Aigua i Canvi ClimàticcomunicatsSequera

[COMUNICAT] Davant la sequera, seguim reclamant nova cultura de l’aigua

  • Cal gestionar la demanda i preservar els ecosistemes fluvials.

  • Cal implementar mesures d’estalvi, reutilització d’aigües regenerades, però també aprofitament d’aigües grises i pluvials.

  • El clima Mediterrani i l’emergència climàtica són una restricció al creixement il·limitat de la producció agrícola i ramadera, la indústria i les promocions urbanístiques, que són els grans consumidors d’aigua.

 

La Generalitat ha anunciat aquest dimarts 28 de febrer l’entrada en la fase d’excepcionalitat per sequera del sistema Ter-Llobregat i l’aqüífer del Fluvià Muga, després de 25 mesos sense pluges abundants. El territori afectat és l’abastit pels embassaments del Llobregat, del Ter, sistema Ter-Llobregat i aqüífer del Fluvià Muga. Són uns 224 municipis en situació d’excepcionalitat, de 15 comarques, i prop de 6 milions d’habitants, representant el 80% de la població de Catalunya.

Ara com ara, els embassaments de les Conques Internes de Catalunya han baixat fins al 27,7%, mentre que els embassaments de les Conques Intercomunitàries que gestiona la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), es troben al 38%.

La gestió de l’actual sequera posa de manifest que l’entrada de noves fonts d’aigua que no vagin acompanyades d’una política de contenció de la demanda d’aigua no són altra cosa que pedaços: pa per avui i fam per a demà. Necessitem deixar de créixer en el consum d’aigua. Cal planificar d’acord amb els conceptes de la Nova Cultura de l’Aigua: gestionar la demanda amb els recursos locals que tenim en l’àmbit de conca i preservar les masses d’aigua que són font de vida. És un sense-sentit continuar preveient creixements urbanístics a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Costa Brava i la Costa Daurada, o nous regadius en territoris tradicionalment de secà. La política hídrica actual d’oferta ens està abocant a una fallida de la garantia d’abastament.

La sequera actual és de dimensions pitjors que la del 2008, però ens agafa més preparats: amb una reducció del consum domèstic del 21%, amb un decret de sequera aprovat l’any 2020 i amb una capacitat de dessalació i regeneració en augment que suposen 120hm³ l’any 2022. Aquestes dues fonts seran les principals inversions per al futur pròxim. És en aquest punt on considerem que cal apostar per la diversificació de les mesures i introduir l’aprofitament de les aigües pluvials i grises en origen, la recuperació d’aqüífers i pous, la millora del rendiment de les xarxes i evitar les fuites, la construcció de xarxes separatives que ens permetin aprofitar les pluvials, la gestió forestal a les capçaleres dels rius per disposar de més aigua circulant i la renaturalització dels rius per evitar avingudes i garantir el bon estat ecosistèmic, entre d’altres. Totes aquestes mesures han d’anar acompanyades d’un pla d’estalvi i gestió de la demanda que permeti restringir l’accés a les noves promocions urbanístiques i activitats econòmiques no essencials.

Cal respectar la priorització dels usos ambientals i socials de l’aigua. En aquest sentit, hi ha molt camí a fer per garantir els cabals ecològics i l’accés al dret a l’aigua per a tothom. La Generalitat i els municipis han de contemplar l’impacte que pot suposar l’encariment dels rebuts de l’aigua sobre la ciutadania.

La Generalitat i els municipis de Catalunya haurien de contemplar partides pressupostàries per posar en marxa tot aquest seguit de mesures abans esmentades, amb l’ajut dels Fons Europeus Next Generation. Malgrat això, els fons europeus de cap manera poden destinar-se a cobrir inversions ja previstes a les tarifes.

Respecte al decret de sequera, des d’Aigua és Vida, considerem que hi ha mesures que es podrien posar en marxa abans de l’estat d’alerta com l’obligatorietat de regar i netejar amb aigua no potable. És un sense sentit que utilitzem aigua potable per a tots els usos.

L’aprovació tardana del decret de sequera, així com la gran quantitat de municipis (més de la meitat) sense un pla de mesures per fer front a la sequera, demostren que la planificació i gestió de l’aigua no és la prioritat política de les nostres administracions. Cal crear espais de diàleg, concertació i coproducció de política pública amb la ciutadania i els titulars del dret a l’aigua. Cal recuperar els Consells de Conca i crear espais ciutadans amb capacitat per a fer un seguiment i control de la planificació i gestió hidrològica. Les crisis actuals i les futures necessiten solucions consensuades i que prioritzin el bé comú.

El desembre de 2022 Aigua és Vida ja havíem emès un comunicat demanant precisament l’aposta per la Nova Cultura de l’Aigua que podeu consultar aquí.

Article anterior

Conclusions del "XII Congreso Ibérico de Gestión y Planificación del agua"

Següent article

[Acte] 43 propostes sobre Aigua per les eleccions municipals a l’AMB en context de sequera