Aigua és VidaAigua PúblicaDret humà a l'aigua i al sanejamentEstatRemunicipalitzacióTalls

[Comunicat] Denunciem les pressions del Lobby privat per a poder tallar l’aigua en ple #COVID19

[Català]

LA RAP DENUNCIA LES PRESSIONS DEL LOBBY PRIVAT DELS SERVEIS DE L’AIGUA PER MANIPULAR L’ACTUAL CRISI SANITÀRIA PER AFAVORIR ELS INTERESSOS EMPRESARIALS I DÓNA SUPORT A LA GESTIÓ PÚBLICA DE L’AIGUA

 

  •     En plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de     l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.
  •     La Red de Agua Pública (RAP) reclama suport a ajuntaments i     operadors públics en el seu compromís amb la defensa del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, i denuncia la justificació de talls de subministraments i que els lobby privat dels operadors dels serveis d’aigua promoguin modificacions legislatives per a mantenir els seus beneficis.
  •     La RAP posa de manifest la necessitat de promoure i acometre la     remunicipalització dels serveis privatitzats per a prioritzar la     funció social i ambiental de l’aigua.

 

La RAP rebutja i qualifica d’egoista, insolidària i mesquina l’actitud del sector privat que ha sol·licitat al govern reprendre els talls d’aigua i ampliar la duració de les seves concessions. El passat 3 d’abril, el president de l’Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua Urbana (AGA) va trametre una carta dirigida al govern on s’argumenta, sense aportar dades ni considerar que les mesures dels decrets llei emesos en relació al subministrament d’aigua són circumstancials mentre es mantingui la pandèmia, que, per a mantenir la sostenibilitat del servei, és necessari poder realitzar talls en el subministrament perquè, en cas contrari, s’augmentarà la morositat a molt curt termini produint un dèficit financer estructural. També plantegen la necessitat de modificar la durada dels contractes concessionals per a poder assumir les pèrdues ocasionades per la disminució del consum que creuen que es produirà per la crisi sanitària; és a dir, aprofiten la crisi sanitària per a demanar modificacions legislatives, que afecten a la Llei de Contractes del Sector Públic, no avalades per dades sinó només per expectatives, evadint la transferència de riscos que està implícita en els contractes de concessió.

AGA, que conjuntament amb la Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento (AEAS), conformen el lobby defensor dels interessos de les empreses privades de l’aigua a l’Estat espanyol, no ha dubtat en aplicar la doctrina del shock, aprofitant la situació actual de crisi sanitària, per intentar treure profit per als seus interessos empresarials.

El 17 i 31 de Març, el govern va aprovar ambdós decrets llei on es concretaven mesures extraordinàries en l’àmbit econòmic i social per a fer front a la crisi sanitària motivada pel coronavius, i específicament les destinades a garantir, en aquest context, el subministrament dels serveis públics d’aigua. En el primer decret llei (8/2020), se establia, l’obligació de garantir l’accés a l’aigua als col·lectius amb la condició de vulnerables, vulnerables severs o en risc d’exclusió social, mentre es mantingui l’estat d’alarma, atès que la condició de vulnerabilitat és previsible que s’ampliï substancialment.

Aquestes mesures són coherents amb el Dret Humà a l’aigua, que estableix l’obligació de disposar d’un subministrament continu i la prohibició de talls per motius de vulnerabilitat econòmica o social. A més, en plena crisi sanitària, es posa de manifest la importància de l’aigua, pel que fa a la seva disponibilitat és fonamental per a la vida, la higiene personal i domèstica i, en conseqüència, per a la salut.

Al contrari que el sector privat, els operadors públics d’aigua han garantit el subministrament en les condicions establertes en ambdós decrets llei avançant-se, fins i tot, a la seva aplicació a l’assumir les obligacions del Dret Humà a l’aigua de respectar-lo, protegir-lo i acomplir-lo.

En el context de crisi sanitària, i davant l’actitud d’AGA, la RAP reivindica els punts següents:

 

  • Suprimir     les vigents limitacions i condicionalitats a la gestió i     finançament públic dels serveis d’aigua previstos en la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, com a pas previ a la seva derogació. Establir nous enfocs i línies de finançament que afavoreixin la gestió pública d’aquests serveis públics essencials vinculats a Drets Humans.
  • Dotar     de finançament suficient a tots els serveis públics, en particular la sanitat i els serveis d’aigua, intrínsecament relacionats al tenir ambdós la consideració de Drets Humans i, com es posa contínuament en evidència durant la pandèmia, ser garants del manteniment de la salut humana.
  • Facilitar processos de remunicipalització que assumeixin la gestió no     lucrativa, pública, transparent i amb rendició de comptes d’acord amb el paradigma definit pel marc conceptual del Dret Humà a l’Aigua.
  • Després de 10 anys del reconeixement del Dret Humà a l’aigua per part de     l’Assemblea General de les Nacions Unides, és necessari reconèixer-lo i regular-lo formalment, amb l’objectiu que no es     manipuli el seu abast i contingut en relació amb els seus criteris i principis definitoris, i específicament els relatius a la no discriminació, universalitat, assequibilitat i disponibilitat, com     l’expressa prohibició de talls de subministrament.

