La Generalitat va detectar durant l’any passat nitrats en les aigües de fonts i pous de què es proveeixen tres poblacions de la província. Són Maldà ¡Vallbona de les Monges, a l’Urgell; i Granyanella, a la Segarra. El nivell d’aquesta substància excedia l’índex permès, segons els resultats del programa de vigilància sanitària de les aigües de consum humà del Govern i de les dades de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, de la conselleria de Salut.
En cap dels tres casos no es van haver d’aplicar restriccions, ja que els ajuntaments disposen de sistemes alternatius per a l’abastament de les seues respectives poblacions, en concret, de les portades d’aigua del Corb i Cercavins des del canal d’Urgell.

Tanmateix, captar l’aigua dels seus propis recursos és més econòmic per a aquests consistoris que subministrar-se del Canal d’Urgell, al qual han d’abonar les quotes corresponents per la despesa d’aigua.

Per aquesta raó, l’ajuntament de Vallbona ha instal·lat la seua pròpia potabilitzadora, ara en proves, per depurar l’aigua de la seua font, una actuació que ha costat 32.000 ¿ dels quals la Diputació n’ha aportat 20.000, segons va explicar l’alcalde, Ramon Bergadà.

A Maldà, es barreja l’aigua del pou amb la que capten del canal d’Urgell cada vegada que es produeix aquesta situació per reduir el nivell de nitrats, va explicar l’alcalde, Sebastià Mata.

Veïns de Granyanella van remarcar ahir que “sabem que la qualitat no és la millor, però no tenim talls en el servei quan hi ha problemes als nostres propis pous, ja que hi ha mesures alternatives”.

L’alcalde de Maldà va ser crític amb la gestió de la Generalitat, perquè “l’Agència Catalana de l’Aigua no fa res per corregir aquesta situació” que als pobles els comporta despeses afegides a l’hora de fer anàlisis periòdiques de l’aigua i construir instal·lacions pròpies per aprofitar els seus cabals.

Els alcaldes atribueixen la contaminació dels aquifers a l’activitat agrícola i ramadera als seus municipis.

Una situació que es repeteix i pera la qual no hi ha ajuts de la Generalitat
La contaminació per nitrats d’aqüífers que proveeixen poblacions és una situació que persisteix. El 2013, la concentració elevada de nitrats (presents en fertilitzants i dejeccions ramaderes) es va registrar aVila-sana,Vilanova de Meià, les Oluges i Conca Dellà i, com en aquesta ocasió, aVallbona de les Monges i Maldà. L’índex no pot superar els 50 mil·ligrams per litre d’aigua. A Catalunya, dels 74 municipis analitzats per l’Agència de Salut Pública, 31 han tingut valors superiors i, d’aquests, tres a Lleida. Quant a les queixes per la falta d’inversió de l’ACA als abastaments afectats per nitrats, la Generalitat addueix que des del 2006 fins al 2010 es van atorgar subvencions, una situació que va canviar amb la crisi, encara que l’ACA ha mantingut les seues funcions en l’anàlisi de les aigües. Ara, cada municipi afectat ha de plantejar quin és la mesura més adequada per resoldre aquest problema, segons l’entorn, i fer front a les solucions més idònies, segons es diu en una resposta parlamentària.

Font: el Segre