Font: El Periódico

Mentre els homes de la humil localitat de Santa Filomena es juguen la vida baixant a les entranyes d’una muntanya de pedra, les seves dones es queden als vessants esgarrapant la roca amb les mans i els dits. Són els buscadors d’or del Perú. Viuen de manera miserable. Estan envoltats d’or i no obstant són pobríssims. Fins allà ha viatjat aquesta setmana Adela Úcar (21 días, Cuatro), i ens ha tornat a oferir un recital de sinceritat, de periodisme verité, i de respecte. Adela explicava, sorpresa: «No m’esperava que sobre una muntanya d’or es pogués viure d’aquesta manera. No tenen aigua potable, a les deu de la nit els tallen la llum, fan les seves necessitats en una galleda, no tenen calefacció, i viuen en unes cases que són barraques». I després de tres setmanes de treballar traginant pedres, deixant-se les ungles, la pell i la salut en aquesta pètria muntanya, sense signes de vegetació per enlloc, pura roca polsegosa, Adela ha aconseguit tot un botí: una palleta d’or de 0,8 grams de pes que li han taxat al preu de 104 sols, o sigui, 30 euros. ¡Ahh! Me’n recordaré d’Adela, i de Fermina i Faustino -la humil família de miners que l’han acollit-, cada vegada que passi per davant d’una joieria. Cada vegada que vegi en un aparador un anell d’or, o un collaret, pensaré en la humil i pobríssima gent de Santa Filomena, al Perú, que amb tanta sensibilitat ens ha mostrat Adela Úcar.

TER-LLOBREGAT: ÚS I ABÚS .- No em refereixo al consum. Em refereixo a l’approche que ens ha fet aquesta setmana Jordi Évole sobre la companyia d’aigua Ter-Llobregat (Salvados, La Sexta). Ha parlat amb Jaume Solà, expresident d’aquesta companyia, i se’ns han posat els cabells de punta. Aquest exdirectiu ha parlat molt clar. Ens ha dit que la companyia Aigües Ter-Llobregat s’ha privatitzat «perquè anava bé». Que la Generalitat ha cobrat per la venda només 300 milions d’euros, però que s’ha quedat amb el deute de 700 milions. Que abans de vendre «va apujar el rebut un 60%, o sigui, un regalet afegit per als compradors». Que a més a més als compradors se’ls ha garantit el benefici continu per un període de 50 anys. I Solà ha afegit: «Això és una barbaritat. Jo diria fins i tot que és antipatriòtic. S’ha perdut el respecte i la mesura». Home, això sembla un negoci privat fabulós a costa d’un bé que era públic. Seria convenient que la Generalitat aclarís l’assumpte.