Font: EcoDiari

El magistrat Eduard Paricio, que va declarar il·legal la tarifa i la concessió a Agbar, és el mateix que va signar fa tres setmanes una sentència contrària, en fa una de la interlocutòria a favor d’anular el concurs a Acciona i, a més, és relator d’un llibre pagat per la multinacional

Que l’ombra d’Agbar és allargada ho sap tothom qui es mou de fa anys en el laberíntic món de l’aigua a Catalunya. Ara, per les traces que va deixant, aquesta ombra toca un jutge: Eduard Paricio, que va saltar a la palestra informativa l’octubre de 2010 quan va dictar, en un contenciós, que “el preu que la Societat General d’Aigües (avui Agbar) cobra en contraprestació del servei que proporciona als ciutadans de Barcelona” era il·legal perquè “resulta que no hi ha contracte de concessió”.

Tanmateix, dos anys després, aquest mateix jutge era un dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no posava cap problema a la constitució de l’empresa mixta amb Agbar i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): “Agbar és el gestor del servei d’abastament d’aigua en baixa [a Barcelona] sobre la base de títols jurídics vàlids i suficients”. L’alt tribunal va rebutjar el recurs de la Generalitat perquè se suspengués de forma cautelar la creació d’una societat d’economia mixta (SEM) entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (que tindria un 15% del capital) i Agbar (amb el 85% restant).

Però, per si no n’hi havia prou el jutge Eduard Paricio també signava fa uns dies la interlocutòria que anul·lava la privatització d’Aigües Ter Llobregat contra Acciona i el propi Govern de CiU, amb previsió que se’n faci càrrec Agbar…, aquella companyia que el mateix magistrat, en la sentència 298/2010 del Jutjat contenciós administratiu núm. 12 de Barcelona, assenyalava que la seva actuació per “la gestió del servei d’abastament d’aigües a la ciutat de Barcelona” era il·legítima i, en conseqüència, “el preu que cobra la companyia als ciutadans de Barcelona és il·legal”.

Què ha canviat, doncs, d’ençà d’aquella sentència exemplar a les darreres actuacions, totes favorables a Agbar, la companyia catalana ara en mans de Suez? Potser hi té a veure que la Fundació d’Agbar va signar amb el Consejo General del Poder Judicial un conveni de col·laboració, el 20 de desembre de 2011, per a la creació d’un fòrum estable sobre dret d’aigües i que el primer i únic fruit d’aquest acord, dins la col·leció “Derecho de aguas”, va ser la presentació el passat mes de maig del llibre El precio del agua, en què Eduardo Paricio consta com a relator del llibre, és a dir, que es va dedicar a redactar el contingut generat per a Agbar, junt al coordinador (el jutge en excedència Santiago Milans del Bosch), un altre jutge del TSJC, Emilio Aragonés Bertrán, o, també Joaquín Huelin Martínez de Velasco, que és magistrat del Tribunal Suprem, entre d’altres…