L’empresa demana que la Generalitat construeixi un nou col∙lector de salmorres per abocar el residu salí al mar i estima que caldrien més de 3 milions de m3 anuals d’aigua per diluir la sal

MERITXELL BRUN 22/04/2015

“És un recurs, no és un residu. És un dipòsit salí, un magatzem provisional de sal”, afirmava el responsable de mediambient d’Iberpotash Lluís Fàbrega en una entrevista al programa ‘El escarabajo verde‘, fent referència al runam salí del Cogulló. Fàbrega continuava explicant que “el dipòsit salí està gestionat des d’una òptica mediambiental amb un conjunt de mesures preventives que permeten recollir l’aigua que surt d’aquesta muntanya i canalitzar-la fins al col∙lector de salmorres”. Aquesta posició ha estat contínuament contestada pel moviment ecologista de la comarca del Bages i per les últimes sentències judicials. Iberpotash – filial de la multinacional israeliana ICL – s’ha vist obligada a reconèixer, en un escrit d’apel∙lació, que “l’escombrera sempre i en tot cas continua generant lixiviats”, la causa de la salinització de les aigües subterrànies i superficials, segons la sentència del jutjat Penal número 1 de Manresa del 19 de desembre del 2014. També s’ha vist obligada a presentar per primera vegada un pla de restauració del Cogulló arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l’11 d’octubre del 2011. En el document presentat a la Generalitat, l’empresa – que sempre defensava l’existència dels runams dient que es tractava d’un recurs o material aprofitable – admet la presència de residu salí a l’escombrera.

La filial de la multinacional israeliana ICL ha presentat al Departament d’Empresa i Ocupació un pla de restauració del runam salí del Cogulló de Sallent. Iberpotash acata, així, la sentència del TSJC que va recórrer i que, finalment, el Tribunal Suprem va ratificar el juliol del 2014. Amb sentència ferma i, per tant, sense la possibilitat de recórrer a una instància superior, l’empresa ha hagut d’elaborar un pla per restaurar el runam, encara que ho ha fet 4 mesos més tard. La sentència ha estat motivada pel contenciós interposat per l’advocat sallentí Sebastià Estradé contra la llicència ambiental atorgada pel govern del tripartit el 2008. El TSJC va considerar que la fiança de 585.153 euros fixada pel govern català era insuficient i que Iberpotash havia de disposar d’un pla per restaurar el runam. Aquest pla hauria d’haver estat inclòs en la llicència ambiental i la fiança ha de fixar-se tenint en compte els costos d’aquesta restauració, segons el Tribunal. Tant la fiança com el pla hauran de ser validats per aquest òrgan judicial.

Vendre la sal i canalitzar el residu fins al mar

Iberpotash estima que caldrien 50 anys per eliminar el runam del Cogulló. Per fer-ho proposa dues vies: d’una banda, rebaixar l’escombrera amb la comercialització de la sal; i, d’altra banda, canalitzar fins al mar el material que no es pugui aprofitar, és a dir, el residu. L’empresa demana a la Generalitat que construeixi un nou col∙lector de salmorres, amb un cost aproximat de 100 milions d’euros segons estimacions del mateix govern (sense comptar el manteniment), que tingui la capacitat suficient per transportar un milió de tones anuals de residu salí al mar. Per diluir aquesta quantitat de sal, Iberpotash calcula que serien necessaris 3.325.000 metres cúbics anuals d’aigua que provindrien del riu Llobregat. Les dades de consum mitjà per habitant i any indiquen que la quantitat que l’empresa ha posat sobre la taula equival al consum domèstic anual d’una tercera part de la població de Manresa, és a dir, 26.000 persones.

Per la plataforma ProuSal! els últims revessos judicials d’Iberpotash són una “petita victòria” perquè l’empresa ha estat forçada a admetre, encara que de forma implícita, que està abocant residus a cel obert i que l’única manera d’aturar les filtracions i els vessaments, que contaminen les aigües superficials i subterrànies de les conques dels rius Cardener i Llobregat, és eliminar els runams.

