El Govern del PP propicia els transvasaments mitjançant les cessions dels drets o les vendes d’aigua, i sense tenir en compte la Generalitat

Font: La Vanguardia

El Govern central ha trobat una drecera per aplanar el camí dels transvasaments i evitar l’oposició de les comunitats autònomes (la de la Generalitat, per exemple, en el transvasament de l’Ebre). Els transvasaments podran fer-se mitjançant cessions de drets o vendes d’aigües entre conques diferents, amb la qual cosa no es requerirà el consentiment de les autonomies; n’hi haurà prou amb una simple autorització de la direcció general de l’Aigua.

Fins ara, es donava per fet que els transvasaments futurs tindrien una planificació prèvia a cada conca hidrogràfica i, com a colofó, un nou pla hidrològic nacional ratificat per les Corts. Tanmateix, el Govern espanyol ha vist que no fa falta una arquitectura legal tan complexa. Ha trobat la clau. I per a això ha imprès un nou gir recentralitzador en matèria de política hidràulica mitjançant dues esmenes introduïdes en el projecte de la llei d’Avaluació Ambiental, en tràmit en el Senat.

La primera esmena modifica la llei d’Aigües per suprimir l’autorització de les Corts en els transvasaments mitjançant cessions de drets o vendes de cabals entre conques hidrogràfiques. A Catalunya, n’hi hauria prou que les comunitats de regants de l’Ebre i la Comunitat Autònoma de València arribessin a un acord per possibilitar una transferència de cabals a través del canal Sénia-Xerta, ja construït. Fins ara, transvasaments i cessions d’aigua interconques eren una cosa excepcional (sequeres i altres casos) i requerien un tràmit extraordinari, així com el vistiplau del Congrés dels Diputats, mentre que a partir d’ara podran generalitzar-se, ja que es suprimeix el tràmit a les Corts.

L’esmena diu que ¿la direcció general de l’Aigua podrà autoritzar” aquesta cessió de drets i ¿l’ús d’infraestructures que interconnecten territoris de diferents plans”. Josep Sabaté, senador del PSC (Entesa de Progrés), va afirmar que ¿la reforma s’ha fet d’amagat i aplana el camí dels transvasaments sense participació”. La previsió era que s’aprovés ahir a la nit. ¿És una reforma opaca, que contradiu i eludeix el principi bàsic de planificació, ja que exclou del control del Pla Hidrològic les cessions d’aigües entre territoris de diferents plans hidrològics”, diu María Soledad Gallego, de la fundació Nueva Cultura del Agua. L’esmena permetrà generalitzar els mercats d’aigua interconques, de manera que les comunitats de regants (Guadalquivir, Tajo, Xúquer) puguin vendre els drets a usuaris d’altres conques si hi ha una o diverses conduccions per portar l’aigua.

Una segona esmena modificarà la llei del Pla Hidrològic Nacional (2005), per organitzar ¿les transferències ordinàries” entre demarcacions. La direcció general de l’Aigua fixarà un límit màxim en els desembassaments i en la disponibilitat d’aigua per atendre la demanda interna a les conques cedents. ¿Això afavoreix la fixació de supòsits excedents transvasables i, a més, vulnera els drets de les institucions i dels usuaris de la conca cedent, que perden capacitat de participació en la gestió del recurs”, segons Gallego.