Girona

[Comunicat] Girona, Salt i Sarrià de Ter: gestió pública de l’aigua per ordre judicial

El passat dilluns dia 25 de setembre, el Jutjat d’Instrucció Número 2 de Girona va prendre la mesura cautelar d’apartar al soci privat, GIRONA SA, de la gestió del servei d’abastament d’aigua potable dels municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter. D’aquesta manera, i de forma provisional i excepcional, la gestió de l’empresa mixta AIGÜES DE GIRONA, SALT I SARRIÀ DE TER, SA (AGISSA) passa a mans dels tres ajuntaments, com a administradors judicials, mentre duri tot el procés judicial en el qual es troba immers el soci privat per suposats delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda.

Aquesta mesura, que s’aplica per primera vegada en un servei d’aquestes característiques, es produeix pocs dies després del registre que es va efectuar a les seus tant d’AGISSA, GIRONA SA i PRODAISA, així com també en diversos domicilis particulars d’algunes de les persones que es troben investigades en aquest cas.
Des d’Aigua és Vida Girona volem posar de manifest la nostra preocupació per aquesta investigació, a la vegada que celebrem la mesura cautelar.

Des de la l’agrupació de Girona de la Plataforma Aigua és Vida, venim treballant de forma coordinada des de finals de l’any 2012, mesos abans que es formalitzés la pròrroga del Conveni d’AGISSA, i la nostra tasca ha estat la d’intentar que la gestió del servei d’aigua es passi a gestionar des de l’àmbit públic (gestió directa), degut a la multitud de dubtes que el model actual planteja.

Des de la formació de la Plataforma d’Aigua és Vida Girona, s’han anat posant de manifest, per diversos mitjans, diferents aspectes que no hem entès de la gestió d’AGISSA, posant sobre la taula incidències i irregularitats vàries que s’han pogut detectar (com per exemple el suposat ús del “cànon de la pròrroga del 2013” per a l’adquisició del “Fons Santos Torroella”, manca d’inversió i mal estat de la xarxa en alguns barris, entre d’altres).

Així, amb la decisió que ara pren el Jutjat d’Instrucció Número 2 de Girona, juntament amb totes les persones i societats que s’hi troben investigades, creiem que poc a poc es va posant llum sobre aquests aspectes, i esperem que finalment s’acabi formalitzant la “remunicipalització” del servei (gestió directa); tot i que també esperem que qualsevol irregularitat i/o delicte que s’hagi pogut produir sigui convenientment subsanat per les persones i societats que n’han sigut responsables.

Sobre aquesta investigació cal destacar diferents aspectes rellevants. Un d’ells és sobre “QUI” hi ha darrere del soci privat, GIRONA SA, que té el 80% de les accions d’AGISSA. La història de GIRONA SA la trobem sorprenent, i de manera resumida podem dir que és una societat que es va crear a l’efecte per poder gestionar el servei d’aigua de la ciutat de Girona. La seva seu es troba en un despatx d’advocats ubicat a la Travessia del Carril, número 6, de Girona. En aquests moments, l’accionariat de GIRONA SA està format per les següents societats:

CaixaBank, SA : 34,22%
Aqualia Gestión Integral del Agua SA : 33,61%
Societat General d’Aigües de Barcelona SA : 31,42%
Altres petits accionistes locals : 0,75%

CaixaBank obté la seva participació de l’absorció que fa de Caixa Girona, l’any 2011. Cal destacar que el darrer president de Caixa Girona, Manel Serra, també es troba investigat en l’operació. Manel Serra va ser tant regidor de l’Ajuntament de Girona pel PSC en el moment de la constitució d’AGISSA, com anys més tard president del Consell d’Administració de GIRONA SA i conseller d’AGISSA. Una vegada més, un cas de portes giratòries de difícil justificació.

Per altra banda, els dos altres socis majoritaris, Aqualia (Grup FCC) i AGBAR, són dues empreses de llarga tradició en la gestió de serveis d’abastament d’aigua, i especialment AGBAR a Catalunya. I aquest és un tema que ens preocupa especialment degut a la gravetat de les irregularitats que s’investiguen en aquest cas, ja que creiem que es poden plantejar patrons de comportament que són traslladables en molts altres serveis.

