Les empreses privades s’emporten la meitat de la subvenció de la Generalitat per fer front a les fuites d’aigua.

Això evidencia la ineficiència del sector privat en la gestió de l’aigua.

A Catalunya, 1 de 4 litres d’aigua no es registren degut, principalment, a les fuites d’aigua. L’aigua no registrada és l’indicador d’eficiència de les xarxes d’abastament d’aigua i contempla l’aigua no facturada, a causa de les fuites, els sub-comptatges, els usos sense comptador i els fraus.

El juny de 2023 -en plena sequera- el Govern va anunciar la creació d’una línia d’ajuts de 50 milions d’euros per a reparar les fuites i millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament municipal. El passat gener, va decidir ampliar l’ajut a 120 milions d’euros, el qual s’ha ampliat fins als 128,6 milions d’euros per tal d’atendre les sol·licituds de 707 municipis.

La meitat de la subvenció, en mans privades

Els operadors privats d’aigua s’embutxacaran la meitat de la subvenció, en concret 65 milions d’euros. El Grup AGBAR és el gran beneficiat i s’endú el 38% de la subvenció, és a dir, un total de 48,4 milions d’euros.

Amb diners públics es pagaran inversions que en gran part ja han estat cobrades amb els rebuts de l’aigua. Cal recordar que els contractes de concessió inclouen actuacions de manteniment i reparació de les xarxes -que són responsabilitat de les empreses concessionàries- i que es paguen a través de la tarifa de l’aigua.

El problema de fons és el model de gestió privada de l’aigua, molt estès arreu de Catalunya. De fet, el 78% de la població de Catalunya és abastida per empreses privades, i d’aquestes, la gran majoria són del Grup AGBAR.

Aquest model s’implanta a través de concessions molt llargues i es formalitzen amb contractes amb els operadors privats. El problema rau en l’escassa fiscalització i seguiment dels contractes per part dels Ajuntaments, que molt sovint no destinen prou recursos per a fer-ho, i que a més han de fer front a l’opacitat per part de les empreses privades.

No és el primer cop que operadors privats s’emporten subvencions públiques

D’igual forma ha passat amb la resolució de la primera convocatòria dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de Digitalització del Cicle de l’Aigua, arran de la convocatòria Next Generation EU. Els operadors privats s’han endut el 41% de la subvenció, i el Grup AGBAR s’ha embutxacat un total de 30 milions d’euros, suposant el 15% de tot el PERTE.

Tant el PERTE com la subvenció de la Generalitat demanen un percentatge de cofinançament per a ciutats mitjanes i grans. Davant la dificultat de les administracions públiques per fiscalitzar els contractes, en alguns casos els operadors privats d’aigua estan proposant augments tarifaris per a costejar el cofinançament de les subvencions, quan part d’aquestes inversions ja han estat pagades per la ciutadania.

La gestió pública de l’aigua, una aposta per una gestió transparent i democràtica

Amb la gestió de la sequera veiem com molts Ajuntaments amb gestió privada no tenen prou coneixement sobre el servei, donat que l’han delegat al sector privat i s’han desresponsabilitzat. En canvi, allà on hi ha gestió pública es registren els millors rendiments i es constata l’impacte positiu de les campanyes d’estalvi liderades pels operadors públics en col·laboració amb els Ajuntaments.

L’escenari d’encariment de les tarifes d’aigua també presenta la gestió pública com a opció socialment avantatjosa. Segons l’Observatori de Preus de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la gestió pública és un 22% més barata que la privada.

Tot plegat demostra la urgència de recuperar el govern de l’aigua i apostar de forma decidida per la gestió pública i democràtica de l’aigua. En escenaris d’escassetat i crisis com l’actual, sempre és l’administració pública qui aporta recursos, però sense canviar el model actual, continua perpetuant un model que permet el negoci i el lucre d’uns pocs a costa dels recursos públics.