Canal Segarra GarriguesEbre

La gran obra hidràulica de Catalunya costa el doble del previst i encén totes les alarmes

Alguns dels polítics i funcionaris que van impulsar el canal Segarra-Garrigues sota la presidència de Jordi Pujol són avui els que gestionen l’empresa privada que es beneficiaria de l’explotació de l’aigua

És una obra faraònica que pot costar gairebé 2.000 milions d’euros i de moment només proveeix 3.000 de les 68.000 hectàrees de regadiu previstes a la zona de Lleida

Hi ha el temor que el projecte sigui un fiasco perquè la Generalitat i els agricultors no tenen diners per culminar l’obra tot i que l’Estat acabarà la seva part enguany

1401_Mapa-area-atravesada-canal-Segarra-Garrigues_EDIIMA20130701_0096_14

Deu anys després de l’inici de les obres, la Generalitat es replanteja el projecte del canal Segarra-Garrigues. L’obra pública més important de Catalunya després de l’AVE afronta nombrosos problemes financers, mediambientals i socials. El canal que havia d’ampliar a 70.000 hectàrees les zones de regadiu a Lleida pràcticament ha esgotat el pressupost de 1.500 milions d’euros i, a dia d’avui, només rega poc més de 3.000 hectàrees. Alguns dels polítics i funcionaris que van impulsar el canal són avui els que gestionen l’empresa privada Aigües Segarra Garrigues, és a dir, els que es beneficien del negoci de l’explotació de l’aigua.

Catalunyaplural.cat ha tingut accés a un informe intern de l’empresa de la Generalitat encarregada d’executar les obres que, ja el 2007, parlava d’una desviació pressupostària del 81%, és a dir que una obra amb un pressupost de 1.069 milions d’euros pot acabar costant 1.928 milions. L’informe culpa els directius de l’empresa concessionària, Aigües Segarra Garrigues (ASG) i a diversos càrrecs de la Generalitat d’haver permès l’encariment de l’obra fins al punt de fer-la inviable.

Davant la falta de viabilitat econòmica del projecte, la Generalitat, segons ha sabut Catalunyaplural.cat, ha encarregat al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), adscrit al departament de Presidència, la seva reavaluació. Un grup d’experts, reunits a instàncies del CADS, considera que “cal redefinir l’àmbit territorial, les funcions i els usuaris del canal Segarra-Garrigues per aconseguir un projecte útil per al conjunt de Catalunya i viable econòmicament”.

Entre les recomanacions del CADS destaca la d’utilitzar l’aigua del canal per reforçar el subministrament a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​una vella proposta d’Agbar.

El canal Segarra-Garrigues es va concebre fa 14 anys com un projecte de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat. L’Estat va assumir la construcció del canal principal, valorat en uns 444 milions d’euros. La Generalitat va assumir la xarxa de distribució que porta l’aigua fins a les finques, valorada en 1.069 milions. Amb aquesta finalitat, el juny del 2003, va adjudicar a Aigües del Segarra Garrigues (ASG) la construcció de l’obra, el seu finançament i l’explotació del sistema de regadiu. La Generalitat no havia d’assumir cap risc financer. ASG estava obligada a lliurar l’obra al preu màxim fixat en el contracte (1.069 milions), al qual segons sembla no podrà fer front.

Tot i que havia guanyat el concurs amb un preu tancat, els primers projectes constructius d’ASG ja encarien l’obra entre un 40% i un 60% sobre els preus de mercat, segons indica un informe intern de Regsega, l’empresa pública de la Generalitat encarregada de supervisar l’execució de la xarxa secundària.

D’adjudicadors a adjudicataris

L’actual president d’ASG és Josep Grau, que va ser conseller d’Agricultura entre 1999 i 2003, sota el mandat de Jordi Pujol, durant el qual es va llançar el projecte del canal i es fixen les bases del concurs d’adjudicació, el més important, fins llavors, de la història de Catalunya. Grau va preparar la licitació del concurs amb Josep Antoni Rosell, que llavors era subdirector general d’infraestructures en el departament d’Agricultura. Al poc temps de signar-se el contracte, Rosell va passar a ser director general d’ASG. Avui, Rosell és director general de Infraestructures.cat, l’empresa de la Generalitat que gestiona les obres públiques, inclosa la xarxa de distribució del canal Segarra-Garrigues, que construeix la pròpia ASG. També va intervenir Germà Gordó, avui conseller de Justícia i aleshores secretari general d’Agricultura.

