Avui entra en l’ordre del dia del ple de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) l’aprovació definitiva d’atorgar el servei del cicle integral de l’aigua a la Societat General d’Aigües de Barcelona (SUEZ – AGBAR), empresa que opera sense concessió a 18 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona.

A hores d’ara la Junta de Govern de l’AMB és presidida per l’alcalde de Barcelona Xavier Trias amb vicepresidència executiva d’Antoni Balmon PSC i vicepresidències d’Antoni Vives (CiU), Núria Marín (PSC), Lluís Tejedor (ICV), Jordi Portabella (ERC-UpB), Antoni Poveda (PSC), M. Assumpta Escarp (PSC), Joan Trullen (PSC) i Sònia Recasens (CiU). És a dir, un gran pacte de govern entre CiU, PSC, ICV i ERC-UpB.

Aigua és Vida el passat 7 de setembre va presentar al·legacions, que no han estat contestades. Les nostres al·legacions es fonamenten en el fet que:

• l’AMB no està facultada per atorgar la gestió d’aquest servei al ser la Generalitat de Catalunya la responsable (segon la Llei 12/200 i el vigent DL 3/2003);
• ser els Ajuntaments qui tenen les competències pròpies en el subministrament d’aigua i enllumenat públic, serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, clavegueram i tractament d’aigües residuals (art. 66.3I del RDL 2/2003);
• pel fet que segons sentència 298/2010 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona “resulta que no hi ha contracte de concessió [..] ni hi ha adjudicació del servei ni hi ha contacte [..] ara per ara la gestió del servei d’abastament d’¡aigües a la ciutat de Barcelona i l’actuació de la SGAB en tant que concessionària del servei són actuacions il·legítimes”;
• considerar totalment impròpia una adjudicació directe a AGBAR sense cap procés públic de licitació, ja que suposa una greu vulneració dels principis més elementals de la contractació pública i un tracte de favor a una empresa en perjudici de totes les altres del sector; també que obviar el principi de lliure concurrència suposa una negligència notable en la defensa dels interessos públics, dels ciutadans i ciutadanes usuàries del servei, i posa en dubte el procedir de la pròpia AMB; el fet que la concentració i monopoli de tot el cicle en un únic operador posa en perill l’interès públic que hauria de prevaldre en el cas dels serveis d’interès general com l’aigua;
• en aquest sentit, denunciem la situació de privilegi de què disposa AGBAR i l’arbitrarietat amb la que està actuant AMB. És evident que una empresa “ben concessionada” no tindria aquest avantatge que actualment disposa AGBAR per estar “mal concessionada”. A més, si s’hagués fet des de l’administració aquesta municipalització i concessió de la que es parla, ara ens trobaríem amb el fi del període concessional i AGBAR hauria d’haver saldat totes les amortitzacions i revertir integrament el servei al titular lliure de càrregues;
• així, aquesta amortització és capital alhora de valorar la repartició accionarial. En el procés actual es parla del 85% i el 15% entre el sector privat i públic respectivament, però no està en cap cas justificada. No s’han presentat auditories externes o peritatges que valorin i justifiquin els actius, a part que falten documents acreditatius de les propietat presteses per AGBAR. Així, per exemple, s’adjudiquen a AGBAR la propietat de les canonades quan aquestes ja han estat pagades i traspassades a l’administració pública;
• a més, es proposa una concessió de 35 anys adduint una clàusula condicional d’un contracte que s’havia de fer efectiu el 1983 però que no mai es va arribar a consumar. Així, es renoven concessions que estan arribant a la seva fi per uns altres 35 anys i es força als municipis que avui en dia tenen un altre tipus de gestió a formar part d’aquest nou servei un cop s’esgotin les concessions respectives, fet totalment improcedent que viola la lliure competència i les competències municipals; y
• finalment, de formalitzar-se aquesta adjudicació es desembocaria en una clar abús de posició dominant i es contradiria l’article 2 de la Llei 15/2007, de Defensa de la Competència d’Espanya, i l’article 102 sobre abús de mercat del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

En trobem per tant davant d’un exercici de malabarisme digne del Circ du Solei; relacions concessionals però sense concessió, clàusules mortes que ressusciten per allargar el període de concessió, exempció de concurs públic, hipòtesis imaginades dels comportaments d’altres competidors, atribució i valoració d’actius sens cap qüestionament ni informes al respecte, etc. Sembla que si aquest informe l’haguessin elaborat els assessors legals d’AGBAR no hauria pogut sortir millor per als interessos de l’empresa.

Aigua és Vida i les organitzacions que en formen part reiterem que aquest procés és totalment inamissible i fora dels procediments legals i democràtics, no només pretendre de forma tan irregular formalitzar la situació al·legal, per inexistent, dels convenis de concessió de gestió en baixa d’aigua a Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, Sant Adrià del Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola i Viladecans, sinó també el fet que l’AMB atorgui sense cap tipus de concurs de licitació tot el cicle integral a aquesta empresa.

Per tot plegat demanem l’aturada immediata d’aquest delirant procés i iniciar un nou rumb que recuperi la dignitat de les administracions responsables de l’aigua així com de la pròpia AMB. També informe que de formalitzar-se l’adjudicació estudiarem la presentació d’una demanda penal per Prevadicació activa al pretendre mitjançant aquest irregular procés formalitzar i ampliar la relació contractual que SGAB manté amb els municipis esmentats.