Aquest increment imprevist, i per això era considerat extraordinari, cal recordar que obeïa a la compensació, en el balanç de pèrdues i guanys de Suez, de l’aplicació d’un cànon des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a les empreses concessionàries que capten, potabilitzen i distribueixen l’aigua. L’aplicació d’aquest cànon en l’àmbit on Suez exerceix il·legalment de concessionari en l’AMB suposava una despesa d’uns 4M d’euros anuals, una pèrdua irreparable per a la multinacional francesa. La sociovergència, segrestada per Suez, aprovà l’increment de l’1,9% en la tarifa i així el cànon acabà repercutint entre tots nosaltres, els usuaris soferts, pels temps dels temps.

Ve a tomb aquest recordatori perquè fa ben poc l’empresa Gas Natural Fenosa ha anunciat que tot i que l’any 2012 hagi guanyat un 8,8% més que l’any anterior –un benefici de 1.441M d’euros–, la política encetada pel govern espanyol per tallar el famós dèficit tarifari del sector elèctric ha suposat, per a l’empresa gasística, un impacte de 340M d’euros que, naturalment, “acabaran arribant al client final perquè la companyia no tindrà més remei que repercutir-los com qualsevol altre cost”, ha declarat el Sr. Rafael Villaseca, conseller delegat de la companyia.

Ja podem preparar-nos, doncs, a pagar aquests 340M d’euros amb una pròxima pujada del rebut del gas!

I mentre tot això passa, què fan els polítics? Excepte honroses excepcions, callar, acotar el cap i, algun que altre, passar el plateret a canvi de silencis vergonyants. Això que ara en diuen “portes giratòries”, el mecanisme màgic segons el qual el polític de torn que ha exercit responsabilitats en la regulació de serveis bàsics com l’aigua o l’energia sobre els operadors d’aquests serveis, canvia d’equip i s’integra als consells d’administració dels diversos operadors privats. Ja coneixeu el cas de Felipe González, Aznar, Elena Salgado, Zaplana, etc. Fou molt il·lustratiu en aquest sentit el reportatge que emeté TV3 al 30 minuts d’aquest diumenge sobre el rebut de la llum.

Aquesta íntima col·laboració entre l’esfera pública (política) i els operadors privats de serveis bàsics és un tret hispànic? Segons es denunciava en aquest reportatge, el preu de l’energia elèctrica que es paga a Espanya és dels més alts d’Europa precisament per aquesta relació de portes giratòries, entre d’altres.

Ara bé, cal dir que la política de la Unió Europea reforça els partenariats públic-privats en la prestació de serveis bàsics com l’aigua: la Comissió Europea promou deliberadament la privatització dels serveis d’aigua com una de les condicions que s’imposa com a part dels rescats, segons reconeix en una carta dirigida als grups de la societat civil datada el 26 de setembre de 2012.

Potser és per això que Suez-Agbar ha tramès una carta-invitació als europarlamentaris i assessors de la Comissió europea a visitar les meravelles de les instal·lacions que la seva filial, Agbar, té a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (vegeu aquí la carta-invitació esmentada). Unes meravelles que, en una part significativa, han estat finançades amb endeutament de l’Agència Catalana de l’Aigua i d’Aigües Ter-Llobregat, tals com la dessalinitzadora, la depuradora metropolitana del Baix Llobregat, la barrera hidràulica contra la intrusió salina, la planta d’osmosi inversa a la potabilitzadora de Sant Joan Despí o el túnel de connexió entre la Fontsanta i Trinitat per sota Collserola. En aquestes meravelles, Suez no hi ha invertit ni un cèntim!

Però la multinacional francesa sí que inverteix en obra social, a semblança del que fa “La Caixa”, on treballa la borbona. Segons publica el diari Abc, un mitjà de premsa molt amic del Sr. Ángel Simón, president de la filial de Suez a Barcelona i que utilitzà aquest diari per fer campanya contra l’Agència Catalana de l’Aigua, Suez bonificarà parcialment les factures dels més vulnerables de Cáritas. Quina humanitat! Imaginem que la bonificació anirà a càrrec dels 4M d’euros que indicàvem més amunt; una acció de caritat just en un moment on, segons denuncia la Plataforma Aigua és Vida, la incoació d’expedients per impagaments del rebut de l’aigua a l’àmbit de l’AMB s’ha triplicat durant l’any 2012 a instància de Suez, arribant a més de 60.000 possibles talls de subministrament d’aigua.

Són accions com la presentació per part de la Plataforma Aigua és Vida d’un informe a la Fiscalia Anticorrupció (cliqueu aquí i, ja que hi sou, féu el favor de signar si voleu) les que han de fer possible un canvi radical en la concepció de la prestació del servei públic de l’aigua, lliure dels peatges que els polítics de torn han de pagar a les multinacionals i a les entitats financeres que les controlen –i que són les que atorguen crèdit a aquests partits polítics per finançar les campanyes electorals. També, l’inici d’una campanya de desobediència civil que el nostre Col·lectiu està plantejant des del maig del 2011 en una trobada a la seu de l’Aula de l’Aigua. Una campanya que es basi en l’impagament de la tarifa d’abastament que il·legalment ens cobra Suez amb el rebut de l’aigua (i que rep el nom de “Servei de l’aigua” en el rebut); la quantitat no abonada a Suez s’ingressaria en un compte corrent a l’espera que la justícia es pronunciï definitivament sobre la il·legalitat de la concessió.

També, seria una acció excel·lent l’assumpció, per part de la nova sectorial d’aigua de l’Assemblea Nacional Catalana, que els catalans i catalanes tinguéssim dret a una dotació mínima vital d’aigua i gratuïta en el futur Estat català. L’ONU ha declarat que l’accés a l’aigua potable és un dret humà; esdevindríem el primer estat del món on, en virtut dels nostres drets de ciutadans lliures de Catalunya, disposéssim de 30 litres diaris d’aigua gratuïts a les nostres llars. Aquest volum és l’equivalent a uns 2,5 m3 mensuals per a una llar de tres persones sobre un consum mitjà de 10 m³ mensuals. Això sí, a partir de 2,6 m³ mensuals, el preu per metre cúbic hauria de reflectir fidelment el cost del servei públic de gestió de l’aigua (a Berlín, un ciutadà paga 5€/m³ de mitjana, i hi plou més que a Barcelona; aquí paguem 2,1€/m³ de mitjana), i deixar de jugar d’una vegada a fer-nos trampes al solitari i, en canvi, incrementar el rebut com a contraprestació de la privatització del servei per part d’uns operadors privats que tenen, com a únic interès, la venda d’aigua a la pàtria que sigui!

Tot això és possible fer-ho i només depèn de nosaltres. Si volem, podem, i tant!

Carta-invitació de Suez-Agbar als europarlamentaris.