Notícies

Aigua és Vida reclama unitat política per la remunicipalització de l’aigua després de la sentència contra Agbar

La plataforma aprofita el Dia Mundial de l’Aigua per valorar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, explicar els propers processos de recuperació pública del servei i reivindicar un model de gestió més transparent i participatiu

El Dia Mundial de l’Aigua és una data que sol passar cada any sense gaire ressò mediàtic. Aquest any, però, aquesta diada arriba només quatre dies després d’una sentència històrica que pot acabar amb el monopoli gairebé total d’Agbar en la gestió de l’aigua corrent a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Durant més de 150 anys, Aigües de Barcelona (Agbar) ha controlat la xarxa de subministrament i gestió de l’aigua a Barcelona i bona part de la seva conurbació, tot i no tenir cap concessió del servei amb validesa legal. Per tal de regularitzar aquesta situació, l’Àrea Metropolitana de Barcelona va crear una empresa mixta l’any 2012 per gestionar la distribució d’aigua de 23 dels municipis. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul·la aquesta empresa, l’accionariat de la qual està controlat per Agbar (70%), la mateixa AMB (15%) i la societat d’inversions de La Caixa, Criteria (15%). La sentència apunta que no es van respectar els principis de contractació pública en adjudicar-se el servei sense la publicitat ni concurs públic que preveu la llei.

Tot i que Agbar anuncia que recorrerà la sentència al Tribunal Suprem i que continuarà gestionant el servei, Janet Sanz, tinenta d’alcaldessa de Barcelona i vicepresidenta de l’Àrea de Medi Ambient de l’AMB, ha defensat la recuperació pública de la xarxa i ha anunciat que no recorrerà la sentència. Agbar ja ha ha fet saber que l’expropiació dels seus actius tindria un valor de 500 milions d’euros.

“Es diu que la gestió privada és més eficient, però no és cert. La xarxa d’Agbar té unes pèrdues del 22% mentre que a Mataró, amb una gestió pública, són només del 8%”, afirma Quim Pérez, portaveu d’Aigua és Vida

El conflicte pot durar encara un temps, però el cert és que la remunicipalització del subministrament mai havia estat tan a prop, i és una tendència que es repeteix també a altres localitats catalanes i a diverses ciutats del món als darrers anys. La plataforma Aigua és Vida, formada per entitats ecologistes, veïnals i sindicals, ha ofert una roda de premsa avui a la seva seu de Barcelona per valorar la finestra d’oportunitat única que obre la sentència del TSJC i presentar els casos en marxa de remunicipalitzacions del servei en diverses poblacions.

Crida al PSC a donar suport a la gestió pública

Aigua és Vida demana al govern de l’Àrea Metropolitana (Entesa, PSC i ERC) que es mantingui unit i ferm en la defensa de la remunicipalització del servei. En concret, ha fet una crida específica al PSC a què se sumi a la resta de partits que ja defensen la recuperació pública de l’aigua (CUP, ERC i Entesa). “Hi ha personal qualificat, capacitats tècniques i coneixements suficients per poder fer una gestió pública de l’aigua amb rigor i eficiència, no veig per què no hauria de ser així”, afirma Quim Pérez, portaveu d’Aigua és Vida. “Es diu que la gestió privada és més eficient, però no és cert. La xarxa d’Agbar té unes pèrdues del 22% mentre que a Mataró, municipi amb una gestió pública de l’aigua, són només del 8%”, afegeix.

Més enllà de la gestió pública, Aigua és Vida reivindica un model transparent i participatiu, obert a la ciutadania. Per això, la plataforma demana també la creació d’una Oficina Metropolitana Ciutadana de l’Aigua, on la població pugui accedir a tota la informació de la xarxa, una mesura que s’emmiralla en l’Observatori de l’Aigua de París, ciutat l’Ajuntament de la qual va recuperar el control servei d’aigües l’any 2010.

Onada de remunicipalitzacions

A més del complex cas de Barcelona, durant l’any vinent tot un seguit de governs municipals volen retornar la xarxa d’abastiment de l’aigua de les seves poblacions a mans públiques. És el cas de Ripollet, que ha anunciat que remunicipalitzarà el servei el gener de 2017, actualment en mas de l’empresa Sorea. Pilar Castillejo, regidora de l’Ajuntament de Ripollet, ha destacat que la mesura és política però també econòmica, ja que es reduirà el marge de benefici de l’empresa concessionària.

Un altre cas rellevant és el de Terrassa. L’aigua de la quarta ciutat de Catalunya és gestionada per l’empresa Mina d’Aigües de Terrassa, controlada per Agbar, però la concessió és vigent fins a finals d’aquest 2016. La Taula de l’Aigua de Terrassa, que agrupa entitats, partits i moviments a favor de la remunicipalització, denuncia que l’empresa està realitzant actes de propaganda i informes tècnics favorables a mida i que dificulta al consistori l’accés a la informació per poder realitzar una auditoria amb garanties.

Assessorament en el procés

No és la primera vegada que una empresa concessionària no ho posa fàcil. “Solen treure tota l’artilleria legal i tenen un equip jurídic treballant per allargar els processos i defensar les seves males praxis”, apunta Quim Pérez, portaveu d’Aigua és Vida. “En aquest sentit, l’assessorament i l’acompanyament als municipis que volen recuperar la gestió de l’aigua és vital”. En aquest punt, la plataforma Aigua és Vida juga un paper clau, però també el CONGIAC (Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya).

El CONGIAC agrupa ajuntaments que gestionen de manera pública el cicle de l’aigua, com Reus, Manresa, Mataró, el Prat del Llobregat, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú

El CONGIAC és una entitat pública de base associativa que agrupa diversos ajuntaments que gestionen de manera pública el cicle de l’aigua, com ara Reus, Manresa, Mataró, el Prat del Llobregat, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú. Té una funció política d’assessorament sobre gestió pública i remunicipalització del servei, i també és un espai de coordinació per fer compres conjuntes d’energia, per compartir laboratoris d’anàlisi o programari específic i per preparar campanyes de comunicació.

A més de l’acompanyament, és important la mobilització ciutadana. Per això, Aigua és Vida presenta també una breu guia que dóna pautes a la ciutadania perquè investigui com està funcionant la gestió de l’aigua al seu municipi i quines estratègies pot seguir per tal d’implicar a més persones en la recuperació pública de l’aigua i en la defensa de la democratització del servei.

Article anterior

Es la hora de Barcelona

Següent article

Aigua és Vida reclama unitat política per la remunicipalització de l'aigua després de la sentència contra Agbar

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>