El TSJC decideix que l’activitat minera i l’abocament al Cogulló no tenen cap avaluació ambiental i que es va “tolerar”

Font: La Vanguardia

Ja és un monument al despropòsit. Si més no, jurídicament. És l’abocador de residus salins del Cogulló (a Sallent). Té més de 500 metres d’alçària i ocupa 48 hectàrees (l’espai d’uns cinquanta camps de futbol). La muntanya de sal és el resultat del ¿generós, esplèndid i aparatós” desenvolupament de la mineria de sal, “tolerada” sense que se n’hagi avaluat l’impacte ambiental, diuen els jutges. Per això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar divendres l’autorització ambiental que el Departament de Medi Ambient va atorgar l’abril del 2008 a l’empresa Iberpotash per extreure potassa i dipositar residus a Sallent i Balsareny. El litigi l’ha guanyat l’Associació de Veïns de la Rampinya de Sallent. El TSJC ha anul·lat l’autorització que va concedir el tripartit perquè l’activitat no es va sotmetre a la declaració d’impacte ambiental (segons preveu la llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental), necessària per avaluar els possibles efectes sobre els ecosistemes.
Els veïns de la Rampinya han denunciat aquests anys que el runam salí del Cogulló no està impermeabilitzat i que les precipitacions provoquen cursos d’aigua que, per vessament, han contaminat aqüífers, pous i les fonts d’aigua, fins a agreujar la salinització del riu Llobregat.
Els jutges consideren que l’activitat de la minera Iberpotash va ser validada amb un tràmit incorrecte, “una simple avaluació ambiental verificada” (una comprovació a posteriori dels possibles efectes), “un tràmit endolcit” que només es podria aplicar amb una activitat amb permisos preexistents.
I en aquest cas la mineria i l’abocament no tenien el suport ni tan sols de l’aval del vell reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, que regia abans de la legislació ambiental, segons la indagació aportada per l’advocat.
Les anomalies arriben al punt que l’activitat del runam és incompatible amb el planejament urbanístic aplicable en aquest moment a la localitat. Ni els plans d’ordenació urbanística ni les normes subsidiàries de Sallent no ho preveien, han dictaminat les proves pericials. Els jutges conclouen que l’activitat ¿simplement ha estat tolerada, sense cap titulació d’activitats classificades” o de tipus ambiental. I reblen: “De cap manera consta la subjecció del cas a l’avaluació ambiental de projectes, d’imperatiu jurídic comunitari i estatal; i la tramitació seguida s’ha acontentat, en el tràmit d’adequació, contenint una simple avaluació ambiental verificada”.
“Tots els aqüífers de la zona s’han destruït aquests anys. Les aigües de les fonts en brolla una aigua salabrosa”, explica Benet Vendrell, vicepresident de l’Associació de Veïns de la Rampinya La Generalitat va construir un col·lector per recollir les salmorres, però experimenta “continus trencaments, que produeixen vessaments contaminants”, afegeix Vendrell. Després d’una denúncia de l’advocat Sebastià Estradé, el TSJC ja va sentenciar que Iberpotash havia d’aplicar un pla de restauració del runam del Cogulló (potenciat a partir del 1988), tot i que es va recórrer contra la sentència, i el Govern no ha imposat la llei.