Un químic, expolicia fluvial, controla des del 1962 la salinització dels cabals que consumeix Barcelona

Font: La Vanguardia

Roger Lloret, químic, agrònom i meteoròleg aficionat, està a punt de fer els 75 anys. I des d’en fa 51 analitza les aigües del Llobregat. Ell n’és un dels guardians. Ha estat el policia fluvial encarregat de vigilar els abocaments industrials i urbans en un riu la preservació del qual és clau per a l’àrea de Barcelona. Tasques com la seva són imprescindibles per conèixer l’estat original dels cabals que seran potabilitzats i consumits. Sense professionals com ell seria impossible que es complís aquest miracle quotidià que fa que el cabal fosc i de mala qualitat que circula pel riu Llobregat es transformi miraculosament en un producte que compleix les condicions indispensables per ser consumit en la conurbació barcelonina.

Va començar a dur a terme aquesta feina el 1962. Aigües de Barcelona va crear llavors un equip de professionals encarregat d’analitzar les aigües del Llobregat en un moment en què la potabilitzadora de Sant Joan Despí (construïda el 1953) anava a ser ampliada. Recorda que llavors el riu era una veritable ¿claveguera” per la falta de depuració. La seva feina ha estat inspeccionar l’estat del riu. Però a més segueix de prop la situació de la reserva subterrània de Cornellà, clau per garantir el subministrament quan el Llobregat entra en període d’estiatge.
Una vegada al mes continua prenent mostres. És el mateix policia fluvial de sempre, encara que ara voluntari, ja que col·labora amb el projecte Rius de la Fundació Hàbitats, una xarxa d’entitats de Catalunya bolcada en la vigilància i recuperació dels ecosistemes fluvials.

Des que es va jubilar, Roger Lloret ha pogut desenvolupar les múltiples aficions que té. A més de químic i agrònom, ha fet estudis de farmàcia, medicina , biologia… ¿Sóc un gran curiós; no m’interessen els títols,sinó els coneixements”, diu a la terrassa de casa seva a Cornellà, on em mostra l’estació meteorològica que hi té. ¿Sembla que hem entrat en un nou període de sequera”, apunta abans de convidar-nos a visitar un petit meandre dins de la canalització del Llobregat, entre Cornellà i Sant Boi. ¿Amb prou feines ha plogut a l’octubre”, observa.

Tota la seva vida ha girat al voltant de l’aigua, un interès despertat mentre estudiava a l’Escola Agrària de la Diputació de Barcelona i observava admirat l’estació meteorològica que hi havia. És un dels observadors meteorològics que van participar en un equip caçatornados entre Castelldefels i el Garraf (és membre de l’Associació Catalana de Meteorologia).

Ha estat assessor i pèrit en múltiples indagacions de la Fiscalia de Medi Ambient. I des del Centre d’Estudis del Baix Llobregat, està bolcat a ¿donar a conèixer el ric patrimoni vinculat a la xarxa fluvial del Baix Llobregat, els seus canals, indústries, la flora i fauna, els boscos de ribera, les espècies”, explica.

En la seva vida actual hi ha temps per a tot. Per això no va sentir frustració quan es va jubilar i va deixar la seva empresa després de tants anys, malgrat que els llaços eren molt forts. ¿Aquesta mena de frustració apareix quan la persona ha convertit la feina en el centre d’atenció i ha anat renunciant progressivament a altres dedicacions que l’omplien de satisfacció”, assenyala. ¿Però si la dedicació professional no suposa més renúncies que les inevitables i si s’ha mantingut la vida social, afectiva, amics, aficions i una família, que una empresa no tingui capacitat de resposta afectiva pot ser superat”, afegeix.

Però la seva vida és un retorn etern al Llobregat, diu agafant aigua a braçades al meandre de Cornellà, un espai fluvial naturalitzat modestament amb pedra d’escullera a les riberes del riu, transitades per mestresses de casa i jubilats en xandall. ¿El riu Llobregat ha millorat, però no oblidem que ha estat en gran manera gràcies als ajuts dels fons de cohesió europeus”.

Però el gran problema continua sent la salinitat de les aigües, originada fonamentalment per la mineria de potassa del Bages que aboca els excedents de residus salins en enormes muntanyes sense un tractament previ ni la impermeabilització dels sòls, explica. ¿L’àrea de Barcelona no té consciència del gran perill potencial que això representa per al Llobregat”, diu.

Les dades històriques (anys 1920/ 1930) assenyalen que el Llobregat portava entre 70 i 80 mil·ligrams de clorurs per litre, fruit de la salinització natural, generada sobretot per la muntanya natural de sal de Cardona. Tanmateix, amb l’abocament dels residus salins de la mineria del Bages es van assolir a la segona meitat del segle passat més de 1.000 mg/l per litre (quan el màxim recomanat per a aigües de consum humà és de 250 mg/l). El problema es va aturar en part amb el col·lector de salmorres (inversió de diners públics) que capta els abocaments salins i els transporta en una canonada paral·lela al Llobregat fins al mar. Però no ho resol tot, i encara fonts, rierols i pous del Bages estan contaminats per la sal i són un agent contaminant potencial per a la conca, diu com a membre de Montsalat, entitat que va néixer per reclamar un pla de restauració del runam del Cogulló (Sallent). Per això (entre altres raons), ¿cal controlar l’aigua abans que sigui captada per a la potabilització a Abrera i a Sant Joan Despí”. I cal continuar pagant-ho a la factura. ¿S’han hagut de posar filtres de potabilització molt potents perquè no n’hi ha prou amb simples tractaments de desinfecció. Això no treu sal”.
Al meandre, Roger Lloret pren la temperatura de l’aigua, mesura el cabal circulant, calibra la conductivitat (clorurs). És la seva rutina, després de les elevades inversions en depuració i potabilització que s’han emprès des del 1992 per instal·lar potents filtres en les plantes d’Abrera i Sant Joan Despí per extreure contaminants i la salinitat afegida del Llobregat.

¿El que seria lògic és que les grans inversions per a la descontaminació es fessin aigua amunt perquè la potabilització fos més barata avall. Però aquí ho fem al revés. Hem deixat que el Llobregat es contaminés i després hem hagut d’assumir grans inversions públiques per fer l’aigua potable”. D’això, altres en diuen ¿privatitzar beneficis, i socialitzar les pèrdues i danys ambientals”.

¿El pla de sanejament del Llobregat ha millorat notablement l’estat del riu; però estem lluny de la recuperació completa, sobretot en el tram baix fins al mar”, indica.

Les aigües residuals i la salinitat són una amenaça permanent, afegeix. En alguns casos, els tractaments deficients i la crisi actual estan endarrerint el compliment de les recomanacions europees. Per això, caldrà continuar vigilant el riu. A aquest pas, 51 anys més.