Notícies

Cal que els rius portin aigua?

Fins al proper 17 de setembre està a exposició pública el “Pla de gestió del districte de conca flu- impliquen molt més que la simple aigua superficial vial de Catalunya”, que pretén gestionar els rius de les conques internes de Catalunya del 2016 al 2021*. Entre molts altres aspectes, en aquest pla s’indiquen els anomenats cabals de manteniment o ecològics, que són aquells cabals mínims que ha de portar el riu per garantir una bona estructura i funcionament del sistema. La proposta de cabals de manteniment que fa l’actual document a exposició pública pel conjunt de les conques catalanes indiquen uns cabals molt menors (un 60%) als que hi
havia al pla de l’any 2006 (document que es basava en estudis tècnics i científics). En l’ac tual document, la disminució dels cabals de manteniment en totes les conques catalanes no ve acompanyat de cap treball cientifico-tècnic que ho justifiqui. El cas més escandalós passa a la Muga, on s’indica que des de Pont de Molins fins a la desembocadura “no s’implanten cabals de manteniment durant el cicle 2016-2021″. Per tant, el que està dient el Pla és que la Muga des de Pont de Molins fins al mar pot estar seca i legalment no té cap conseqüència.

Per a molts de nosaltres la conservació de la biodiversitat, o sigui del patrimoni natural del nostre país, igual que el patrimoni històric i cultural, és una necessitat obligada per la seva mateixa existència. Tot i així, algú pot pensar que això de conservar els sistemes naturals és una despesa innecessària i sense retorn econòmic, i que és igual el cabal que portin els rius (o fins i tot si es queden secs), mentre puguem obrir l’aixeta i rentar-nos les dents cada matí. És una evidència que els rius representen i impliquen molt més que la simple aigua superficial que podem v/beure.

De qualsevol ecosistema del nostre planeta se’n deriven uns serveis ecosistè mics, beneficis que la gent obté d’un ecosistema, que són aprofitats per la nostra espècie. Aquests serveis ecosistèmics són calculats en molts estudis i fins i tot es poden quantificar econòmicament. La quantitat d’aigua que passa per un riu i la forma com hi circula (seguint els patrons estacionals o regulada com un simple canal de rec tot l’any), té una influència molt important en la conservació de la biodiversitat així com en els serveis ecosistèmics que pot produir aquest riu. Com més semblant al règim natural sigui el cabal d’un riu (tant en quantitat com en les seves variacions al llarg de l’any) majors seran els beneficis/serveis per a la conservació, la societat i l’economia. Un riu que estigui ben conservat (i per tant porti el cabal que li correspon) regularà el bosc de ribera i no farà falta invertir diners en la retirada d’arbres que ocupen la llera, mantindrà els aqüífers recarregats i evitarà la salinització de la part baixa del riu i dels pous més propers al mar, ajudarà a diluir les aigües amb molta càrrega de nutrients/contaminants (provinents de depuradores o de municipis sense sistemes de sanejament), ajudarà a evitar l’establiment d’espècies exòtiques, portarà els sediments i els nutrients necessaris per mantenir els deltes i camps d’arròs, i permetrà que quan l’aigua arribi al mar activi la cadena tròfica que permeti una bona producció de peix que ens acabarem menjant tots nosaltres.

Per tant, uns cabals ecològics òptims són imprescindibles per poder mantenir no només la biodiversitat, sinó també perquè els rius ens segueixin generant els serveis ecosistèmics que necessitem d’ells. Considerem que per poder complir amb la Directiva Europea Marc de l’Aigua i que els rius puguin tenir un bon estat ecològic, és imprescindible que no es renunciï, com a mínim, als cabals de manteniment plantejats l’any 2006 per l’Agència Catalana de l’Aigua. La salut dels nostres rius, i la nostra pròpia, en depèn.

Autors: Lluís Benejam i Sandra Brucet

Font: El 9 Nou

Article anterior

El ingeniero Joan Gaya liderará la reflexión sobre el futuro del agua

Següent article

El Gobierno de Sanse abre la vía de la remunicipalización de servicios