• Demanem als Ajuntaments responsabilitat i rigor a l’hora d’elaborar el cens de refugis climàtics, que serviran per a l’autorització del reompliment de piscines.
• Celebrem les mesures concretes per al turisme, però són insuficients i poc ambicioses.

El passat dimarts 16 d’abril de 2024 el Govern aprovava un Decret llei de mesures urgents per fer front a la sequera. El Decret modifica el Pla Especial per Sequera (PES) per tal d’introduir el concepte de refugi climàtic, relaxar les mesures relatives a l’ompliment de piscines, fixar un topall de consum d’aigua per plaça als establiments turístics, regular les dessaladores portàtils privades i modificar el règim sancionador.

Poca ambició a l’hora de regular el sector turístic.

Malgrat arriben tard i són insuficients, celebrem les restriccions al sector turístic plantejades pel Govern. Això confirma que el turisme és una activitat intensiva en l’ús i cal regular-la.

S’estableix una limitació al turista de 115 litres per persona i dia (lpd) en fase d’excepcionalitat, que baixa a 100 lpd en emergència I, 90 lpd en emergència II i 80 lpd en emergència III. Aquests topalls només seran d’obligat compliment sempre i quan el municipi superi durant tres mesos consecutius la dotació municipal màxima que estableix al PES, que ara en fase d’emergència I és de 200 lpd per a tot el municipi.

Des d’Aigua és Vida considerem que la limitació al sector turístic no pot anar lligada al compliment de les dotacions municipals per sequera. Entenem que l’esforç que fa la ciutadania, els comerços i la indústria, no pot suposar una barra lliure al consum d’aigua per part dels turistes.

Aquesta restricció hauria de ser d’obligat compliment a tot el litoral català i en aquells municipis on l’activitat turística té un pes significatiu.

Per últim, demanem al Govern que estudiï la possibilitat d’aplicar els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), tal i com va fer amb la crisi de la COVID-19. Els ERTO són una bona opció per a garantir les rendes de treball del sector en cas que calgui aturar activitats no essencials en moments d’escassetat, com pot passar a mesura que avançin les fases d’emergència. 

Refugis climàtics sí, però públics, gratuïts i coherents.

Fins ara, en fase d’emergència restava prohibit reomplir piscines a excepció de les esportives federades i les terapèutiques. Ara, amb el nou decret, es podrà reomplir qualsevol piscina sempre i quan es censi com a refugi climàtic. Aquesta mesura afectarà sobretot a les piscines dels establiments turístics i les comunitàries.

Des d’Aigua és Vida demanem responsabilitat i rigor als Ajuntaments a l’hora d’elaborar el cens de refugis climàtics. Recordem que també es poden incloure biblioteques, centres cívics, parcs i jardins amb punts d’aigua, i platges. En tot cas, i sempre i quan sigui possible, ha de prevaldre el caràcter públic i gratuït dels refugis climàtics.

Una de les primeres reaccions a la mesura és la del Gremi d’Hotels de Barcelona, que celebra la consideració dels hotels com a refugis climàtics. Cal recordar, però, que Barcelona i l’AMB compten amb una àmplia xarxa de refugis climàtics que fa innecessària aquesta mesura en aquesta regió. D’igual forma passa als municipis costaners que compten amb punts de bany propers. Esperem que els Ajuntaments no es dobleguin a la pressió del sector turístic.

Dessaladores mòbils privades: qui paga, mana.

Després de setmanes de pressió per part del lobby turístic, el decret regula les dessaladores mòbils privades, en permet la instal·lació sempre i quan siguin pagades amb fons privats i obtinguin una concessió d’ús privatiu del domini públic hidràulic, i les deixa al marge de les restriccions que imposa el PES.

Considerem que és molt greu permetre a actors privats obtenir aigua per a usos particulars i deixar-los al marge de les restriccions que la resta patim. L’aigua que s’obtindrà, s’utilitzarà per l’ompliment de piscines d’hotels i equipaments turístics. Això, per a la resta d’actors, resta prohibit.

Cal recordar que el Text Refós de la Llei d’Aigües permet l’expropiació forçosa de les concessions per causes de força major, com podria ser la necessitat de disposar d’aigua per a complir amb la priorització d’usos que estableix la mateixa llei.

Recull de premsa

TV3 (16/04/2024). “Quines piscines es podran reomplir? Privades i públiques que l’Ajuntament declari refugi climàtic”

La Vanguardia (17/04/2024). “La plataforma ciudadana Aigua és Vida rechaza los refugios climáticos “de pago””

EuropaPressa (17/04/2024). “Ecologistas señalan el decreto de medidas por sequía como el “caballo de Troya” de los hoteleros”

Ona Digital (17/04/2024). “Aigua és Vida veu innecessari que piscines d’hotels siguin refugi climàtic al litoral i àrea de Barcelona”

El Español (21/04/2024). “Piscinas como “refugios climáticos” y 100 litros por turista: Cataluña se prepara para un verano sin agua”