Comunicat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya

Tot i que el dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS) va ser reconegut al 2010 per les Nacions Unides, actualment 748 milions de persones segueixen sense tenir accés a fonts millorades d’aigua potable i 2.500 milions de persones no tenen accés a fonts de sanejament.

El sanejament és el deure oblidat en matèria de drets humans. El 40 % de la població mundial no té sistemes de sanejament bàsic i 1.000 milions de persones es veuen obligades a defecar a la intempèrie , la qual cosa dóna lloc a alts nivells de contaminació ambiental i d’exposició a malalties infeccioses, a banda dels problemes de seguretat que aquesta vulnerabilitat genera, particularment entre dones i nenes. S’estima que cada any moren aproximadament 1,5 milions de nens i nenes menors de 5 anys i es perden 443 milions de dies lectius a conseqüència de malalties relacionades amb l’aigua i el sanejament.

Objectius del Desenvolupament Sostenible

Avui, Dia Mundial del Sanejament, recordem que cal seguir el camí iniciat amb els Objectius del Mil·lenni i incloure en els futurs Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) un objectiu específic que reconegui explícitament el dret humà a l’aigua i al sanejament com un dret integrat i únic.

La proposta d’esborrany dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) inclou “l’aigua, el sanejament i la higiene” com a Objectiu 6 que conté els següents objectius específics:

“(A) aconseguir l’accés universal a l’aigua potable, sanejament i higiene;

(B) millorar per al (x%) l’ús sostenible i el desenvolupament dels recursos hídrics de tots els països;

(C) enfortir una administració de l’aigua equitativa , participativa i responsable;

(D) reduir la contaminació de l’aigua a causa de les escombraries i millorar la qualitat de l’aigua reduint les aigües residuals domèstiques i industrials no tractades al (x%);

(E) reduir la mortalitat per desastres hídrics induïts pel comportament humà i/o natural.”

Redacció insuficient: una mirada des del desenvolupament sostenible

La garantia del dret a l’aigua i al sanejament no segueix únicament paràmetres de drets humans, sinó que es vincula estretament a la protecció mediambiental i el desenvolupament econòmic, ja que els problemes actuals de l’aigua estan especialment relacionats amb la qualitat i la protecció mediambiental. Cal, per tant, aplicar la perspectiva de desenvolupament sostenible per a definir el dret humà a l’aigua i al sanejament com a únic dret que inclogui com a elements constitutius a l’aigua i al sanejament de manera conjunta.

Per a l’IDHC, la redacció de l’ODS 6 no és suficient perquè no inclou la perspectiva del desenvolupament sostenible. Per reconèixer el dret humà a l’aigua i al sanejament com un dret integrat i únic hauria de:

•  Ser formulat de manera més àmplia i determinar objectius que abordin les tres dimensions del desenvolupament sostenible: ecològica , social i econòmica. Entre ells: garantir l’accés equitatiu i universal a l’aigua potable i sanejament; la gestió i la utilització eficient dels recursos hídrics; i el tractament de totes les aigües residuals abans de tornar a la naturalesa o de ser reutilitzades en l’agricultura o altres produccions.

•  Incloure objectius i paràmetres de mesura realistes i ambiciosos, seguint estàndards de drets humans, amb indicadors que permetin mesurar la seva consecució.

•  Finalment, no s’ha d’oblidar la relació entre la protecció del dret a l’aigua i al sanejament amb la gestió de les aigües dolces i els seus usos. En aquest sentit, un cop ha entrat en vigor el Conveni sobre els usos diferents a la navegació dels cursos d’aigua internacional de 1997, cal que la comunitat internacional reafirmi el seu compromís amb la protecció de les aigües dolces – i la preservació de la seva qualitat-, de manera que els estats que encara no ho han fet, entre ells Espanya, tinguin una bona oportunitat per ratificar aquest conveni i reafirmar el seu compromís per la gestió sostenible de les aigües dolces i per garantir el dret humà a l’aigua i al sanejament.