servei públic (art. 2) la posada a disposició dels ciutadans de Catalunya de continguts audiovisuals que satisfacin, entre altres, les seves necessitats democràtiques i socials, a més de garantir l’accés universal a la informació.
• Consideren massa evident que aquesta és una maniobra política de censura que impedeix el dret a la informació independent i veraç de la ciutadania. El Govern no hauria d’immiscir-se en el que la televisió pública emet des dels seus serveis informatius.

Per la nostra banda, donem tot el suport a les professionals que han fet pública la seva queixa en un comunicat i a qualsevol acció que considerin necessari emprendre.

Davant l’especial gravetat dels fets, les plataformes estan valorant la presentació d’una denúncia penal a Fiscalia per les comissions d’uns possibles delictes de coacció i de censura prèvia castigats al Codi Penal. Del respecte al Dret a la Informació de la ciutadania depèn la nostra capacitat com a societat per a virar cap a un rumb on sigui possible la vida humana digna.