Aigua és VidaAigua PúblicacomunicatsDret humà a l'aigua i al sanejamentOsonaSin categoría

[ Comunicat] El nou model de gestió pública de l’aigua a Osona. SOREA, PROU XANTATGE!!

EL NOU MODEL DE GESTIÓ PÚBLICA DE L’AIGUA A OSONA

En els darrers dos anys el Consell Comarcal d’Osona, fent ús de les seves funcions, i seguint el procés d’estudi i aprovació en successius Plens comarcals, ha emprès el camí de la creació d’una empresa pública de gestió de l’aigua en baixa.

Això vol dir que aquells municipis d’Osona, a través d’un acord municipal en el Ple dels seus Ajuntaments, podran delegar el servei d’aigua a aquesta nova empresa pública comarcal que farà arribar l’aigua al consumidor final: domicilis i indústries.
De moment ja hi ha cinc municipis osonencs que ho han aprovat al seu Ple municipal.

A Osona hi ha en joc el possible futur del model de gestió de l’aigua a Catalunya. El Consell Comarcal d’Osona és pioner en la creació d’una empresa pública comarcal que pugui prestar aquest servei als municipis. I aquest model es podria anar extenent a la resta de Catalunya si té èxit.

Per la nostra part, creiem que és una bona aposta però caldrà vetllar per l’acompliment d’objectius tècnics del servei i sobretot per l’aprofundiment democràtic, amb nous òrgans de representació social relacionats amb la gestió integral del cicle de l’aigua.

En aquest sentit, tot el nostre suport a les administracions que avancen i es comprometen per una gestió pública de l’aigua.

SOREA PROU XANTATGE!

No obstant, aquest procés de creació es troba a la meitat del seu camí. I està essent entorpit per la principal empresa privada que fins ara s’ha lucrat prestant aquest servei.

SOREA-AGBAR ha presentat recurs de reposició contra els acords de quatre dels Plens municipals de municipis on finalitzava la concessió de SOREA-AGBAR; i on s’ha aprovat la delegació de la gestió d’aigua en baixa a la nova empresa pública del Consell Comarcal d’Osona. Aquests són: Torelló, Sant Julià de Vilatorta, Sant Vicenç de Torelló i Balenyà.

D’altra banda SOREA-AGBAR també ha presentat recurs de reposició al Consell Comarcal d’Osona contra l’aprovació de la creació del servei d’aigua en baixa.

SOREA-AGBAR, la majoria accionarial de la qual pertany a la multinacional francesa Suez, veu com els seus interessos poden perillar en cas de prosperar aquest nou model de gestió amb el paper actiu d’un Consell Comarcal. Enlloc de la delegació del servei a una empresa privada (privatització del servei) com majoritàriament havia estat fins ara a Osona.

Per això volem destapar aquest xantatge que pretén, si pot, desencoratjar altres municipis, endarrerir aquests processos i encarir-los amb despeses judicials.

Val a dir que aquesta actitud de l’empresa no és una excepció. Respon al modus operandi dels gestors privats davant d’aquests processos:

1r. Judicialització. Davant d’acords democràtics que fan avançar la gestió pública i democràtica de l’aigua: contenciós administratiu . La qual cosa suposa pot suposar retards en la posada en marxa del servei, sobre costos, intent de deslegitimització i pèrdua d’interès de la ciutadania…

2n. Manca de transparència i dificultat a l’accés de la informació per part de l’operador privat quan ha de tornar el servei a mans del gestor públic. Ens els nombrosos casos de remunicipalitzacions d’èxit a arreu d’Europa (París, Berlin, Nàpols…)  i els darrers anys també a Catalunya (Terrassa, Arenys de Mar, Caldes de Montbui, Figaró…) aquesta ha estat una pràctica constant.

La gestió de l’aigua és un gran pastís en forma de beneficis econòmics al qual no volen renunciar les multinacionals de l’aigua. En criteris de mercat és un negoci rodó: Un client captiu i en condicions de monopoli local en el consum d’un bé bàsic i essencial per a tota la població. A més requereix de diverses inversions, manteniment al llarg del temps i diversos provisionaments de serveis secundaris que hi van associats que les empreses privades s’han afanyant a oferir, sovint ampliant el negoci a si mateixes.

En aquest sentit, sembla ser que el grup AGBAR després de la sentència del Tribunal Suprem que els dóna la raó (contradient el TSJC) sobre la constitució de l’empresa mixta entre AGBAR i l’AMB ara vol atacar judicialment el procés de gestió pública engegat a Osona.

Farà falta unir forces per plantar cara a aquest embat a tots els nivells: polític, ciutadà i dels mitjans de comunicació.

SEMPRE A FAVOR DE LA GESTIÓ PÚBLICA DE L’AIGUA

L’aigua és un bé públic essencial per a la vida, i com a tal no ha d’estar subjecte a l’afany de lucre i per tant la seva gestió no pot recaure a mans de la iniciativa privada.

SOREA-AGBAR (i Aigües Vic) són presents en l’accionariat de l’empresa mixta de gestió de l’aigua en alta, Aigües d’Osona SA (que el Consell Comarcal d’Osona va crear al 1992).

Creiem que les empreses mixtes no són un bon model perquè obren la porta a les vicissituds del lucre privat. Com s’ha vist també en la sentència del cas de l’AMB abans esmentat.

En qualsevol cas, les actituds corporativistes i mesquines contra acords democràtics, demostrades per SOREA-AGBAR en tot aquest procés demostren que no és un bon soci per a la gestió de l’aigua.

Hi ha experiències d’excel·lència en la gestió pública de l’aigua a Catalunya, tant en l’aigua en alta (el cas d’ATL), com en aigua en baixa (El Prat de Llobregat, Mataró, Manresa, Figueres…).

Per això exigim treballar amb l’objectiu que l’empresa mixta AIGÜES D’OSONA SA esdevingui una empresa 100% pública.

SOREA PROU XANTATGE!

Volem l’Aigua Neta, Clara i Nostra
Torelló, 28 d’octubre 2020

Captura
Article anterior

El Relator Especial de Nacions Unides per al Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament conclou al seu darrer informe que la privatització és un risc per garantir l’accés a l’aigua

actoLeo
Següent article

[Webinar 10N, 17.30 H] Els riscos de la privatització en la realització del dret humà a l'aigua i al Sanejament. Avancem en el Dret Humà a l'Aigua i al Sanejament.