De fet, la mera investigació per la possible implicació de l’empresa PRODAISA en aquest cas és preocupant, donat que PRODAISA gestiona prop d’una seixantena de municipis a la província de Girona. Les relacions entre GIRONA SA i PRODAISA que s’hi estableixen, fan que des d’Aigua és Vida recomanem la revisió de la majoria dels contractes de gestió indirecta de serveis d’aigua de poblacions que té PRODAISA.

D’acord amb l’abast de les possibles irregularitats que s’estan investigant, podem pràcticament afirmar que s’ha limitat la competència competitiva en la prestació d’aquests serveis. Primer de tot, el conveni de constitució d’AGISSA del 1992 ja impedeix que qualsevol altra empresa pugui presentar oferta per prestar el servei, donat que s’esquiva el concurs emprant una excepció de la llei que creiem que és del tot irregular en aquest cas. I posteriorment, perquè la majoria de les subcontractacions que es fan en el servei es realitzen entre empreses vinculades, pel que no es pot garantir que els preus de les prestacions que es contracten siguin els més ajustats a la realitat.

Des d’Aigua és Vida creiem que aquesta mesura cautelar és una oportunitat per als Ajuntaments per poder establir les bases per una gestió directa del servei d’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter. Primer de tot, cal que els Ajuntaments tiguin aquesta voluntat, i ara sembla que així sigui pel que hem pogut llegir en alguns mitjans de comunicación respecte a l’Ajuntament de Girona, tot i que a hores d’ara encara restem pendents d’escoltar alguna comunicació “oficial” que així ho refermi. Creiem que és un pas imprescindible, i esperem que en els propers dies es faci efectiu en aquest sentit. I la proposta de convocatòria de la “Taula de Municipalització de l’Aigua” que s’ha produït recentment, esperem que també sigui un pas endavant en aquest sentit.

En aquesta Taula de Municipalització de l’Aigua que l’Ajuntament de Girona vol reactivar, després que la deixés inactiva des de pràcticament la seva creació poc temps després de l’aprovació del conveni de pròrroga del 2013, creiem molt important que s’explicitin els següents aspectes:

Quin és l’abast de les irregularitats investigats i quin serà el posicionament del govern municipal.

Quina és la voluntat de futur per al servei per part del govern municipal (gestió directa, indirecta, li és indiferent), així com el pla de treball a seguir per arribar-hi.

Donat el tipus de contracte amb el soci privat, que li permet obtenir certs ingressos de forma periòdica, voldríem saber quines quantitats percebrà anualment el soci privat malgrat no gestioni el servei (amb les previsions de càlcul efectuades, trobem que aquest import podria estar al voltant dels 800.000 € anuals).

A la vegada, també pensem que el nou model de gestió de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter ha d’aconseguir allunyar qualsevol ombra de dubte que ha existit en el passat (mala gestió, corrupció, clientelisme, entre d’altres). I per això considerem que durant el temps que duri aquesta mesura cautelar s’ha d’aconseguir construir una base sòlida pel model de futur, que ha d’incloure una gestió impecable del servei, tant en l’aspecte econòmic, tècnic, com social. I pensem que la inclusió de ponts que facilitin aquesta comunicació amb els ciutadans i que en permetin la seva participació és un aspect clau.

NOTA: Aigua és Vida Girona com a Plataforma ciutadana es constitueix a Girona a finals de l’any 2012 pocs mesos abans que es formalitzés la pròrroga del contracte d’AGISSA, com a branca local de la Plataforma Aigua és Vida. En ella s’hi van agrupar les diferents entitats que havien estat participant activament per demanar que la gestió del servei d’aigua a Girona es gestionés a través del propi ajuntament, sense participació de cap empresa privada. Les línies principals de treball són les següents:

a) Aconseguir més cabal pel riu Ter; com a seguiment de la feina que es realitzava des de l’Observatori del Ter, dins de l’Ateneu Naturalista i Juvenil de Girona (entitat ja extingida).
b) La gestió directa del servei d’aigua de Girona, Salt i Sarrià, actualment gestionat a través de l’empresa mixta AGISSA; però privatitzat des de l’any 1976 a favor de la mateixa societat, GIRONA SA.

Article anterior

[Seminari] Una nova oportunitat per legislar el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament a Europa

Següent article

Els moviments europeus de l’aigua es reuneix a Barcelona per definir l’estratègia contra la privatització

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *