comunicats

[COMUNICAT] Els moviments socials demanen un pas endavant en democratitzar i millorar el bon estat ecològic de les masses d’aigua a Catalunya

  • La governança de l’aigua ha de fer un salt endavant en transparència i democràcia. La creació d’Observatoris de l’Aigua a l’AMB, Girona i Osona segueix l’estela de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa.
  • 13 municipis a L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) tenen l’oportunitat de remunicipalitzar l’aigua.
  • La preservació del Delta de l’Ebre, cabal pel riu Ter, la renaturalització dels trams urbans de rius i el bon estat de les aigües superficials, subterrànies i costaneres són també ineludibles grans reptes.

En motiu del Dia Mundial de l’Aigua d’aquest 2.021, els moviments socials de l’aigua instem a les administracions locals, metropolitanes, nacional i estatal a implementar totes les mesures necessàries per una política d’aigua a Catalunya que apliqui una gestió pública i democràtica, pel Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i aconsegueixi el bon estat ecològic de les masses d’aigua.

*Transparència i democràcia. 

És imprescindible que des de les administracions es faci un pas endavant en aconseguir una governança de l’aigua més transparent i democràtica. Tal i com han fet a Terrassa amb la creació de l’Observatori de l’Aigua, que avui llança una campanya per fomentar el consum d’aigua de l’aixeta a la ciutat. Inspirats en l’experiència de Terrassa, des dels moviments s’està impulsant la creació d’observatoris al Consell Comarcal d’Osona, Girona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal de poder establir mecanismes d’accés a la informació, transparència, participació i rendició de comptes sobre les polítiques de l’aigua. Amb això, els observatoris volen ser eines de creació de coneixement en la gestió de l’aigua, i eines clau en la connexió entre els ecosistemes que proveeixen el subministrament d’aigua a les ciutats.

*Municipalització 

A tota Catalunya han acabat o acabaran concessió en els propers anys més de 150 municipis dels més de 400 que tenen l’aigua privatitzada. D’aquests, 13 municipis es troben a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i per primer cop podran estudiar com seria una gestió pública de l’aigua. L’AMB ha creat una comissió per decidir el futur de la gestió d’aquests municipis, que el que esta aconseguint és endarrerir el procés d’una forma opaca i poc democràtica. Els moviments de l’aigua de l’AMB reclamen participar-hi. Cal que aquesta decisió es prengui de forma democràtica, i d’acord amb la voluntat ciutadana i la voluntat que expressin els plens municipals. Fins ara, la voluntat de l’AMB ha estat segrestada i supeditada als interessos de l’empresa que abasteix més dels 70% dels catalans Agbar-Suez. Per això és imprescindible complir amb les indicacions de l’ultim informe del relator de Nacions Unides on recomana: Promoure la participació activa, lliure i significativa de la societat civil i les comunitats afectades durant tot el procés de decisió sobre el tipus de proveïdor, vetllant perquè es tinguin degudament en compte les opinions de les comunitats. 

*Sanejament i depuració

El sanejament va ser reconegut com a Dret Humà l’any 2010, Ecologistes en Acció avui presenta el seu informe ‘Sanejament i depuració al litoral de l’Estat espanyol. Anàlisi de l’any 2019 ‘, on analitza 288 Estacions de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR) del litoral i del Domini Públic Marítim-Terrestre (DPMT) de tot l’Estat espanyol.  A Catalunya s’han analitzat 39 EDAR del litoral de més de 2.000 habitants equivalents. Tot i que, l’ACA només ha facilitat mitjanes anuals, 5 EDAR presenten valors de concentració o rendiment insuficients. Així mateix, les aigües costaneres del delta del Llobregat i del Besòs i de Tarragona, segons EPTI 2.019, es troben en mal estat ecològic.

*Restauració d’ecosistemes i mitigació de canvi climàtic.

La pandèmia ha posat llum sobre com de necessari és el bon estat ecològic de la natura, de com el seu deteriorament comporta efectes negatius sobre la salut de les persones. La renaturalització dels trams urbans de masses d’aigua molt modificades com és el cas del tram baix del Besòs o del Francolí al seu pas per Tarragona en són exemple. Per aquest motiu Ecologistes en Acció va presentar el projecte de renaturalització del Besòs l’any 2019 i enguany la del Francolí.

D’altra banda, els efectes del canvi climàtic agreugen la desmesurada petjada humana sobre els ecosistemes que proveeixen d’aigua les ciutats. Respectar el cabals ambientals i permetre la circulació de sorres i sediments fins arribar a desembocadures i zones deltaiques és fonamental per a equilibrar la pujada i la força del mar. Al delta de l’Ebre i al Ter al seu pas per Girona els moviments ecologistes exigeixen cabals al riu i que els embassaments deixin de segrestar sediments pel fet de no obrir mai les seves comportes per l’interès econòmic de les multinacionals energètiques.

CartelDMArap
Article anterior

Los retos de la gestion pública y democrática del agua urbana.

Flyer
Següent article

Aigua i Canvi Climàtic a la conca del Llobregat