 

22 d’abril de 2020

[Castellano]

LA RAP APOYA LA GESTIÓN PÚBLICA DEL AGUA Y DENUNCIA LAS PRESIONES DEL LOBBY PRIVADO DE LOS SERVICIOS DE AGUA POR MANIPULAR LA ACTUAL CRISIS SANITARIA EN FAVOR DE SUS INTERESES EMPRESARIALES

 

  •    
    En plena crisis sanitaria, se pone de manifiesto la importancia del agua, en tanto que su disponibilidad es fundamental para la vida, la higiene personal y     doméstica y, en consecuencia, para la salud
  • La Red Agua Pública (RAP) demanda el apoyo a ayuntamientos y operadores públicos en su compromiso con la defensa del derecho humano al agua y al saneamiento, y denuncia la justificación de cortes de suministro y las modificaciones legislativas que promueve el lobby privado de los operadores de los servicios de agua para mantener sus beneficios
  • La RAP pone de manifiesto la necesidad de promover y acometer la remunicipalización de los servicios privatizados para priorizar la función social y ambiental del agua

 

La RAP rechaza y califica de egoísta, insolidaria y mezquina la actitud del sector privado que ha solicitado al gobierno reanudar los cortes de agua y ampliar la duración de sus concesiones. El pasado 3 de abril, el presidente de la Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua Urbana (AGA) envió una carta dirigida al gobierno donde se argumenta, sin aportar datos ni tener en cuenta que las medidas de los decretos ley emitidos en relación al suministro de agua son circunstanciales mientras dure la pandemia, que, en aras a mantener la sostenibilidad del servicio, es necesario poder realizar cortes en el suministro ya que, de lo contrario, (sic) se aumentará la morosidad a muy corto plazo ocasionando un déficit financiero estructural. También plantean la necesidad de modificar la duración de los contratos concesionales para poder asumir las pérdidas ocasionadas por la disminución del consumo que creen que se producirá por la crisis sanitaria; es decir, aprovechan la crisis sanitaria para pedir modificaciones legislativas, que afectan a la Ley de Contratos del Sector Público, no avaladas por datos sino tan solo por expectativas, evadiendo la transferencia de riesgos que está implícita en los contratos de concesión.

AGA, que junto con la Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento (AEAS), conforman el lobby defensor de los intereses de las empresas privadas del agua en España, no ha dudado en aplicar la doctrina del shock, aprovechando la situación actual de crisis sanitaria, para intentar sacar provecho para sus intereses empresariales.

El 17 y el 31 de marzo, el gobierno aprobó sendos decretos ley en los que se concretaban medidas extraordinarias en el ámbito económico y social para hacer frente a la crisis sanitaria motivada por coronavirus, y específicamente las destinadas a garantizar, en este contexto, el suministro de los servicios públicos de agua. En el primer decreto ley (8/2020), se establecía la obligación de garantizar el acceso al agua a los colectivos con la condición de vulnerables, vulnerables severos o en riesgo de exclusión social, mientras que en el segundo (11/2020), la obligación se ampliaba al conjunto de los hogares, mientras dure el estado de alarma, dado que la condición de vulnerabilidad es previsible que se amplíe sustancialmente.

Estas medidas son coherentes con el derecho humano al agua, que establece la obligación de disponer un suministro continuo y la prohibición de cortes por motivos de vulnerabilidad económica o social. Además, en plena crisis sanitaria, se pone de manifiesto la importancia del agua, en tanto que su disponibilidad es fundamental para la vida, la higiene personal y doméstica y, en consecuencia, para la salud.

Al contrario que el sector privado, los operadores públicos de agua han estado garantizando el suministro en las condiciones establecidas en ambos decretos ley adelantándose, incluso, a su aplicación en tanto que asumen las obligaciones del derecho humano al agua de respetarlo, protegerlo y cumplirlo.

En el contexto de crisis sanitaria, y ante la actitud de AGA, la RAP reivindica los puntos siguientes:

 

  • Suprimir las     vigentes limitaciones y condicionalidades a la gestión y     financiación pública de los servicios de agua previstos en la Ley     de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local,     como paso previo a su derogación. Establecer nuevos enfoques y     líneas de financiación que favorezcan la gestión pública de     estos servicios públicos esenciales vinculados a derechos humanos
  • Dotar de     financiación suficiente a todos los servicios públicos, en     particular la sanidad y los servicios de agua, intrínsecamente     relacionados al tener ambos la consideración de derechos humanos y,     como se pone continuamente en evidencia durante la pandemia, ser     garantes del mantenimiento de la salud humana
  • Facilitar procesos     de remunicipalización que asuman la gestión no lucrativa, pública,     transparente y con rendición de cuentas acorde con el paradigma     definido por el marco conceptual del derecho humano al agua
  • Tras diez años del     reconocimiento del derecho humano al agua por parte de la Asamblea     General de Naciones Unidas, es necesario reconocerlo y regularlo     formalmente, con objeto de que no se manipule su alcance y contenido     en relación con sus criterios y principios definitorios, y     específicamente los relativos a la no discriminación,     universalidad, asequibilidad y disponibilidad, con la expresa     prohibición de cortes de suministro.

 

22 de abril de 2020

AixetaAigua
Article anterior

La patronal del agua del grifo pide al Gobierno que le permita cortar el suministro a familias

aixeta
Següent article

Carta a la ministra de Transició Ecològica per a reclamar la gestió pública de l'abastament i sanejament de l'aigua.