No obstant això, Josep Ribera, portaveu de ProuSal!, adverteix que l’empresa “tindrà problemes” amb la comercialització de la sal bruta perquè Flix té previst tancar i a partir del 2017 Solvay no podrà continuar fabricant plàstic a base de mercuri, que és el tipus de fabricació que fa servir la sal dels runams. Així mateix, considera que l’empresa segueix sense assumir els costos i incompleix el principi de “qui contamina, que pagui”. “Aquesta empresa té uns beneficis que es poden qualificar d’usura i tributa molt poc”, es lamenta. És, de fet, l’empresa que més ha facturat del Bages, al llarg de l’últim exercici, amb 324,7 milions d’euros, seguida per la multinacional japonesa Denso que ha facturat 219,7 milions d’euros. Aquesta xifra contrasta amb les actuacions que l’Agència Catalana de l’Aigua ha dut a terme per minimitzar la incidència de la qualitat de les aigües superficials i subterrànies i que suposen una inversió pública de més de 300 milions d’euros, sense comptar les despeses de més de 3 milions d’euros anuals per fer funcionar la planta d’electrodiàlisis reversible d’Abrera o els 100 milions d’euros que ha costat reubicar el veïnat del barri de l’Estació de Sallent. En aquest sentit, l’informe de l’Estudi Ramon Folch conclou que les actuacions més significatives encaminades a minimitzar l’impacte de l’activitat minera han estat assumides per l’administració que “ha actuat subsidiàriament davant la manca de diligència per part del contaminador”.

Una fiança insuficient

La quantia inicialment fixada per la Generalitat era de 585.153 euros. El TSJC va considerar que “no s’ajustava als paràmetres legals i reglamentaris” de la normativa mediambiental que s’aplica a les activitats extractives ni als criteris que estableix la normativa per determinar la fiança dels programes de restauració. El govern català va proposar una nova fiança de 13,9 milions euros, dels quals Iberpotash només n’hauria de pagar 6,9 milions. L’executiu aplica, de facto, una bonificació del 50% a l’empresa perquè la muntanya de sal no està ubicada en una zona declarada d’interès natural. Cal tenir en compte que la suma que demana la Generalitat és similar al que va costar cobrir el runam de Vilafruns (Balsareny), que és sis vegades més petit que el Cogulló.

L’informe de Ramon Folch assenyala que la primera fiança no representava ni tan sols el 2,5% dels costos de restauració. Per ajustar-se a la normativa europea vigent, l’informe manifesta que la fiança fixada pel Cogulló hauria de situar-se al voltant dels 100 milions d’euros.

Recurs o residu?

Iberpotash sempre ha defensat que el material que conforma les escombreres de Súria i Sallent és un recurs aprofitable i no un residu. En canvi, el moviment ecologista ha manifestat que les escombreres estan formades per més de 70 milions de tones de residu salí i que, a més a més, contaminen les aigües a través de les filtracions i els vessaments. La sentència del jutjat Penal número 1 de Manresa es pronunciava de forma similar: Iberpotash ha “d’aturar i paralitzar els vessaments de lixiviats contaminants de les aigües provinents dels residus salins depositats a les escombreres actives de Súria i Sallent” i a “d’adoptar les mesures necessàries per preservar i mantenir l’equilibri ecològic pertorbat”. També la Comissió Europea ha considerat que no està fonamentat el fet que aquest material pugui ser considerat un recurs aprofitable. I, per tant, sosté que cal tractar-lo com un residu.

Segons un informe de l’Associació EcoConcern, el residu que genera l’activitat minera al Bages supera, en volum, la producció de residus municipals de tot Catalunya. L’informe calcula que Iberpotash aboca entre 3 i 4 milions anuals de tones de residus que “haurien de ser considerats residus especials” . Els residus de la mineria de potassa, però, estan considerats com a “subproductes de classe B” i, a diferència del que s’exigeix a qualsevol municipi de Catalunya, no estan obligats a pagar cap cànon de deposició a l’administració pública. La plataforma ecologista Montsalat s’ha mostrat crítica amb aquesta situació i recorda que el residu que genera la filial d’ICL al Bages “iguala el total de residus industrials que produeix Catalunya” i afegeix que “Iberpotash duplica la contaminació industrial”.