ASG, com a empresa privada, pot adjudicar obres i projectes de forma directa, sense la necessitat d’organitzar un concurs públic. Tot indica que la companyia d’enginyeria Auding Intraesa va ser una de les que més es va beneficiar amb la redacció de projectes i la direcció d’obres a la xarxa secundària. El conseller delegat d’aquesta companyia era Joan Lluís Quer, un tècnic que ha viscut a cavall entre l’empresa privada i l’administració, i que avui és el president d’Infraestructures.cat.

Segons les bases del concurs, la valoració tècnica suposava un 70% de la nota final, i l’econòmica un 30%. Aquesta proporció no respecta les recomanacions de la Comissió Nacional de la Competència i de la Unió Europea perquè beneficia les empreses que ofereixen el millor plantejament tècnic però no necessàriament el més eficaç ni el més econòmic. La UE recomana que es valori la capacitat de l’empresa de realitzar el projecte, no la seva experiència, com va ser el cas en el concurs del canal, i que un cop decidit aquest aspecte s’opti per l’oferta més barata. Auding Intraesa obtenia tant avantatge en la valoració tècnica que la seva oferta econòmica amb prou feines era rellevant.

El projecte de la xarxa secundària és faraònic. Inclou 3.500 quilòmetres de canonades, 1.500 quilòmetres de camins rurals nous, 43 basses de regulació i 17 estacions de bombament, a més de la concentració parcel.lària de milers de finques.

Per facilitar la seva execució i control financer, el projecte es va dividir en quinze sectors de reg. Cada sector tenia el seu pressupost tancat. La Generalitat, a través de l’empresa pública Regsega, vetllava perquè ASG complís amb el pressupost de cada tram. Els tècnics de Regsega, però, van alertar molt aviat a la Generalitat que ASG sobrepassava sistemàticament el pressupost en els trams que executava. La resposta, segons la documentació a la qual ha tingut accés catalunyaplural.cat, va ser la de fixar-se només en el pressupost total de 1.069 milions d’euros. D’aquesta manera, s’incomplia el contracte però s’aconseguia passar les auditories anuals de la Sindicatura de Comptes.

El doble de car però només una vintena part coberta

A dia d’avui, la despesa acreditada en la xarxa secundària ascendeix, segons la informació a la qual ha tingut accés catalunyaplural.cat, a prop de 750 milions d’euros. No obstant això, el valor real per obra executada és molt inferior. No arriba als 500 milions d’euros. La desviació que Regsega ha calculat per a tota l’obra és del 81%. És a dir, que el pressupostat en 1.069 milions d’euros pot acabar costant 1.928.000.

Això explica que, tot i haver-se gastat gairebé el 70% del pressupost, la xarxa secundària estigui, ara per ara, molt incompleta.

Així mateix, de les 68.000 hectàrees de reg, només hi ha possibilitat de regar en 12.000, encara que només s’està regant de manera efectiva en 3.000. Per optimitzar l’accés a l’aigua, s’havia de realitzar una concentració parcel.lària que afectava 55.000 hectàrees. Avui només s’han pogut concentrar 20.000 hectàrees. S’han gastat 70 milions en aquest procés, quan, segons la documentació a la qual ha tingut accés catalunyaplural.cat, no hauria d’haver costat més de 60. Les obres de la xarxa secundària estan aturades des d’octubre. Només es reprendran per sectors i només quan en cada sector el 70% dels propietaris es comprometin a comprar l’aigua.

Mentre  la Generalitat no ha tingut més remei que replantejar-se el projecte, l’Estat tindrà el canal acabat a final d’any. Serà una gran infraestructura de 85 quilòmetres, entre l’embassament de Rialb i el d’Albagés (encara per construir), que, però, no es pot utilitzar en tota la seva capacitat.

L’empresa pública AcuaEbro, a més d’ajustar al calendari, complirà amb el pressupost de 444 milions d’euros. La Generalitat va acceptar en el seu dia pagar a terminis la meitat d’aquesta quantitat. De moment, però, no ha fet front a cap termini i deu més de 70 milions a AcuaEbro, que ha recorregut a la justícia per cobrar.

Si a la Generalitat no li surten els comptes, a ASG tampoc. La superfície real de reg és molt inferior a la prevista el 2003 i, encara en les zones on es pot regar, no està gens clar que els agricultors estiguin disposats a assumir el cost que suposa passar del secà al regadiu. ASG pot explotar el canal durant 30 anys, a partir del dia en què tots els sectors tinguin el 70% dels propietaris adherits, cosa que, potser, no passi mai.

