Dret humà a l'aigua i al sanejament

[Comunicat] Mentre alguns marxen de vacances de Setmana Santa les multinacionals de subministraments bàsics per a la vida continuen amb els talls indiscriminats

No podem permetre que la informació sobre impagaments i talls estigui només en mans d’AGBAR, Gas Natural i ENDESA

La ciutadania ha de conèixer què aporten les administracions públiques i les multinacionals als Fons Socials

L’any 2013 va arribar una filtració informativa a Aigua és Vida. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’any 2010 les companyies de distribució d’Aigua, amb una majoria aclaparadora del grup AGBAR, havia tramès unes 25.000 cartes a les famílies: “o pagaven l’aigua o tallaven el servei”. La mateixa informació deia que el 2011 la xifra s’havia multiplicat gairebé per tres amb 69.000 cartes d’avís de tall. Mai vàrem arribar a saber quants talls es varen executar atès que les companyies no varen passar la informació i els ajuntaments la desconeixien.

El protocol de tall en aquell moment era un atemptat terrorista al Dret Humà a l’accés universal a l’aigua  que l’Assemblea de les Nacions Unides va aprovar. Quan una família vulnerable no podia pagar l’aigua sinó feia un recurs (p ex. “estàvem de vacances”) la companyia sense avisar executava el tall per incompliment. Allò ha canviat, tanmateix la foscor informativa continua. Seguim sense tenir accés a dades essencials amb l’agreujant que a l’AMB l’aigua la subministra una empresa Mixta, de la qual el TSJC ha anul·lat la seva creació.

Davant aquella situació d’incompliment dels Drets Humans  vàrem decidir que calia donar un cop de mà a les afectades i denunciar les males praxis d’aquesta companyia. Mentrestant, Agbar tallava l’aigua a les famílies vulnerables anunciava grans beneficis i continuava la seva expansió pretenent l’abastament de tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en Alta amb ATLL, als municipis d’arreu de Catalunya, al màxim de poblacions de l’Estat i altres països principalment de latinoamèrica

La PAH lluitava pels desnonaments i cada vegada hi havia més famílies que havien de decidir entre menjar, pagar la hipoteca, l’aigua, la llum o el gas. La pobresa creixia i no s’hi posava cap remei. Va ser en aquell moment quan varem iniciar els ponts amb la PAH, la CONFAVC, les assembles de aturats i la Xarxa per la Soberania Energètica per finalment, en molt poques setmanes, davant la urgència el febrer de 2014 vàrem crear l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

S’ha fet molta feina, molta. Una ILP que ha aconseguit canvis normatius que haurien d’impedir els talls d’aigua, llum i gas a les famílies vulnerables. Els serveis socials fan el seu paper. Amb l’Aigua s’ha millorat molt (no així amb altres serveis) gràcies a què la gestió és competència municipal i els municipis en general han fet mans i mànigues per crear Fons Socials que acabin amb els talls de serveis bàsics. En un primer moment, es van destinar recursos dels ciutadans a cobrir necessitats vitals i per a vergonya de tots, assegurar els beneficis d’algunes empreses.

Tanmateix, les empreses multinacionals de subministrament de serveis essencials, que tenen nom: AGBAR, Gas Natural o Endesa no ens donen les dades de talls, d’impagaments de quines aportacions fan als fons socials, etc. etc. i les administracions sembla que no hi tenen accés. Ni el Síndic de Greuges (com a persona i com a institució) a qui des d’aquí agraïm la seva labor.

Article anterior

Residencial Park de Maçanet torna a queixar-se de l'aigua

Següent article

¿Remunicipalizar el agua?