Font: eldiario.es

Article anterior

Notícia - La "guerra del agua" salpica a los jueces

Següent article

Eurodiputados cierran el acuerdo con el Consejo sobre los contratos de concesión

5 Comentaris

  1. 20 gener, 2014 en 2:13 pm

    Bones,

    Simplement fem ressò de temàtiques que toquem dins la plataforma en format hemeroteca – notícies. No són notícies que escrivim i no tenim prou capacitat per analitzar-les en detall, arribem fins on arribem. En general les seleccionem perquè aporten o senyalen alguns aspectes que ens semblen interessants, si només féssim difusió de les notícies que sota-singaríem estaríem desbordats de feina d’anàlisis i en publicaríem ben poques. Per això les englobem dins la categoria de notícia i publiquem la font original. En tot cas és a aquesta font original a la que t’hauries de dirigir, sobretot al Grup Llull que van editar tres articles al juliol passat sobre el Canal Segarra Garrigues (el Grupo Llull está formado por Alba Alagón, Judit Tàpies, Patricia Ribes, Maria Macià, Silvia Márquez, Albert Balcells, Adrià Jiménez, Guillermo Sierra, Aleix Torres, Lara Gómez, Marco del Río, David Robinat, Helena Naya y Gonzalo Romero, estudiants de Periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Universidad Ramon Llull): http://www.eldiario.es/temas/canal_segarra-garrigues/.

    Precisament en el seu tercer article (http://www.eldiario.es/catalunyaplural/previsio-limpacte-ecologic-economic-hipoteca_0_149785829.html) citen les 70.000 ha que comentes i recullen la veu del Josep Maria Escribà i Ignasi Aldomà del Manifest de Vallbona, entre altres coses. Segur que hi ha matissos.

    Per la nostra banda si ens fas arribar articles en farem difusió, segur que algú que ha realitzat una tesi doctoral pot aportar encara més llum.

  2. 8 gener, 2014 en 11:06 am

    Bones Remei, ja denotava, per les fonts que se citen al text (catalunyaplural.com, per exemple) que el text podia no ser de la plataforma però penso que abans de difondre’l tal qual cal corraborar el que s’hi diu… més si tenim en compte que s’ha compartit per les xarxes socials agafant allò que interessa i que no és més que la conseqüència de tot plegat, sense entrar de fons a les causes, com sí que fa la plataforma en d’altres temàtiques. Només és això. Més que escriure articles (que ja en porto uns quants sobre el Se-Ga) en pocs mesos defensaré la tesi en què un dels casos d’estudi és aquesta obra faraònica de ple s.xxi. Salut.

  3. remei
    8 gener, 2014 en 3:29 am

    Sandra, no tinc res a veure amb qui ha escrit l’article, pero t’animo a que n’escriguis tu el teu!

  4. 7 gener, 2014 en 11:00 pm

    Falta una bona dosi d’actualització tant de les dades com de les referències. No són 68.000 ha sinó 70.150; no són 12.000 ha regables sinó més del doble; no són 3.000 ha regades sinó més de 5.000 a finals d’any; Acuaebro ja no existeix (ha quedat dins Acaues i venia de Casega…); parleu de l’informe del CADS com si fos novedós i només n’hi hagués un quan ja en porten tres; us centreu en el paper d’ASG i no en el d’INFRA.cat; l’embassament de l’Albagès està al tram final (20% de les obres); i sobretot: no us pregunteu pel motiu pel qual només es reguen unes poques hectàrees? Si el CADS fa un informe (bé, tres) és pq el projecte passa de basar-se en la transformació de més de 70.000 ha de secà a regadiu a poc més de 25.000, i tot per les ZEPA, a les quals no feu ni una referència… aquest fet tb ha repercutit i molt en la no finalització del canal perquè qui vol regar no pot i qui pot no vol pel cost econòmic que suposa (preu aigua + infraestructura + garantia de subministrament de la presa). Teniu moltes fonts d’informació com per ampliar i sobretot actualitzar la informació (perquè el desviament del 81% es va publicar al diari El País el 3 de març del 2013 i no crec que sigui massa novedós a dia d’avui si no s’aporta quelcom més…). Els propis informes de la Gencat, els treballs d’Aldomà, del Compromís per LLeida, fins i tot de l’IACSI o la diagnosi de l’ATC des del 2003 poden ajudar-hi.

  5. 7 gener, 2014 en 1:02 pm

    No es pot tractar el tema del Se-Ga en més de 80 línies i no parlar de l’afectació pressupostària i territorial que ha tingut la implementació i gestió de les ZEPA…